Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
centralització
Dret administratiu
Estructuració de l’administració pública de forma que totes o la major part de les funcions són atribuïdes a una organització unitària, anomenada sovint administració central
.
Inversament, pressuposa una restricció correlativa de les funcions atribuïdes a d’altres organitzacions separades d’ordre local o institucional
opričnina
Història
A Rússia, en època d’Ivan el Terrible, districte administratiu que comprenia la zona central estratègicament i econòmicament més important (separada de les zones perifèriques), situada sota el poder directe del tsar i controlada per una guàrdia especial.
La creació de l' opričnina 1564 afeblí la gran propietat dels boiars i eliminà de l’aparell de l’estat l’aristocràcia feudal, enfortint el poder del tsar i la centralització de l’estat rus
obrer
Història
Dret canònic
Cadascú dels qui tenien a llur càrrec l’administració o obra d’una parròquia, una confraria o una altra institució religiosa o benèfica.
Els obrers de parròquia eren elegits per les universitats de les parròquies i eren presidits per un clergue des del s XIV Algunes constitucions sinodals i les consuetes parroquials indiquen la forma d’elecció Al s XVIII, com a conseqüència d’una centralització eclesiàstica, els obrers començaren a ésser nomenats pels bisbes, a proposta dels rectors Alguns ajuntaments s’atribuïren la continuïtat de les antigues universitats i continuaren nomenant els obrers fins al concili II del Vaticà
comunisme de guerra
Política
Etapa (1918-29) de la política econòmica del govern bolxevic que seguí el període de capitalisme d’estat.
Donà pas a l’anomenada Nova Política Econòmica , a causa de la dislocació econòmica que es produí El comunisme de guerra, amb una política de salaris igualitària, fou un experiment de transició al socialisme Entre les seves realitzacions cal assenyalar la nacionalització total de la producció comitès de pagesos pobres requisaven les terres i llur utillatge als kulaks , supressió del mercat organitzat i instauració d’un monopoli estatal, centralització total de la gestió industrial, instauració del treball obligatori i militarització de certs sectors
intervencionisme
Economia
Intervenció sistemàtica de l’estat en l’activitat econòmica.
L’escola clàssica reservà a l’estat el paper de dictar les regles per a la correcta actuació de la iniciativa privada i de vetllar per llur compliment Fou l’establiment del socialisme soviètic, basat en la centralització estatal de les decisions econòmiques, que fixà el grau màxim d’intervencionisme, amb caràcter imperatiu Les dues guerres mundials i la crisi del 1929 imposaren també en les economies capitalistes la gestió enèrgica de l’estat, que la teoria keynesiana justificà teòricament
missi dominici
Història
Funcionaris carolingis delegats pel monarca per a vigilar l’administració i el compliment de les lleis civils i eclesiàstiques.
Instituïts per un capitular del 802, formaven diversos grups, integrats per un element eclesiàstic i un de laic generalment un bisbe i un comte, els quals visitaven els comtats, els monestirs i les viles proveïts d’instruccions Com a representants absoluts de l’emperador, els missi dominici jutjaven en darrera instància els afers judicials més greus i controlaven els imposts i els treballs públics Sota Carlemany foren el principal instrument de la centralització imperial, però sota els seus successors perderen importància, i desaparegueren al començament del segle X
cúria romana
Cristianisme
Organisme al servei del papa per a regir l’Església catòlica.
El cos ordinari de collaboradors del bisbe de Roma fou instituït d’una manera estable al segle XII, i no fou fins als segles XIV-XV que foren creats pròpiament dicasteris o congregacions romanes Al segle XVI prengué ja cos l’estructura actual de la cúria romana, que fou reformada per Pius X 1908 i definida, amb lleugeres modificacions, pel Codi de Dret Canònic 1917 Pau VI n’emprengué una nova reforma, els primers passos de la qual es traduïren en la simplificació administrativa, la centralització econòmica i la internacionalització dels càrrecs És integrada per la Secretaria d’…
estalinisme
Història
Política
Nom amb què hom coneix el període de la història de l’URSS dominat pel govern de Josif Stalin (1929-53).
El terme és associat sobretot al caràcter totalitari que Stalin imprimí al règim comunista soviètic Enfrontat a LTrockij, Stalin aconseguí fer prevaldre la idea del ‘socialisme en un sol país’, a partir de la qual emprengué, un cop en el poder 1929, una rígida centralització i concentració de poders en la seva persona Dotat d’una organització policíaca que silencià sistemàticament la dissidència amb l’ús del terror, en el terreny econòmic l’estalinisme comportà la collectivització i la industrialització accelerades i la priorització de la indústria pesant en detriment dels altres…
estat d’alarma
Política
Dret constitucional
Estat de crisi que permet la modificació transitòria del règim constitucional ordinari.
En l’ordenament constitucional espanyol, l’alarma és un dels tres estats excepcionals, juntament amb els d’ excepció i de setge , previstos en l’article 116 de la Constitució del 1978 A diferència dels altres dos, l’estat d’alarma no permet la suspensió de les llibertats fonamentals El govern el declara per decret per una durada màxima de quinze dies, i pot prorrogar-se amb prèvia aprovació del Congrés dels Diputats És previst per a quatre supòsits de gran gravetat catàstrofes inundacions, terratrèmols, incendis, etc, crisis sanitàries epidèmies, episodis de contaminació, falta d’abastiment…
consolat
Història
Règim polític de la darrera etapa de la Revolució Francesa (10 de novembre de 1799 — 18 de maig de 1804), nascut del cop d’estat del 18 de brumari de l’any VIII (9 de novembre de 1799) de Napoleó I
contra el Directori.
Fou patrocinat per Sieyès, amb l’objectiu d’establir un govern fort que garantís les conquestes burgeses de la Revolució, enfront de l’Antic Règim i del jacobinisme i el moviment popular Bonaparte, cònsol provisional amb Sieyès i Roger Ducos, l’endemà del cop d’estat esdevingué, en virtut de la Constitució de l’any VIII, primer cònsol amb amplis poders per un període de deu anys, acompanyat de dos cònsols merament consultius, Cambacères i Lebrun hom repartí el poder legislatiu en consell d’estat, tribunal, cos legislatiu i senat els tres últims, elegits per sufragi universal indirecte Foren…