Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
assalariat | assalariada
Economia
Sociologia
Dret del treball
Persona que treballa per compte d’empresaris privats o públics, dels quals rep un salari en canvi de la seva força de treball en el mercat.
L’existència dels assalariats com a classe és una de les condicions necessàries per a l’existència del règim de producció capitalista capitalisme, obrer
situació contradictòria de classe
Sociologia
Situació en què es troba un treballador assalariat administratiu d’una empresa que aspira a portar un estil de vida burgès per tal de diferenciar-se i desmarcar-se socialment dels altres treballadors de l’empresa.
És una situació ambivalent en què un assalariat de coll blanc s’identifica amb els valors consumistes i aspira a diferenciar-se i desmarcar-se socialment dels treballadors de l’empresa de coll blau Aquesta situació es pot donar, fins i tot, en casos en què el personal administratiu cobra menys que els treballadors manuals dins de la pròpia empresa
sicari | sicària
Història
Assassí assalariat.
La denominació prové de la sica , punyal recurvat importat de Tràcia a Roma
treballador | treballadora
Economia
Dret del treball
Persona que treballa en qualitat d’assalariat.
Per tal que es doni la figura jurídica del treballador, cal que hi hagi un contracte de treball entre aquest i l’empresari, però el sol fet de treballar per compte d’altri ja fa sorgir la figura del treballador El treballador pot ésser fix, eventual o temporer Com a contraprestació del seu treball, l’empresari satisfà un sou al treballador Són considerats treballadors els aprenents, encara que no rebin salari, els obrers i operaris, especialitzats o no, en oficis i professions manuals o mecàniques, els encarregats d’empreses i els caps de tallers o d’oficines, els empleats de banca, comerços…
obrer | obrera
Persona que treballa en un ofici manual en qualitat d’assalariat.
dret del treball
Economia
Dret del treball
Conjunt de normes jurídiques que regulen el treball com a fet social.
Les fonts del dret del treball tenen un caràcter fonamentalment estatal, amb l’excepció de les fonts d’origen professional, com és ara els convenis collectius i els reglaments de règim interior de les empreses, malgrat que, en l’elaboració dels primers, els òrgans de l’estat hi tenen un paper extremament important La natura d’aquest dret és qüestió molt discutida, car hi ha autors que argumenten doctrines privatistes pel fet del parallelisme entre el contracte de treball i la figura civil de l’arrendament de serveis, i uns altres afirmen la vinculació del dret del treball amb el dret públic,…
sovkhoz
Història
Agronomia
Granja estatal soviètica, en què l’agricultor era assalariat i retribuït com a tal.
Creats el 1917, en passar a mans de l’estat les grans explotacions privades, la importància dels sovkhozos cresqué en nombre d’hectàrees conreades en aquest règim i en mecanització Els beneficis de les granges eren cedits íntegrament a l’estat, que, així mateix, incloïa la regulació del seu funcionament en les previsions del Pla El nombre de sovkhozos era inferior al de kolkhozos kolkhoz 18 064 i 28 593, respectivament el 1975 bé que el total de superfície conreada era el doble que en aquests Després de dissoldre's l’URSS 1991, el govern rus inicià el 1993 la reprivatització de les terres…
assegurança de vellesa
Economia
Dret del treball
Presentació de caràcter econòmic consistent en una pensió vitalícia a la qual té dret el treballador assalariat afiliat a la seguretat social i el funcionari públic en cessar del treball per la jubilació.
Segons la legislació vigent a l’Estat espanyol, només hi té dret el treballador, a seixanta-cinc anys, si ha cotitzat a la seguretat social uns mínims fixats
excedència
Economia
Dret del treball
Situació laboral del treballador assalariat que, d’acord amb l’empresa, cessa temporalment en la prestació de serveis, sense dret a salari i amb pèrdua dels drets d’antiguitat corresponents al període, sense que sigui trencada la relació laboral.
treball
Economia
Sociologia
Dret
Activitat conscient de l’home orientada a obtenir els béns o mitjans per a satisfer les seves necessitats transformant la natura que l’envolta.
El treball no consisteix únicament a apropiar-se els productes de la natura, sinó a transformar-los amb la finalitat d’augmentar-ne la utilitat En el cas de l’home, aquesta activitat es distingeix d’activitats semblants fetes per altres animals pel seu caràcter intelligent i finalista Com que no és dirigit i limitat per l’instint, el treball humà esdevé indeterminat, i les formes concretes que pot prendre no depenen tan sols de factors biològics, sinó, sobretot, d’un conjunt complex de factors tecnològics i socials Gràcies a aquesta indeterminació, hom pot obtenir del treball humà una gran…