Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
carlí
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat als rals de plata de Nàpols (dits sovint de Sicília per la denominació de Sicília deçà Far
aplicada a Nàpols) batuts per Alfons el Magnànim.
Els primers tipus, batuts a València abans de la conquesta, duien l’efígie del rei de cara i els tipus més tardans s’acostaven al model del carlí angeví, presentant el rei sedent al tron El primer tipus s’anomenà carlí vell i el segon carlí nou i ambdós duien, al revers, armes quarterades catalanonapolitanes Foren emesos fins a l’extinsió del Regne privatiu de Nàpols, amb la unificació italiana
massapà
Pastisseria
Pastisseria feta amb ametlles moltes i sucre i cuita al forn.
De vegades, hom afegeix a la massa ous batuts, o bé les clares soles, i la perfuma amb vainilla, canyella, etc
morabatí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de compte medieval castellana amb la qual hom taxava el valor de la moneda corrent d’or, d’argent o de billó.
Ocasionalment es materialitzà en un valor monetari real A l’edat moderna fou unitat de la moneda de coure Els darrers morabatins foren batuts en temps d’Isabel II, i també són coneguts com a maravedisos
moneda calleresa
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda batuda a la seca que manà establir a Càller Pere III de Catalunya-Aragó el 1338.
Fou la segona seca catalana de Sardenya, després de la d’Esglésies 1324 La primera moneda batuda fou l’alfonsí d’or Joan I manà d’encunyar-hi 1392 l’alfonsí menut amb la mateixa llei dels batuts a Esglésies, passant, però, la talla de 27 a 30 sous del marc de Barcelona Hom baté moneda calleresa fins el 1821
trentí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda catalana d’or encunyada a Barcelona des del regnat de Felip II (III de Castella) fins a l’inici de la guerra dels Segadors.
Representà l’abandó transitori del patró escut de 22 quirats de llei i la represa del doble ducat de 23,75 quirats També foren batuts el mig trentí i el terç de trentí , dit onzè El trentí copià, inicialment, el tipus del doble excellent dels Reis Catòlics, i des del 1618 passà a incorporar la data als onzens i des del 1622 als trentins A partir del 1626 hom hi afegí una marca B, tot contramarcant les monedes anteriors Des del 1640 hom hi contramarcà un escudet barceloní en cairó Des del 1618 el valor del trentí s’estabilitzà en la cotització de 33 rals, d’on el nom…
bateria
Conjunt d’articles de metall, especialment d’aram o de coure batuts.
denari
denari ibèric dels ilergets, amb la llegenda ILTIRDASALIRBAN (inici del s II aC)
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda romana d’argent encunyada a partir del 268 aC, amb el quinari i el sesterci com a divisors.
Equivalia a 10 asos i pesava uns 4,5 g El tipus inicial duia el cap de Minerva i el numeral X a l’anvers i, al revers, els Dioscurs a cavall amb la llegenda ROMA Durant el període republicà moltes famílies patrícies encunyaren denaris amb llur nom i tipus propis, fet que en donà una gran varietat tipològica El 217 aC valia 16 asos i el numeral X fou substituït per XVI i, després, abreujat amb un asterisc El seu pes havia baixat a uns 4 g Hom en continuà batent durant el període imperial, generalment amb el bust de l’emperador El seu pes i la seva llei anaren decreixent Caralla creà una nova…
croat
Croat d’argent de Pere II de Catalunya-Aragó
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda catalana d’argent creada el 1285 per Pere II de Catalunya-Aragó, amb el valor d’un sou de iners (dotze diners de tern), llei d’onze diners i mig d’argent i talla de setanta-dues peces per marc, que correspon a un pes teòric per croat de 3,3 g.
El seu tipus hagué d’imitar en tot el diner de tern i fou anomenat diner barceloní d’argent o ternat i, més endavant, crucesignatum o croat, per la gran creu que tallava el revers Des dels segles X i XI, els països europeus, hereus de l’imperi Carolingi, feien encunyar exclusivament dinerets de billó de contingut d’argent més i més baix Al llarg del segle XIII, però, el desenvolupament econòmic exigia, a tot Europa, una moneda de més valor que els petits diners, i Gènova i altres ciutats italianes ja feien múltiples de diner, batuts en argent El 1218 Ramon Berenguer de Provença…
filisteu | filistea
Història
Individu d’un dels cinc ‘‘pobles de la mar’’ que intentaren envair Egipte el 1175 aC.
Derrotats per Ramsès III, els filisteus ocuparen, llavors, la regió costanera de Palestina nom que deriva de filisteu compresa entre el Carmel i Gaza Aquest territori, pres als cananeus, fou organitzat en una confederació de cinc ciutats estat Gaza, Ascaló, Asdod, Gath i Accaró, cadascuna governada per un seran sobirà Llur història, íntimament lligada amb la dels hebreus, tingué tres fases una d' expandiment s XI aC cap a l’interior, en detriment dels israelites, governats per jutges, una d' apogeu darreria del s XI aC, assolit durant el regnat de Saül, derrotat per ells a Gilboah ~1000 aC, i…
mandonguilla

Plat de mandonguilles amb sípia i guarnició
© MPG
Gastronomia
Bola de carn capolada molt finament i pastada amb pa ratllat, ous batuts i espècies; pilotilla.
De vegades hom hi afegeix més ingredients, com ara ceba picada, farina, etc Hom també pot substituir la carn per peix Les boles acostumen a fer de 3 a 4 cm de diàmetre, i hom se les menja fregides o guisades