Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
zona àrida
Biologia
Geografia
Àrea afectada per un clima caracteritzat per precipitacions escasses o nul·les.
El mot té un sentit purament climàtic, i per això és més adequat que la paraula “desert”, que alludeix, en principi, a una àrea ocupada per un escàs nombre d’homes o d’éssers vius, sigui quina sigui la causa d’aquesta despoblació La menor o major aridesa és funció no solament de la quantitat de pluja, sinó també de la intensitat de l’evaporació aquesta última és en relació amb les temperatures Per això hom ha establert, entre els índexs climàtics, uns índexs pròpiament xerotèrmics, com els de Martonne, que posen en relació els de pluges anuals o mensuals amb els de temperatura Altres autors,…
aridisol
Geologia
Sòl de zones àrides o bé salines, amb horitzons edafogenètics.
És un dels deu ordres de sòls definits pel sistema de classificació nord-americà Soil Taxonomy System
dry-farming
Agronomia
Conreu de secà aplicat a certes regions àrides o semiàrides.
És essencialment un conreu al guaret en què, després de segar el blat, hom treu el rostoll amb una feina superficial de 2 a 4 cm a fi de trencar els capillars per on s’evaporaria l’aigua i facilitar el naixement i la posterior destrucció de les males herbes Després de cada pluja, hom passa pel camp un rascle per a trencar els capillars, i en el cas que les males herbes creixin molt, hom remou a fons el terreny passant-hi després el rascle Quan hom preveu que ha de ploure força, cal llaurar fins a uns 15 cm perquè el terreny pugui emmagatzemar aigua A la tardor hom sembra tenint cura de colgar…
rosa del desert
rosa del desert
DiegoImagen (CC BY-NC-ND 2.0)
Mineralogia i petrografia
Agregat cristal·lí de guix, en el qual les làmines de creixement adopten formes de rosa.
És propi de les zones molt àrides
cactiforme
Botànica
Dit de les plantes de tija suculenta, mancada de fulles o amb fulles poc desenvolupades o transformades en espines: cactàcies, euforbiàcies, asclepiadàcies i compostes.
Són freqüents a les regions molt àrides
buroziom
Geologia
Sòl bru clar, de perfil AC, ric en carbonat de calci i pobre en humus.
Propi d’estepes àrides, només presenta humus superficial sota les plantes xerofítiques, esparses
camèfit | camèfita
Botànica
Dit de la planta que durant els períodes desfavorables conserva gemmes perdurants aèries a poca distància del sòl (menys de 25 cm).
Abunden sobretot a les regions àrides i a les fredes subdeserts, tundres, alta muntanya
vara d’or
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 40 a 100 cm d’alçària, de fulles inferiors oblongues, dentades i curtament peciolades, i fulles superiors lanceolades, enteres i sèssils, de capítols grocs, petits i nombrosos, reunits en tirsos fullosos, i de fruits en aqueni, pelosos.
Es fa en boscs, matolls, prats i roquissars, a les terres no gaire àrides d’Europa Té virtuts diürètiques i astringents
pollancre d’Elx
Pollancre d’Elx al desert d’Ejina, a la Mongòlia Interior
james j8246 (CC BY 2.0)
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les salicàcies, de fins a 12 m d’alçària, de fulles coriàcies, glabres, glauques, enteres o incises, les joves lanceolades i les velles dentades, ròmbiques o reniformes; de flors unisexuals, les femenines llargament pedicel·lades en aments laxos, i de fruits capsulars.
Propi de zones àrides d’Africa i Asia, a Europa només és naturalitzat al Camp d’Elx, sobre sòls salins i humits
bolsón
Geomorfologia
Cubeta endorreica característica de certes zones àrides (Nou Mèxic, Arizona, etc).