Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
alberg
Edifici, establiment, on una persona troba allotjament, tant si es tracta d’una dependència d’un establiment comercial (que cobra pel servei) com si és gratuït.
Hom designa també com a albergs els refugis, les barraques, etc, encara que no siguin habitats normalment Ocasionalment poden ésser establiments públics, dependents de municipis, de l’estat o d’altres entitats
alberg nocturn
Conjunt d’habitacions, generalment dependents del municipi, que serveixen especialment per a acollir a títol benèfic, durant la nit, aquells qui ho sol·liciten.
alberg de turisme
Turisme i lleure
Establiment dedicat a hostatjar-hi viatgers i visitants turístics, que depèn de l’estat.
alberg de joventut
Turisme i lleure
Establiment destinat a donar allotjament, per preus mòdics, als joves de diferents països.
El primer establiment d’aquest tipus s’obrí el 1909 a Westfàlia Des del 1945 hi ha una associació internacional, IYHF International Youth Hostel Federation, amb secretaria a Copenhaguen, a la qual han d’estar adherits els usuaris dels albergs
alberguer | alberguera
Persona que té per ofici de donar alberg als pelegrins, als viatgers, etc.
amfípodes
Carcinologia
Ordre de crustacis peracàrides constituït per animals que no fan, en general, més de 2 cm, amb el cos allargat i deprimit lateralment, els segments no fusionats i recoberts d’un tegument prim.
Manquen de closca Tenen una gran mobilitat, que varia des de la tracció, la reptació i la marxa sobre el substrat fins a la natació lliure, uniforme o a salts, essent aquest darrer tipus molt característic del grup Les femelles posseeixen una cambra incubadora localitzada entre la cara ventral del tòrax i un conjunt de formacions laminars dels pereopodis, anomenades oostegites Els ous fecundats romanen en aquesta cambra durant llur desenvolupament, que pot durar fins a tres setmanes Els amfípodes són cosmopolites i típicament marins, però han assolit les aigües continentals i fins les…
música del monestir de Sant Cugat del Vallès
Música
Música desenvolupada a l’abadia benedictina de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Els seus orígens són confusos, i se situen cap al 878 El moment de màxima activitat es pot fixar entre els segles XI i XII, quan serví d’alberg als comtes de Barcelona i de lloc d’assemblea a juristes i legisladors A mitjan segle XIV entrà en decadència, i el 1844 fou exclaustrat Els manuscrits musicals procedents del monestir que s’han conservat són pocs, i la majoria es troben dipositats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó En destaquen el Ms Sant Cugat 3, un leccionari del segle XI que conté les Lamentacions del profeta Jeremies en notació catalana el Sant Cugat 47, un sacramentari…
caseta
Casa petita, especialment la destinada a alberg o recer de guardaboscs, guardaagulles, burots, etc, o a habitar-hi durant la temporada de certes feines.
g
Fonètica i fonologia
Grafema que representa generalment una realització del fonema /g/ a través dels seus al·lòfons principals [g] i [ɣ].
El primer, oclusiu, apareix en posició inicial absoluta gos gós, explosiva després d’oclusiva o nasal capguardar kápɣwərdá, llangardaix ləŋgərðás o implosiva davant consonant sonora suggerir sugzərí el segon, fricatiu, apareix en la resta de posicions, sobretot intervocàliques pregar prəɣá, migrat miɣrát, algú əlɣú, esgrunar əzɣruná Formant part de certs grups es gemina, no pas en tot el domini, com ara -l explosiva regle rəgglə , o s’assimila, davant nasal digne díŋnə, entre altres possibles modalitats En posició final, el grafema g alterna amb c llarg marc , tot i que la seva…