Resultats de la cerca
Es mostren 3824 resultats
pulmó
Dibuix esquemàtic de les parts de cada pulmó
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Nom donat a cadascun dels sacs cecs que, generalment en nombre d’un parell, es troben a l’interior del cos de la major part dels amfibis i en tots els rèptils, ocells i mamífers, amb funció respiratòria, bé que per extensió hom també anomena pulmons determinats òrgans de missió respiratòria però d’origen o constitució diferent, com és el cas dels ‘‘pulmons’’ dels escorpins, mol·luscs gastròpodes terrestres i, amb més propietat, de les bufetes natatòries modificades dels peixos dipnous.
Els veritables pulmons són els dels vertebrats tetràpodes Els pulmons dels amfibis adults —llevat d’alguns urodels, que no en tenen— són molt simples i porten a terme l’intercanci gasós en un percentatge del 20%, car la resta de l’intercanvi és dut a terme per la pell del cos i la de la boca i la faringe Els moviments respiratoris en els amfibis són efectuats per la pujada o la baixada del sòl de la boca, cosa que provoca la soritda i l’entrada de l’aire en els pulmons En els rèptils saures, l’entrada i la sortida d’aire és assegurada pels moviments respiratoris de la caixa toràica en els…
escacs
En els escacs cada jugador disposa de setze peces d’un mateix color
NET EC
Escacs
Joc d’estratègia que disputen dos contrincants damunt d’un tauler de seixanta-quatre caselles dividit en vuit files i vuit columnes.
Cada jugador disposa de setze peces vuit peons, dos cavalls, dos alfils, dues torres, una reina o dama i un rei d’un mateix color, normalment blanques o negres, que mobilitza pel tauler de joc en torns alternatius amb l’objectiu de fer escac i mat al rei de l’adversari La partida s’inicia amb totes les peces collocades de forma convencional i el primer moviment correspon al jugador que disposa de les peces blanques Només es permet moure una peça per torn, a excepció de l’enroc, jugada en què es desplaça el rei i una torre de forma simultània Els escacs són un dels jocs més…
herència
En una parella de cromosomes homòlegs, cada gen té dos al·lels, cadascun dels quals pot ser dominant o recessiu (els primer s'indiquen amb lletra majúscula i els segons, amb minúscules)
© fototeca.cat
Biologia
Fenomen de transmissió d’un conjunt de caràcters congènits que té en potència o en realitat un individu d’una determinada espècie.
Cada grup d’éssers vius presenta unes característiques molt estables, que són les definidores del grup i que transmet indefectiblement als seus descendents Dins una espècie determinada hi ha una variabilitat en els caràcters no específics susceptible de perpetuar-se en els descendents a través d’uns mecanismes de transmissió anomenats gens gen, genotip, fenotip Cal fer una distinció entre l’herència dels caràcters qualitatius color dels ulls, albinisme, tipus de cabell, etc i l’herència dels caràcters de variabilitat contínua, és a dir, aquells en què les diferents manifestacions d’un…
memòria
A dalt, xip de memòria RAM dinàmica de capacitat baixa. Cada bloc representa uan funció. les fletxes indiquen la direcció i el sentit dels senyals elèctrics, La funció d’emmegatzematgede dades només ocupa una part del xip; les cèl·lules de memòria, disposades com els nusos d’una malla de files i columnes. A baix i a la dreta, un d’aquets nusos, que pot emmagatzemar un sol bit fent que els valors 0 i 1 corresponguin a dos estats de càrrega del condensador.
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu o circuit que permet l’entrada d’una determinada informació codificada en sistema binari i que és capaç d’enregistrar-la i d’emmagatzemar-la temporalment o indefinidament.
Una memòria es caracteritza de forma general per la seva capacitat nombre de bits que pot emmagatzemar i pel temps d’accés a una determinada informació Moltes vegades, la informació és enregistrada dins la memòria en grups de bits accessibles simultàniament, anomenats posicions o paraules agrupacions normals de 8 bits, denominada també byte , 16 bits, etc Segons el tipus d’accés a les posicions de la memòria i la possibilitat o no d’esborrar la informació que hi és enregistrada, aquestes es classifiquen en memòries d’accés aleatori Random Access Memory , RAM i en memòries solament de lectura…
benzè
Representació de la molècula de benzè amb indicació de les classes d’enllaços entre els seus àtoms: a cada vèrtex de l’hexàgon hi ha un àtom de carboni; els traços rectilinis representen els enllaços tipus σ; les dues anelles representen els enllaços tipus π, els quals contenen sis electrons deslocalitzats pertanyents al conjunt de tot el nucli benzènic
Química
Hidrocarbur cíclic aromàtic, líquid a la temperatura ordinària, incolor, escassament soluble en aigua, que bull a 80,1°C.
