Resultats de la cerca

Dispositiu, ideat pel matemàtic anglès Benjamin Robins el 1742, que permet de determinar la velocitat d’un projectil disparat contra ell, a partir de la desviació que sofreix a causa de l’impacte

Els primers míssils foren desenvolupats per la Unió Soviètica l’any 1958 Atlas, i l’any següent els EUA fabricaren els primers Minuteman Als anys setanta la Xina esdevingué el tercer estat a posseir aquests míssils, bé que posteriorment els míssils de propulsió submarina submarine-launched ballistic missile SLBM desenvolupats, a banda d’aquests tres estats, també per França i la Gran Bretanya, tenen un abast i una potència similars El 1991 les negociacions START entre els EUA i l’URSS succeïda des del 1991 per Rússia acordaren la reducció progressiva d’aquesta mena de míssils

El galvanòmetre de bobina o de quadre mòbil , molt corrent, és constituït essencialment per una bobina quadrangular penjada d’un fil de torsió que li proporciona el parell recuperador La bobina és situada entre els pols d’un imant permanent, de manera que, en passar per la bobina el corrent a mesurar, aquesta gira, però per efecte de la torsió del fil arriba a una posició d’equilibri que depèn del corrent El fil de torsió porta solidària una agulla o un mirallet que reflecteix un raig de llum que indica la intensitat del corrent sobre una escala graduada Aquest galvanòmetre, anomenat també…

Era una continuació de l’anterior Sistema Nacional de Defensa Antimíssils impulsat el 1999 durant l’etapa de la presidència de Bill Clinton Es tracta d’un complex sistema defensiu basat en satèllits i radars capaços de detectar el llançament d’un míssil balístic atacant que pot ser destruït durant la seva trajectòria per un míssil defensiu L’escut antimíssils fou revisat al setembre del 2009 per l’Administració de Barack Obama i amplià la cobertura defensiva d’EUA als països aliats europeus de l’OTAN A Europa té previst desplegar radars i interceptors antimíssils a Romania i Polònia Aquest…

El tripulants d’una astronau entren en l’estat d’apesantor a la fi de la fase propulsada i romanen en aquest estat durant tota la trajectòria orbital fins a l’instant en què actuen de nou els propulsors per maniobrar accelerant o frenant, o en què la nau queda sotmesa al fregament aerodinàmic en retornar a l’atmosfera L’estat d’apesantor és tolerat durant uns quants mesos per l’home degudament entrenat, a qui produeix alteracions fisiològiques no gaire adverses A la Terra, els efectes de l’estat d’apesantor poden ésser estudiats, per breus períodes de temps, en dispositius de caiguda lliure o…

En el cas particular de la Terra, la pesantor d’un cos és el resultat de la combinació de la força de la gravetat i de la força centrífuga gravetat La pesantor en la superfície d’un astre depèn de la seva massa i del seu radi, de manera que mentre que a la Lluna el seu valor seria una sisena part del de la Terra, a Mart en fóra la tercera part A bord d’una astronau o d’un altre giny espacial en vol balístic la pesantor és nulla, llevat dels curts períodes d’acceleració o de frenada, i l’astronauta, en estat d'apesantor, sembla que floti en l’aire, de la mateixa manera que qualsevol dels…

Hom distingeix entre balística interior, balística exterior i balística terminal La balística interior estudia els fenòmens que ocorren dins el tub d’una arma de foc quan es dispara És a dir, que considera les variables termodinàmiques d’un gas que s’expandeix i impulsa el projectil, i forneix les dades per a dissenyar els aparells de projecció i escollir les característiques de les pólvores a emprar Hom parla també de balística interior en referir-se als fenòmens que ocorren a l’interior de la cambra de combustió d’un coet i considera com a projectil els gasos expulsats que l’impulsen La…

El terme astronàutica fou proposat el 1927 per Joseph H Rosny i fou progressivament adoptat en quasi totes les llengües, excepció feta del rus, en el qual hom ha donat preferència a la forma cosmonàutica En l’estat actual del coneixement científic l’únic sistema per a propulsar un vehicle per l’espai, a part la hipotètica vela solar , és el del motor coet en qualsevol de les seves modalitats químic, nuclear, elèctric, etc El camí seguit pels vehicles espacials durant la major part del viatge és lliure, és a dir, l’astronau es mou únicament obeint les lleis de la mecànica celeste en funció de…