Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
prole
Dret
Els fills d’algú, en el seu conjunt, en tant que procreats i membres de la família i sempre amb relació a llurs pares.
Hom sol usar el mot sobretot en llenguatge jurídic i burocràtic
arthaśāstra
Política
Denominació genèrica dels tractats indis que donen preceptes sobre l’ artha
(‘vida política’ com una de les realitzacions de l’home) al costat del dharma
(‘dret i moral’) i el kāma
(‘amor’) i, per antonomàsia, de l’anomenat Kauṭilya Arthaśāstra
, atribuït sense proves concloents a Kauṭilya o Chāṇakhya, ministre del rei maurya
Chandragupta (s IV aC).
Aquest tractat fou descobert 1905 i publicat 1909 per R Shamasastry L’obra —escrita amb la crua amoralitat de les bones obres d’art política— presenta com a ideal a assolir un estat despòtic, burocràtic i centralitzat amb monopoli de les principals fonts de recursos i un absolut dirigisme econòmic El rei, mitjançant un exèrcit de funcionaris, espies i agents provocadors, ha de procurar convertir-se en el centre vijigīṣhu d’un conglomerat de poder que, mitjançant sis procediments —pau, guerra, neutralitat, preparació, aliança i duplicitat— oportunament emprats, irradiï llargament dellà les…
ubicar
En llenguatge burocràtic, situar (un edifici o un terreny) en un determinat indret.
ubicació
En llenguatge burocràtic, lloc on hi ha situat un edifici o un terreny.
macdonaldització
Sociologia
Model i principi organitzatiu basat en característiques d’un restaurant de menjar ràpid.
És un terme emprat pel sociòleg nord-americà George Ritzer en el seu llibre McDonaldization of Society 1995, en el qual considera que les companyies de menjar ràpid han esdevingut el paradigma i el nou model organitzatiu de la societat contemporània a tots els països El procés de racionalització de les societats postindustrials no es basa en el model burocràtic com defensava Max Weber per a les societats industrials, sinó en el de les empreses de menjar ràpid Els principis que mouen a aquesta cadena s’estan estenent a la resta d’esferes de la vida social Hom destaca quatre components…
burocràcia
Sociologia
Sistema de tasques, procediments i activitats a càrrec d’un cos de personal administratiu.
El terme bureaucratie fou emprat per primera vegada cap a la meitat del s XVIII per l’economista Vincent de Gournay, i esdevingué corrent al s XIX per a indicar el govern exercit pels funcionaris, i no pels polítics Gaetano Mosca mostrà 1895 com la burocràcia és part fonamental de l’estructura dels grans imperis i estats, talment que hom pot classificar tot sistema polític —des del punt de vista de la seva organització— bé com a burocràtic , bé com a feudal Robert Michels estengué aquest concepte a l’organització interna dels partits polítics 1911 El tipus ideal de burocràcia fou…
centralisme
Política
Forma d’estructuració politicoadministrativa de l’estat consistent en la concentració dels centres de decisió del poder en una àrea geogràfica reduïda.
En el curs dels s XVI-XVIII, les lentes transformacions socials i econòmiques —aparició del gran comerç, formació dels mercats, crisi de les estructures gremials, aparició de la distribució capitalista del treball, transformacions agràries, etc— fomentaren l’aparició de la burgesia comercial, que posà en crisi l’estructura politicosocial de l’Europa medieval La monarquia assegurà el seu poder —concebut en el dret romà— contra el règim feudal basant la seva autoritat en aquesta nova classe i en la formació d’un aparell burocràtic propi —consolidació, a França, de l’administració regional amb…
rutinització del carisma
Sociologia
Procés d’adaptació i normalització de les formes d’autoritat carismàtica a la forma de dominació quotidiana de caràcter patrimonial o burocràtic.
La dominació carismàtica és de caràcter extraordinari i es basa en les qualitats excepcionals del líder Quan un règim polític basat en el carisma del líder pretén perpetuar-se ha de racionalitzar les formes de poder fins a convertir-se en un sistema tradicional
verificació
Dret
Comprovació de l’autenticitat d’una cosa, de la regularitat d’un procediment burocràtic, d’un acte jurídic, d’un escrutini, etc.
classicisme francès
El palau reial de Versalles, obra paradigmàtica del classicisme francès
© Corel Professional Photos
Art
Literatura
Corrent estètic que predominà a França durant el regnat de Lluís XIV i afectà l’art i la literatura.
El classicisme esdevingué art oficial de la cort francesa La importància més i més gran de París afavorí aquesta idea Les raons que feren possible aquest fet no són únicament d’ordre esteticoartístic, sinó degudes a l’existència d’una societat cortesana que absorbia els artistes i la creació d’un mercat d’art ja durant la primera meitat del s XVII Les arts recolzaren en les regles de l’Académie proposades per Charles Le Brun, el qual integrava l’allegoria a la representació de la Història, cercant una normativa estètica i un didactisme polític, aquest darrer per la imatge, parallel al…