Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
clau
Oficis manuals
Eina de muntatge construïda amb acers estampats de gran duresa, tenacitat i resistència a la torsió que consisteix en un mànec rígid de forma variable (pla, colzat, articulat, en T, etc.), acabat per un extrem o per tots dos en una forma que s’ajusta a la cabota dels cargols o a les femelles i és adequada per a poder-los collar o afluixar.
Les claus poden ésser fixes o ajustables malgrat l’avantatge que presenten les claus ajustables, com ara les claus angleses , de substituir tot un joc de claus fixes, hom prefereix aquestes perquè no desgasten tant les arestes dels cargols, i la relació entre la longitud del mànec i l’amplada del cargol és l’apropiada perquè l’esforç de collada parell sigui el convenient D’entre aquestes, els tipus més emprats són les claus fixes de boca , formades per un mànec pla i de poc gruix, acabat en dos eixamplaments circulars amb una…
resistència
Vista escorxada d’una resistència de carbó de 24Ω i 0,1% de tolerància, segons el codi de colors dels anells (vermell:2, groc: 4, negre: n=0, violat: 0,1%)
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Element caracteritzat pel fet de posseir una determinada resistència fixa i constant.
Les resistències són elements bàsics de qualsevol circuit electrònic n'hi ha de carbó, bobinades unifilars o bé bifilars , etc poden ésser també variables o ajustables en alguns casos Una resistència és anomenada pura si no presenta reactància Cal esmentar, a més, les anomenades resistències no lineals o varistàncies
alicates
Diversos tipus d’alicates: 1 de tall oblic; 2 ajustables; 3 de puntes; 4 universals
© Fototeca.cat
Tecnologia
Instrument format per dues peces metàl·liques articulades simètricament mitjançant un passador que serveix per a subjectar, torçar o tallar filferros, cables, reblons, etc.
El passador separa la part de l’eina més allargada, a propòsit per a agafar-la i manejar-la, de la boca, que pot tenir formes molt diverses, i que és la que principalment fa les funcions a què són destinats els diferents tipus d’alicates
condensador
A d’alt, esquema d’un condensador pla; al centre, condensador ceràmic; a baix, símbol del condensador amb el senyal d’entrada i la resposta de sortida
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu format per dos conductors o armadures separats per un dielèctric, caracteritzat per posseir una capacitat determinada que depèn de la superfície de les armadures, de llur separació i del tipus de dielèctric.
El primer tipus de condensador ideat fou l' ampolla de Leiden , posteriorment perfeccionat els condensadors emprats actualment són de tipus molt diversos segons llur dielèctric hi ha condensadors d’aire, de paper, de tàntal, de mica, ceràmics, electrolítics, etc segons llur forma o disposició poden ésser plans, cilíndrics, de disc, etc i quant al valor de llur capacitat poden ésser fixos, variables o ajustables En els circuits electrònics els condensadors compleixen diverses missions així, hi ha condensadors de filtració, de pas, de sintonia, d’acoblament, de blocatge , etc En els circuits…
equació diferencial de Bessel
Matemàtiques
Nom donat a l’equació diferencial x2y’’ + xy’ + (x2-ν2)y = 0, essent ν un nombre complex qualsevol.
Resulta d’expressar l’equació de Laplace, ∇ 2 ψ x, y, z = 0, en coordenades cilíndriquesquan és possible d’aplicar a la funció ϕ el mètode de separació de variables ϕ x , y , z = X x Y y Z z Una sollució particular de l’equació de Bessel és la funció de Bessel de primera classe , d’ordre ν on Γ és la funció gamma J - ν x n'és també solució particular Si n és enter, la corresponent funció J n x pot ésser estesa a tot ℂ si ν no és enter, J ν x pot ésser estesa a ℂllevat de l’eix real negatiu Si n és enter, J - n x = -1 n J n x en canvi, si ν no és enter, J ν x i J - ν x…
orgue
A l’esquerre façana d’un orgue amb les parts principals (orgue major, torratxes i cadireta); al centre, esquema d’un secret o salmer de corredores siutat sota un joc de tubs (registre) a la dreta, seccions longuitudunals dels dos tipus de tubs bàsics: labial (a, de metall i obert; b, tapat o bordó; c, de fusta) i de llengüeta (d, tub de bombarda)
© Fototeca.cat
Música
Instrument aeròfon constituït per jocs de tubs que, polsades unes tecles, sonen al buf del vent generat per manxes o per un compressor elèctric.
Se l’anomena “el rei dels instruments" L’harmonització clàssica comporta una baixa pressió d’aire a ple vent Unes ventalloles, uns canals i uns conductes uneixen, en el secret o salmer de fusta preferentment el de corredores, els tubs amb la mecànica de tecles i tiradors Les transmissions pneumàtica i elèctrica, bones només per a registrar, permeten combinacions fixes, lliures i ajustables dels jocs Els teclats “de finestra” formen útilment un sol moble amb l’orgue no els de “consola” fixa o mòbil, a distància Els manuals, curts i escalonats, d’unes 4 octaves i mitja, s’acoblen entre ells i s…
tuba
Música
Instrument de vent-metall, el més gran d’aquesta categoria i, per tant, el de tessitura més greu.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna del tipus trompeta cromàtica amb vàlvules o pistons El so és generat per la vibració dels llavis de l’intèrpret, que és recollida per un broquet metàllic, en forma de copa de fons semiesfèric i profund, que pot separar-se del cos de l’instrument Per a fer-la sonar, els llavis han d’estar relaxats i només necessiten tensió per a fer els sons més aguts Requereix, això sí, l’emissió i la renovació constant d’una gran quantitat d’aire, pràcticament una respiració per cada nota, amb l’excepció dels passatges lligats, i la preparació de l’…