Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
arcà
Suposat gran secret de la natura que els alquimistes cercaven de descobrir.
esbronc
Folklore
Costum propi de carnestoltes, que consistia a fer les disfresses retret de les faltes, defectes, secrets més íntims, etc, als coneguts que trobaven per atzar, aprofitant l’anonimat que donava la màscara.
L’insultat havia de suportar passivament l’esbronc, que tenia lloc generalment en públic balls, carrers i voltat de curiosos Sovint el costum era utilitzat per persones ressentides que cercaven el causant del greuge, el qual atacaven amb gran crueltat
radiació cosmològica de fons
Astronomia
Radiació electromagnètica provinent de totes les direccions de l’espai, que presenta la mateixa intensitat en qualsevol d’elles, i la distribució d’energies de la qual és similar a la que emet un
cos negre
a la temperatura de 3K.
És composta per ones la longitud d’ona de les quals va d’unes dècimes de millímetre fins a uns 75 cm, i presenta el pic d’intensitat en la longitud d’ona d’1 mm Hom considera actualment que aquesta radiació és l’emissió residual del big-bang que segons el model cosmològic estàndard donà lloc a l’actual Univers cosmologia Fou descoberta inesperadament per AA Penzias i RW Wilson el 1964 quan aquests cercaven, amb una antena molt sensible especialment dissenyada al Bell Telephone Laboratory, la causa dels paràsits soroll que interferien les radioemissions terrestres Posteriorment, R…
setmana

Els dies de la setmana
Cronologia
Període de set dies naturals que comença en dilluns i acaba en diumenge (segons el còmput antic i cristià va de diumenge a dissabte).
Unitat de calendari difosa en tots els països d’influència judeocristiana i islàmica, lligada originàriament a les fases de la lluna, fou introduïda per dividir el cicle mensual i per establir d’una manera precisa la recurrència periòdica dels ritus religiosos, dels mercats, etc Desconeguda a Egipte calendari egipci i a Roma calendari romà, s’originà entre els caldeus calendari caldeu, entre els quals coexistia un cicle de cinc dies i una sèrie de dies “nefasts” —7, 15, 28 i, més tard, el 21 i el 19 o 49 a partir de l’inici del més anterior— en els quals el rei i el poble s’abstenien dels…
noucentisme
Música
Terme introduït per Eugeni d’Ors l’any 1906 per a denominar una tendència sorgida en la literatura i les arts plàstiques catalanes al principi del segle XX.
El noucentisme s’oposa al Romanticisme, al modernisme i als corrents d’avantguarda posteriors per la seva cerca d’una mesura d’arrel clàssica Enfront dels excessos expressius i de la fantasia incontrolada de moviments contemporanis, els noucentistes cercaven un art racional i lúcid, atent també a les coses petites de la vida quotidiana En música la paraula no és tan utilitzada, però és evident que determinats compositors catalans de l’època escriviren la seva música, o una part, partint d’ideals anàlegs Potser el cas més clar el representa l’òpera El giravolt de maig , d’Eduard Toldrà, amb…
sildenafil
Farmàcia
Compost de fórmula 1-[[3-(6,7-dihidro-1-metil-7-oxo-3-propil-1H-pirazolo[4,3-d]pirimidin-5-yl)-4-ethoxyphenyl]sulfonil]-4-metilpiperazina citrat, inhibidor selectiu de la 5-fosfodiesterasa present en el cos cavernós.
Únic tractament farmacològic eficaç per via oral davant la impotència, ja que evita, mitjançant mecanismes enzimàtics, l’eliminació de l’òxid nítric, molècula imprescindible per a tota vasodilatació, com la que s’esdevé en els sins cavernosos durant l’erecció És eficaç tant en la impotència psicògena com en l’orgànica, però no desperta el desig sexual i cal, per a poder actuar, l’estimulació eròtica provocada, mitjançant una descàrrega nerviosa, per la formació d’òxid nítric, o monòxid de nitrogen És contraindicat el seu ús conjuntament amb altres drogues vasodilatadores que també augmenten…
vas campaniforme
vas campaniforme
© Fototeca.cat
Arqueologia
Prehistòria
Tipus de ceràmica del final de l’Eneolític i de l’edat del bronze.
El nom prové del fet que aquesta ceràmica sovint té una forma que recorda vagament la d’una campana invertida, però n'és l’element més característic la decoració geomètrica, incisa, que hom pot trobar en peces que no tenen forma de campana Hom la troba en territoris molt extensos, des de la península Ibèrica fins a l’Europa central Bohèmia, Polònia, etc, també a Mallorca i, esporàdicament, a les illes de Sardenya i Sicília, i fins i tot al litoral de l’Àfrica del nord Marroc, Algèria Esdevé, doncs, un document excepcional que permet de relacionar cronològicament cultures de països molt…
adscripció a la terra
Història
Vinculació d’una persona o persones, amb llurs descendents, a la terra que cultivaven sota la jurisdicció d’un senyor, amb pèrdua de llibertat.
Comportava una sèrie de deures i alguns drets, diferents segons el temps i segons les regions Per a alliberar-se de l’adscripció calia redimir-la amb diner Des del baix imperi, la misèria i el desordre regnants feren que moltes persones restessin adscrites a l’ofici de llurs pares com en el cas dels curials, dels homes d’ofici, dels soldats, etc, i sobretot amb els rústics o camperols, que no podien abandonar les terres que cultivaven i passaven així a ésser considerats com una quasipossessió dels predis, que eren adquirits o alienats juntament amb llurs habitants Els pobles germànics, tot i…
comunió
Cristianisme
Comunitat que tendeix a la màxima participació d’aquells que en són membres.
El sentit originari, més que participació en el sagrament de l’eucaristia, indica el conjunt de formes de participació en les realitats pròpies de la comunitat cristiana, o comunió eclesial , la qual, però, té en aquella el seu signe més evident El Nou Testament vincula a l’expressió grega κοινωνία el sentit de participació comuna dels cristians amb el Déu trinitari i el de la participació dels cristians els uns amb els altres Idealitzant segurament la realitat, però també indicant-ne un tret característic, els Actes dels Apòstols diuen de la comunitat primitiva que “els fidels…
cinema cubà
Cinematografia
Cinema realitzat per Cuba.
L’any 1897 fou rodada la primera cinta a Cuba pel francès Gabriel Beyre Però el creador del cinema cubà fou Enrique Díaz Quesada, del qual és una pellícula tan meritòria com La Zafra o Sangre y azúcar 1919 En aquest període mut, el seguí en importància Ramón Peón El veneno de un beso , 1929 Amb l’arribada del sonor, el cinema cubà entrà en crisi de producció i de qualitat artística, i no en sortí fins el 1959, quan el nou règim nacionalitzà la indústria cinematogràfica creant l’Instituto Cubano de Arte e Industria Cinematográfica ICAIC Sota l’ègida d’aquesta entitat sorgí una interessant…