Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
cantiga d’amigo
Literatura
>Cantiga basada en l’artifici poètic de posar en boca d’una dona enamorada la queixa per l’absència o el desdeny de l’estimat.
El seu origen, en oposició amb el caràcter cortesà de la cantiga d’amor, és popular, i recorda el matriarcat latent en la vida rural gallega Hom les ha relacionades amb les kharjas mossàrabs, i la fórmula ha estat emprada a França chansons de femme i a Alemanya Frauenlieder, Wineleodes , però és en els cançoners medievals gallecs on assoleix la seva major riquesa i la matisació psicològica Formalment hi és bàsic el parallelisme o la repetició del mateix vers amb molt lleus modificacions es tracta potser d’una vella fórmula màgica o d’un recurs mnemotècnic característic de la lírica…
cantiga
Literatura
Cançó o poema compost per ésser cantat, propi dels cançoners galaicoportuguesos medievals.
Hom distingeix tres gèneres principals de cantigas les cantigas d’amigo , les cantigas d’amor i les cantigas d’escarnho e de mal dizer També hi hagué cantigas de caràcter religiós, com les Cantigas de Santa Maria Alfons X de Castella-Lleó
kharja
Literatura
Nom que rep la darrera estrofa de la moaixakha
.
Les kharges, escrites en llengua vulgar romànica o àrab, constitueixen la primera manifestació poètica romànica de la península Ibèrica, anterior i relacionada amb els villancicos castellans i amb les cantigas d’amigo galaicoportugueses El seu tema, habitualment amorós, és posat en boca d’una dona que es lamenta de l’absència o el desdeny de l’estimat El 1948 SMStern descobrí i publicà les primeres vint kharges mossàrabs i ratificà, així, la teoria del poeta egipci Ibn Sanā’ al-Mulk 1155-1211 segons la qual les kharges eren escrites en llengua vulgar
caputxí terciari de la Mare de Déu dels Dolors
Cristianisme
Membre de la congregació fundada a València el 1889 pel caputxí Lluís Amigó i Ferrer, amb la finalitat específica de reeducar nois.
Tenen cases als Països Catalans, a d’altres llocs d’Espanya, a Itàlia i a l’Amèrica del Sud
cantiga
Música
Cançó monòdica medieval o poema compost per a ésser cantat, indistintament de caràcter religiós o profà, en llengua vulgar, sobretot galaicoportuguès, característica de la Península Ibèrica.
Les cantigues profanes solen ser de temàtica amorosa o satírica i es componen d’estrofes i versos idèntics, o bé d’estrofes de dos versos amb tornada Les religioses són una continuació de les formes del rondeau , el virelai , la ballade o el zagal Florí especialment a la segona meitat del segle XIII Els seus principals cultivadors foren Martín Codax -en el vessant profà Cantigas d’amigo - i el rei Alfons X el Savi Cantigas de Santa Maria Les cantigues contingudes en aquest darrer recull s’allunyen del caràcter popular per la utilització d’una intervàllica més complexa, un contorn melòdic…
onomàstica
Lingüística i sociolingüística
Estudi científic dels noms propis.
La investigació exigent sobre noms propis, generalitzada a la darreria del s XIX, no rebé consagració internacional fins el 1938 I congrés de París, i els límits de la nova ciència continuen controvertits Els seus fundadors la restringien a la recerca del sentit, etimologia i evolució dels noms de lloc —terrestres, marítims, celestes toponímia— i dels noms de persona —noms, cognoms, renoms, hipocorístics antroponímia— als quals ha calgut afegir els d’animals zoonímia i de tota mena d’objectes més o menys personalitzats campanes, vehicles, obres literàries, vents, festes, etc De la…
caputxina terciària de la Sagrada Família
Religió
Membre de la congegació femenina fundada a Benaguasil (Camp de Túria) el 1885 pel caputxí Lluís Amigó i Ferrer, aprovada el 1902 i agregada als caputxins el 1905.
La seva finalitat és d’educar, d’assistir malalts i d’ajudar les missions Tenen cases als Països Catalans, a d’altres llocs d’Espanya, a l’Amèrica i a l’Àsia
galaicoportuguès
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua romànica parlada a la franja occidental de la península Ibèrica ja durant l’edat mitjana; hom produí una literatura important en aquesta llengua, que, de bon principi, s’estenia des de la Cantàbrica fins al Duero.
Les tres recopilacions líriques medievals galaicoportugueses — Cancioneiro de Ajuda, Cancioneiro de Vaticana i el de la Biblioteca Nacional de Lisboa, dit també Cancioneiro Colocci-Brancutti — recullen l’obra de cent cinquanta-sis poetes i una colla de poetes anònims cantiga Les Cantigas d’Alfons el Savi completen aquest corpus profà amb composicions religioses Hom observa una completa identitat idiomàtica entre els poetes nascuts a banda i banda del riu Miño acceptaren una koiné convencional, i les petites diferències, si de cas, no tingueren gaire relleu Cronològicament els cançoners van…
música de Reus
Música
Música desenvolupada a Reus (Baix Camp).
Les primeres notícies documentals de la seva existència són del segle XII, però no fou fins el 1712 que rebé el privilegi de ciutat per part de l’arxiduc Carles III d’Àustria El segle XVIII fou una època de prosperitat per a Reus, que es convertí en la segona ciutat de Catalunya gràcies a un gran desenvolupament comercial Són escasses les notícies de les activitats musicals a la vila durant els primers segles de la seva història, i totes estan relacionades amb les esglésies A més, se sap de la presència d’una capella de música a l’església prioral de Sant Pere, bastida al segle XVI damunt l’…
escenografia
Escenografia de Fabià Puigserver per a l’obra Kean de J.P. Sartre (Teatre Romea, Barcelona, 1985)
© Fototeca.cat
Teatre
Conjunt d’elements que s’afegeixen a un espai teatral per reproduir un ambient o crear un clima; inclou les decoracions, els figurins, l’attrezzo, el mobiliari i la luminotècnia.
En podem fixar l’origen a Grècia segle V aC Hom considera Agatharcus de Samos inventor de les decoracions teatrals, pintades ja en perspectiva sobre telons collocats entre dues torres Les decoracions gregues representaven palaus o temples, amb pòrtic alt, columnes, pedestals i frontispici, per a les tragèdies, i habitacions de dos pisos amb annexos a cada banda, per a les comèdies Les decoracions romanes primitives eren de tres classes tràgica, còmica i satírica, i hi figuraven temples, palaus, tombes, roques i altars Els canvis, poc freqüents, eren fets mitjançant uns prismes triangulars,…