Resultats de la cerca

Es tracta gairebé sempre de préstecs de tipus lexical i afecten principalment el castellà, l’occità, el sard i l’italià, és a dir, llengües de territoris que formaren part de la corona catalanoaragonesa o bé que per llur situació geogràfica són continguts als Països Catalans Els catalanismes del castellà, que han estat de molt els més estudiats, són, així i tot, un camp de recerques on encara resta molt a fer els de les altres llengües amb prou feines si han estat presos en consideració Hi ha també abundosos catalanismes al sud d’Itàlia i Sardenya sovint hom els ha…

Es caracteritza per una gran quantitat de catalanismes lèxics, especialment al Baix Segura

El vocalisme comprèn unes vocals obertes, provocades per l’aspiració de la - s del plural, oposades fonològicament a les tancades péso pes pésǫ pesos El consonantisme es caracteritza per l’aspiració de la f- en l’andalús occidental, l’alternança del ceceo amb el seseo amb s coronal o predorsal, l’extensió del ieisme , la confusió de - l i - r implosives sarto , salto olol , olor, la pèrdua freqüent de - d-, -g i -r- có , codo, l’aspiració de s implosiva fiehta , fiesta i una certa nasalització Els elements constitutius del lèxic són diversos a la base castellana sovint arcaïtzant hom…

És parlada per prop d’un milió i mig d’individus Comprèn els següents dialectes el sasserès el gallurès amb afinitats corses al N, el logudorès el nuorès el més arcaic al centre, i el campidanès amb connexions amb el sicilià al S Amb relació als dialectes italians, presenta dificultats en la comprensió a causa de les assimilacions consonàntiques, la morfologia, la sintaxi arcaica i la manca d’una norma rectora Posseeix una base lingüística llatina, on s’havien incrustat alguns elements del substrat púnic i grec aquella base fou acrescuda amb altres aportacions germàniques, aràbigues,…

Els parlars xurros actuals són essencialment un aragonès castellanitzat, i contenen un bon nombre d’elements catalans, en gran majoria lèxics Per aquest motiu hom s’hi refereix sovint com a dialectes mixts o barrejats Els parlars d’Énguera i de tota la Canal de Navarrés, en una zona més al S, també ofereixen trets semblants, i s’han d’incloure en el mateix grup En realitat, hi ha afinitats lèxiques entre tots els parlars fronterers de l’antic Regne de València, fins a Múrcia La castellanització de l’aragonès —trasplantat a la zona xurra pels pobladors procedents del Baix Aragó, en general—…

Aspectes lingüístics L’aranès és una varietat de gascó comengès caracteritzada per una evolució lingüística condicionada per la separació política de la resta de l’occità Comparteix amb el gascó els trets d’evolució fonètica més característics el pas de f llatina a h, amb eventual desaparició completa posterior filiu > hilh -fill la caiguda de n llatina intervocàlica farina > haria l’aparició d’una a davant de r inicial rota > arròda -roda l’evolució de ll llatina a t o tš –so de tx –, segons les paraules i els indrets, quan esdevingué final, i a r quan restà en posició…

L’edat mitjana Dels orígens al segle XIII la poesia provençal i els primers testimonis del català escrit Si hom exceptua paraules i frases arromançades que apareixen adesiara en documents redactats en llatí per escrivans poc coneixedors de la llengua sàvia o que tenen un interès especial a fer-se entenedors a les persones no cultes, cap mostra de manifestació escrita en llengua vulgar per part de catalans no pot ésser exhibida en la primera meitat del segle XII Això, però, no significa pas que a Catalunya, i potser més concretament al comtat d’Urgell, no hi hagués, a mitjan segle XII, una…

Parlants i domini Parlada actualment als Països Catalans, inclosa la ciutat de l’Alguer, a Sardenya, i la regió del Carxe, dins la província de Múrcia, no ho és, tanmateix, com a primera llengua a les comarques de llengua occitana de la Vall d’Aran i de la Fenolleda ni a les de llengua castellana de l’W i del S dels País Valencià Alt Millars, Alt Palància, Serrans, Racó, Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents, Plana d’Utiel, Alt Vinalopó, Vinalopó Mitjà —llevat del poble del Pou Blanc, de parla catalana— i Baix Segura i als pobles d’Olocau del Rei Ports, de Veo Plana Alta i de…