Resultats de la cerca
Es mostren 104 resultats
budisme
Cerimònia budista
© X. Pintanel
Religió
Terme occidental que indica el sistema polimorf de creences i pràctiques centrades en l’ensenyament i la persona del Buda.
Malgrat la seva unitat originària, el budisme es presenta com un complex força heterogeni, a causa, d’una banda, dels diversos desenvolupaments i les distintes interpretacions de la doctrina primitiva, i, d’altra banda, de la seva adaptabilitat a les característiques dels països on penetrava en el seu moviment missioner El nucli de la doctrina original del Buda fou donat, segons la tradició, en el sermó de Benarés Se centra en les quatre nobles veritats primera, la constatació de la universalitat del sofriment segona, la seva causa és el desig tercera, la seva guarició és la supressió del…
lamaisme
Budisme
Forma particular del budisme al Tibet i a l’Àsia central, consecutiva a la reforma de Tsong Khapa (1355-1417) i a la concessió del poder temporal al cinquè dalailama (s XVII).
Dogmàticament, no difereix del budisme mahāyāna , però hi incorpora elements tàntrics Hom considera fundador del lamaisme el monjo Padma Sambhava, el qual féu construir el primer monestir tibetà, on instituí la primera comunitat de lames Del Tibet, el lamaisme s’estengué a Mongòlia, la Xina i la Sibèria i arribà fins al Caucas
literatura búdica
Literatura
Conjunt de moviments i d’obres literàries sorgit dins les literatures índies i que serví de vehicle de comunicació del budisme.
El nucli doctrinal més antic fou reunit dins un cànon , del qual hom conserva una versió completa en pali, el Tipitaka de l’escola Theravāda L’escola Sarvāstivāda posseïa un cànon sànscrit, del qual només resten fragments L’ús respectiu del pali i del sànscrit distingí en general la literatura de les dues direccions fonamentals del budisme el Hīnayāna i el Mahāyāna En la literatura pali extracanònica cal citar els comentaris directes de Buddhaghoṣa segle V, les cròniques històriques Dīpavamsa i Mahāvaṁsa segle V i obres d’imaginació i d’erudició El volum de la literatura Mahāyāna…
pagoda
Pagoda de Nyatapola, al Nepal
© X. Pintanel
Arquitectura
Budisme
Monument sagrat del budisme.
El mot, bé que d’origen persa, fou usat genèricament pels europeus per a indicar diferents edificis sagrats diversament anomenats a l’Orient i, sobretot, les imitacions que se’n feren a l’Europa del segle XVIII, les quals però, mancaven de tot el seu contingut religiós i eren purament decoratives A l’Índia són mausoleus, llocs de devoció i pregària, on es conserven relíquies de monjos sants, o monuments que recorden fets miraculosos o en acció de gràcies Sembla que la seva arquitectura prové dels cultes bramànics, i simbolitzen, a través de les torres sobreposades, la superposició de les…
nirvana
Budisme
Ideal i estat suprem del budisme corresponent a la tercera de les quatre ‘‘veritats nobles’’ enunciades pel Buda, a saber, l’extinció del dolor (dukkha-nirodha), que consisteix en la cessació del procés constant dels cinc agregats, constituïts per les diverses activitats dels sentits i de la ment; el resultat d’aquesta cessació és l’absència de qualsevol sentit d’individualitat: ‘‘Tot anant pel món no soc ningú en absolut’’, exclama el Buda en el Sutta Nipata.
Bé que hom hi parla del camí que condueix a l’extinció del dolor, alhora hi és afirmat explícitament que el nirvana no és el resultat de cap camí i, encara que aquest és presentat com l’oposat del saṃsāra , o existència fenomenal, també se’n diu que no té cap mena de contrapart És definit en termes positius i negatius, com l’incondicionat asamkhata , el transfenomenal appañca , l’altra riba, el nonat i l’immortal És l’aspiració al nirvana com a absolut allò que fa del budisme una veritable religió, malgrat el seu rebuig explícit de la idea de Déu i de la idea d’ànima
budista

Monjo budista portant un trident sobre les seves espatlles (Pintat per un artista indi, 1800-1900
The European Library
Persona que professa el budisme.
bodhisattva
Budisme
Ésser destinat a la il·luminació que és a punt d’atènyer-la.
És una qualificació aplicada, en el budisme mahāyāna al futur buda, és a dir, a l’home que ha arribat fins al llindar de la redempció per una sèrie de graus ascètics i de perfeccions aconseguides al llarg de diverses existències, que poseeix ja totes les qualitats i totes les característiques d’un buda i al qual només manca renéixer una vegada per a entrar al nirvana Però, a diferència de l' arhat del budisme hīnayāna , retarda el seu pas per tal de poder ésser un mitjà pel qual d’altres trobaran la salvació Entre la multitud de bodhisattva , n'emergeixen alguns que…
coreà | coreana
Etnologia
Individu d’un poble que habita principalment la península de Corea i l’illa de Cheju i que s’estengué, durant l’ocupació japonesa (1910-45), a la Xina, al Japó i a la Sibèria.
Originaris de migracions tungús del tercer millenni aC al segle V dC, sotmeses a influències xineses del segle II aC ençà i consolidades com a grup nacional a partir del segle IV dC, els coreans són de raça sínida amb influències tungús Són d’estatura superior als japonesos i inferior als xinesos del nord, i es caracteritzen pels pòmuls elevats, la mandíbula inferior més avançada i el cabell especialment fosc i estirat L’economia és essencialment agrícola La religió tradicional, el xamanisme, perdura en els costums rurals El confucianisme hi fou introduït al segle I aC, i el budisme…
khotanès
Lingüística i sociolingüística
Llengua afí als parlars irànics arcaics, els principals documents escrits de la qual han estat trobats a Khotān.
Els texts fins ara desxifrats són relacionats amb el budisme, amb fragments importants d’origen sànscrit, i texts d’índole mèdica
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina