Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
beco
Història
Al s XVIII, immigrant temporal italià (sobretot piemontès i llombard) instal·lat a Catalunya com a hostaler, taverner o pastisser.
Els becos sostenien una dura competència amb els gremis catalans alguns arrelaren d’una manera definitiva
gladiador

Gladiadora romana conservada al Museu Arqueològic d’Hamburg
© Alfonso Mañas
Història
Lluitador professional en els jocs als amfiteatres romans.
Els gladiadors eren generalment esclaus o presoners de guerra condemnats també hi havia lliberts i homes lliures en una proporció mínima Lluitaven en parelles o en grup N'hi havia de diferents classes, i es distingien per l’armament que utilitzaven reciari , que portava xarxa i trident, mirmilló, dimachaerus , etc Les lluites de gladiadors es difongueren per les ciutats itàliques i per l’Orient hellenitzat, bé que no arrelaren a Grècia, i tingueren el favor del públic, fins i tot dels homes illustrats, durant l’època imperial En alguna ocasió, els gladiadors es revoltaren, com en…
lleis agràries
Història del dret
Lleis que a l’època romana regien el repartiment de l’ager publicus.
La lluita entre els conreadors i els ramaders per a l’ús d’aquell començà a ésser resolta pel cònsol Espuri Cassi Vecellí, que repartí una part de l’ ager publicus segle V aC Al començament del segle IV aC, una nova llei de Licini Estoló en tornà a reglamentar l’usatge i el 297 gràcies a la pressió dels conreadors, una altra llei regulava en 500 jovades l’extensió de l’ ager publicus que un particular podia posseir, bé que aquesta limitació no era mai del tot respectada, sobretot pels grans propietaris que intentaven de convertir en vitalicis llurs drets sobre la terra la situació del petit…
celibat
Religió
Estat d’una persona que no és casada, especialment per motius religiosos.
En el budisme i en el cristianisme el celibat ha arrelat fermament com a mode de vida institucionalitzat en unes altres religions això s’ha produït només excepcionalment En el budisme va lligat a l’ideal de deslliurar-se de les passions per assolir el nirvana Celibat i virginitat arrelaren en el cristianisme per obra, sobretot, de Pau Les narracions de Mateu i Lluc sobre el naixement de Jesús n'oferiren la fonamentació bíblica, així com la interpretació que fou donada a certes expressions evangèliques L’extensió del celibat i l’exaltació doctrinal de què ha estat objecte a l’…
havanera

Havanera
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Dansa i cançó de tempo moderat i metre binari sorgida a Cuba a la primera meitat del segle XIX, també anomenada, en ocasions, contradanza criolla, i que fou conreada tant en ambients de saló com populars.
L’havanera prové de la country-dance anglesa que arribà a Cuba en diferents formes a través dels espanyols, que ja l’havien assimilat, dels francesos a través d’Haití o dels mateixos anglesos, des de mitjan segle XVIII Cap a la segona meitat del segle XIX, l’havanera es difongué també per Europa i sobretot per l’Estat espanyol, on fou vehiculada especialment mitjançant la sarsuela A Espanya, les havaneres arrelaren com a cançó de taverna i passaren a formar part, també, dels repertoris de les societats corals L’havanera mostra esquemes rítmics molt característics i un ús freqüent…
literatura xipriota
Literatura
Literatura produïda a l’illa de Xipre.
Bé que vinculada a la literatura grega, la literatura xipriota ofereix en diverses èpoques una personalitat pròpia A l’època medieval destaca la figura de Neòfit el Reclús, monjo ermità del s XII, autor d’oficis litúrgics i de l’escrit Calamitats de Xipre , sobre la conquesta de l’illa per Ricard I Cor de Lleó En una data posterior hom troba el Livre des assises des bourgeois , redactat probablement en llengua francesa i traduït al grec demòtic vers el s XIV Les Assises , instaurades primer a Jerusalem i després a Xipre, constitueixen, de fet, una normativa per a…
símbol
Etnologia
Art
Religió
Tipus de signe que no es limita a mostrar ni a recordar cap altra cosa, sinó que, representant-la i imitant-la, la revela.
Es caracteritza per una major accentuació de l’element subjectiu imprescindible per a la seva comprensió i alhora per una pretensió de major transcendència significativa en oposició al simple signe o a l’allegoria, sol ésser expressió de realitats inaccessibles teorèticament, conceptualment, objectivament És per això que els símbols han assolit una major importància en l’àmbit de les religions igual que en el de les arts que en l’estrictament filosòfic En les cultures més primitives hom no solia distingir entre símbol i realitat, com a les imatges de caceres del Paleolític i com a la plàstica…
mètrica
Música
Organització del ritme en unitats temporals de nivells diferents relacionades entre si.
Per poder parlar de mètrica, com a mínim una d’aquestes unitats temporals ha d’ésser un pols regular Els diferents nivells d’unitats temporals nivells de pulsacions, i les seves relacions generalment binàries i ternàries configuren el sistema mètric El sistema mètric permet d’entendre i mesurar el mateix ritme que l’ha generat, és a dir, el ritme dona les pautes per a mesurar-lo, i mesurar-lo vol dir entendre’l Generalment, la pulsació que es pren com a base s’anomena temps , les pulsacions que la divideixen s’anomenen subdivisions i l’agrupació dels temps en una unitat més gran s’anomena…
cuina

Elaboració d'un plat jamaicà
© Corel - John McQuarrie
Gastronomia
Art de preparar els aliments segons tradició o noves combinacions.
Pot ésser interpretat com una forma instintiva i avial d’adaptació de la dieta en funció de les disponibilitats i necessitats alimentàries, amb introducció de factors imaginatius Així, cada país desenvolupa, segons les primeres matèries disponibles i d’acord amb la seva mentalitat, combinacions culinàries específiques A Europa hom pot distingir el sector nòrdic, caracteritzat per la cuina de la mantega, l’ús de la cervesa com a beguda i els productes fumats, i el mediterrani, que utilitza respectivament oli d’oliva, vi i productes conservats per salaó A França, el desenvolupament de la…
art abstracte
art abstracte Josep M. Subirachs: Teckel (1958)
© Fototeca.cat
Art
Per contraposició amb l’anomenat figuratiu, art que no té com a objecte la representació de la realitat visual.
És una expressió ja consagrada però discutida En contra d’ella, Theo van Doesburg ja proposà 1930 el concepte alternatiu d' art concret Max Bill assolí de fer-lo reeixir a Itàlia i a l’Amèrica del Sud Hilla Rebay llançà, a l’Amèrica del Nord, el nom de no-objectivisme A França i també als Països Catalans sovint hom l’ha anomenat no-figuratiu Com passa amb altres denominacions romàntic, clàssic, barroc , té dos sentits un de genèric i un d’històric En el genèric existeix des del Paleolític superior, unes vegades com a perfeccionament de la tècnica, d’altres com a sistema de signes…