Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
gebre
Gebre sobre la carretera i els arbres
© C.I.C -Moià
Meteorologia
Cristallets de glaç procedents de la boira que, quan fa molt de fred, es dipositen sobretot a les superfícies verticals, a les plantes i a les arestes dels objectes.
cultisme
Lingüística i sociolingüística
Mot que no ha sofert l’evolució normal dels altres mots de la llengua, sinó solament una adaptació, i que sovint té sinònims més usats.
Són cultismes del català, per exemple, albor i aliè , enfront de blancor i estrany
canície
Patologia humana
Fisiologia
Blancor adquirida, generalitzada o parcial, del sistema pilós.
La canície senil és fisiològica i deguda a la minva de la vitalitat dels melanòcits La canície precoç és patològica i generalment lligada a alteracions endocrines, nervioses o emocionals
blanquet
Cosmètica
Afait que empraven les dones per accentuar la blancor de la pell, usualment fabricat a base de subnitrat de bismut.
esmalt
Química
Pintura de base alquídica que conté generalment resines d’urea o de melanina, que li confereixen una major blancor i duresa.
blanc
Pintura
En la tècnica de pintura a l’aquarel·la, l’àrea del suport no pintada intencionadament, que conserva la blancor original del paper.
xurro
Lingüística i sociolingüística
Parlar de l’àrea de llengua castellana del País Valencià, especialment de l’Alt Millars, l’Alt Palància, el Racó, els Serrans i la Foia de Bunyol.
Els parlars xurros actuals són essencialment un aragonès castellanitzat, i contenen un bon nombre d’elements catalans, en gran majoria lèxics Per aquest motiu hom s’hi refereix sovint com a dialectes mixts o barrejats Els parlars d’Énguera i de tota la Canal de Navarrés, en una zona més al S, també ofereixen trets semblants, i s’han d’incloure en el mateix grup En realitat, hi ha afinitats lèxiques entre tots els parlars fronterers de l’antic Regne de València, fins a Múrcia La castellanització de l’aragonès —trasplantat a la zona xurra pels pobladors procedents del Baix Aragó, en general—…
blanquejant òptic
Química
Substància incolora dotada d’intensa fluorescència que absorbeix radiació a la regió ultraviolada i visible de l’espectre i que és fluorescent principalment a la zona corresponent al color blau, que augmenta la sensació de blancor dels objectes groguencs sobre els quals ha estat aplicada.
És d’estructura monecular anàloga als colorants, però per comptes d’un sistema cromofòric en posseeix un de fluorescent, com, per exemple, molts derivats aminats de l’estilbè, l’esculina, etc És aplicat actualment a gairebé totes les matèries tèxtils blanques i al paper blanc, amb tècniques idèntiques a les del tint amb colorants directes
blanquejant
Química
Substància amb poder de blanquejar que actua sobre les matèries que acoloreixen els materials tractats, els oxida o els redueix a formes incolores, formin o no composts solubles, que són eliminats per rentat; n’hi ha que donen blancor directament per un efecte òptic ( blanquejant òptic
).
Les propietats blanquejants de certes substàncies ja eren conegudes a l’antiguitat Egipcis, fenicis, grecs i romans produïen gèneres de lli blancs, però no és conegut amb certesa el procediment que empraven Potser aconseguien el blanqueig a base de successives immersions de la tela en lleixius fets amb cendres de diverses plantes i l’exposició posterior al sol sobre l’herba Aquest procediment, generalitzat a l’edat mitjana, perdurà fins al s XIX El descobriment del clor a la segona meitat del s XVIII féu que aquest fos introduït com a blanquejant industrial, però, a causa d’haver…
blanqueig
Tecnologia
Procediment al qual hom sotmet la pasta de paper per a incrementar la seva blancor, ja sigui per eliminació o per modificació dels constituents de la pasta crua (pasta després de la cocció) o de la pasta mecànica, tal com la lignina i els seus productes de degradació, resines, ions metàl·lics, hidrats de carboni no cel·lulòsics i altres impureses.
Els principals agents de blanqueig són clor, hipoclorit, diòxid de clor, clorit sòdic, clorat sòdic, peròxid d’hidrogen i de sodi, oxigen i ozó El procés es realitza en diverses etapes amb rentats entremig i fent servir l’agent adequat en cada una d’elles Per raons de preu i d’eficiència el clor ha estat l’agent més emprat fins ara A causa de la seva alta toxicitat, la molècula de clor s’ha deixat d’utilitzar, cosa que ha donat lloc a les pastes ECF Elementary Chlorine Free o pastes blanquejades, que no fan servir clor elemental, sinó diòxid de clor menys tòxic, i a les pastes TCF Totally…