El seu espectre presenta a la regió ultraviolada una banda d’absorció intensa a 198 mm, i una altra de relativament feble a 255 mm, d’estructura fina, característica dels arens i anomenada banda benzenoide La molècula del benzè és constituïda per sis àtoms de carboni, amb llurs orbitals hibridats en forma sp 2 formant un anell cada àtom de carboni és unit a un d’hidrogen per un enllaç d’orbital molecular tipus σ a cadascuna de les unions carboni-carboni, totes idèntiques i formant un hexàgon regular, contribueixen, d’una banda, un parell d’electrons que formen un enllaç tipus σ…
rai
Baixada d’un rai per la Noguera Pallaresa durant la festa dels Raiers, que se celebra cada primer de juliol a la Pobla de Segur
© Jaume Ferrández
Transports
Embarcació fluvial, utilitzada antigament a la Catalunya occidental, construïda amb trams paral·lels de troncs o bigues subjectats amb redortes (branques de vidalba, bedoll, salze, avellaner, etc.).
És impulsada pel corrent d’un riu i conduïda amb rems per dos o més raiers Sistema de transport de fustes, fins els anys trenta fou utilitzat com a únic mitjà per a transportar la mateixa fusta amb què eren construïts els rais i, sovint, com a embarcació de mercaderies i passatgers Els rais, després d’haver baixat de les altes valls pirinenques fins als llocs de consum, eren desmuntats per tal d’utilitzar-ne tot seguit la fusta per a construir cases o vaixells Els raiers , situats l’un al davant davanter i l’altre al darrere cuer del rai, cadascun amb el seu rem, dirigien l’embarcació per…
àlgebra de successos
Matemàtiques
És una família, no buida, A
de parts d’Ω tal que, per a cada A
∈ A
,Ω − A
∈ A
i, per a cada parella, A 1
, A 2
∈ A
, A 1
⋂ A 2
∈ A
.
Cada un dels elements A ∈ A és anomenat un succés de l’àlgebra A A voltes hom considera famílies en les quals, per a cada collecció numerable Són anomenades Ϭ-àlgebres de successos
jubileu
Religió
En la llei mosaica, solemne celebració de perdó, que s’esqueia cada cinquanta anys.
Hom havia d’alliberar els esclaus, tornar a llurs propietaris les terres alienades i deixar els conreus en repòs L’Església catòlica instituí també un jubileu, anomenat també any sant o any jubilar , durant el qual tots els fidels que, satisfetes certes condicions, visiten les basíliques romanes obtenen indulgència plenària L’inaugura el dia de Nadal L’any següent, la indulgència sol ésser atorgada universalment a favor de diverses esglésies de les diverses diòcesis Fou instituït pel papa Bonifaci VIII, el qual impulsà el primer jubileu el 1300 Celebrat un cop cada segle, el 1475…
correspondència de bits
Electrònica i informàtica
Mètode usat per a la representació de dades en què cada element d’aquestes és representat per un bit.
L’ús més habitual de la correspondència de bits és per a la representació d’imatges, que es basa en la descomposició de cada imatge en elements molt bàsics o punts anomenats pícsels En les pantalles per correspondència de bits, cada element pictòric de la pantalla es correspon amb un únic bit d’una memòria intermèdia que conté la correspondència de bits del que ha d’ésser el contingut de la pantalla En les pòlisses per correspondència de bits, cadascun dels caràcters es descompon en un patró de bits això permet usar la tècnica de la correspondència de bits per a la…
segmentari | segmentària
Anatomia animal
Dit dels òrgans que es repeteixen en cada segment d’un animal, especialment els nefridis dels anèl·lids.
Normalment, a cada metàmer correspon un parell de nefridis, un de ganglis, un de feixos musculars, un de quetes, un de parapodis, un de gònades, etc