Resultats de la cerca
Es mostren 163 resultats
cercle d’obrers catòlics
Política
Entitat creada amb la finalitat d’afavorir l’associacionisme obrer confessional.
Als Països Catalans els cercles d’obrers catòlics foren obra, principalment, del jesuïta Antoni Vicent, fundador del primer cercle de l’Estat espanyol, a Manresa 1865, bé que la seva activitat fou exercida sobretot a les diòcesis de València i de Tortosa, on el 1893 n'havia fundats 40 i 11, respectivament Capdavanter del moviment social catòlic a l’Estat espanyol, donà als cercles, influït per l’obra similar creada a França per Albert de Mun, un caire alhora religiós, econòmic, recreatiu i instructiu mitjançant una sèrie d’institucions annexes escoles, caixes de socors mutus,…
papista
Nom pejoratiu que els no catòlics donen sovint als catòlics romans.
iconòlatra
Nom donat pels iconoclastes als catòlics.
recusant
Història
Nom donat a Anglaterra als qui refusaven el culte nacional anglicà (s. XVI-XVIII).
Referit primer 1552 als catòlics popish recusants , aviat el mot s’estengué a tots els no conformistes el primer dels Recusancy Acts d’Elisabet I del 1593 els confon Durant el s XVII tornà a designar només els catòlics, exclosos per antinacionalistes del si dels no conformistes, nom que es reservaren els puritans i altres sectes menors
polític
Història
Nom donat a cadascun dels membres del ‘‘partit dels polítics’’ o ‘‘grup dels malcontents’’, organitzat a França després de la Nit de Sant Bartomeu (guerres de Religió), entre el 1573 i el 1574.
Aquest grup era integrat per aquells catòlics i protestants que, per sobre del problema confessional, es preocupaven del polític Hagueren de combatre contra la Lliga Catòlica i alhora contra els hugonots intransigents Una de llurs victòries fou la pau de Beaulieu 1576, per la qual Enric III reconeixia la llibertat de culte als protestants Integrat només per catòlics, en pujar al tron Enric IV, el grup es desintegrà
apòcrif
Bíblia
Cadascun dels llibres religiosos que no són considerats canònics.
Per als protestants, els apòcrifs són els llibres que es troben en la traducció grega de l’Antic Testament, en la versió dels Setanta i en la Vulgata, però manquen en el cànon jueu són els llibres de Tobies, Judit, la Saviesa, l’Eclesiàstic, Baruc, Macabeus I i II, i alguns capítols d’Ester i de Daniel Aquests llibres són anomenats deuterocanònics pels catòlics i han entrat en llur cànon Els catòlics anomenen apòcrifs uns escrits de font jueva o cristiana que s’assemblen als llibres canònics per llur tema o per llur atribució a un autor inspirat Els més coneguts són…
ritu caldeu
Cristianisme
Ritu siríac oriental, tant el practicat pels catòlics com pels nestorians.
germà separat
Cristianisme
Entre els catòlics, cristià que no pertany a l’Església catòlica.
Aquesta expressió fou encunyada a partir del moviment ecumènic
diaconessa
Cristianisme
Als primers segles de l’Església, verge o vídua encarregada oficialment d’un servei anàleg al del diaca.
Aquesta institució fou restablerta, al s XIX, en algunes Esglésies reformades, i és reclamada per diversos sectors catòlics
transsignificació
Cristianisme
Concepte, elaborat per la teologia eucarística contemporània (Schillebeeckx) en l’àmbit d’una explicació personalista de la presència de Crist, que cerca d’expressar el fet que el pa i el vi eucarístics passin a ésser signe del cos i de la sang del Senyor que ‘‘surt a l’encontre’’ del creient.
Els teòlegs catòlics destaquen, en aquest respecte, el valor objectiu del signe, i en distingeixen els comunicatius dels simplement informatius
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina