Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
fabada asturiana
Fabada asturiana
© Lluís Prats
Gastronomia
Plat típic de la cuina asturiana que té com a base les mongetes blanques seques cuites lentament amb varietat de carns.
El seu nom prové del nom asturià de les les mongetes, fabes Les mongetes es couen soles en una olla en aigua, durant unes dues hores, i més tard se li afegeixen les carns xoriç, botifarró, cansalda, etc, per a que cogui tot junt Es pot servir per separat la carn, anomenada compango , de les mongetes
allioli
allioli fet en un morter
Gastronomia
Salsa composta amb alls pelats i finament picats al morter; hom hi afegeix oli tot debatent-ho fins que en resulta una emulsió.
És adequada per a amanir carns conill, etc, cargols, peix a la brasa, etc
adob
Ingredient utilitzat per a adobar carns, llegums, etc.
demacració
Pèrdua de carns, especialment per manca de nutrició.
potenciador de gust
Alimentació
Substància que té un tast i una olor dèbils però que accentua la intensitat i la qualitat de les aromes i dels tasts naturals d’un aliment.
És emprada com a additiu en sopes, carns i derivats i vegetals envasats Entre els potenciadors més emprats cal esmentar el glutamat monosòdic i els nucleòtids
acetat d’amoni
Química
Cristalls higroscòpics que es fonen a 114°C i es descomponen per acció de la calor.
Hom l’obté neutralitzant l’àcid acètic amb amoníac És emprat en tintura, per a conservar carns, i en medicina per les seves propietats expectorants i diurètiques
serologia
Alimentació
Medicina
Branca de la medicina que estudia tot allò que té relació amb els sèrums (propietats fisiològiques, variacions patològiques, aplicacions terapèutiques, etc).
En anàlisi d’aliments, hom empra certes tècniques serològiques per a identificar espècies vegetals o animals que integren un producte Per exemple, la natura de les carns que formen un embotit pot ésser determinada mitjançant una reacció de precipitines
almegó
Botànica
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliolades, llargues i de color verd clar.
Les flors són grogues, oloroses i agrupades en raïms axillars llargs Els fruits són en tavella i contenen força llavors, també negres, molt aromàtiques un cop seques Antigament s’emprava en farmàcia a causa de la cumarina que s’obtenia de fulles i tiges Avui, les seves flors aromàtiques s’usen en amanides i les fulles són apreciades en la preparació d’escabetxs, carns farcides i estofats És una planta abundosa als indrets herbosos a tot Catalunya
rostir a l’ast
Rostir una peça de carn traspassada per un ast que rep un moviment de rotació mitjançant un sistema mecànic o elèctric, a fi de coure-la homogèniament.
Tècnica culinària de gran tradició als Països Catalans i a Occitània, moltes llars tenien un ast a la llar de foc que, suportat per un aster, es feia girar manualment Són típics en aquests territoris els establiments especialitzats a vendre pollastres a l’ast, on també s’hi poden rostir altres carns conill, etc Aquesta tècnica apareix als primers receptaris medievals, com el Llibre de Sent Soví i el Llibre del coch , i també a La cuinera catalana , llibre de cuina del segle XIX, on també es recull alguna recepta de peix a l’ast També és molt popular a la cuina del Magrib