Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
àcid cianhídric
Fitopatologia
Líquid volàtil altament metzinós, d’olor d’ametlles amargues, obtingut industrialment per oxidació d’una mescla d’amoníac i metà (procés Andrussow):
Crema a l’aire amb flama blava i es polimeritza espontàniament amb explosió En solució aquosa es comporta com un hidràcid molt feble les seves sals, els cianurs, presenten una forta hidròlisi bàsica En forma de gas comprimit és emprat en l’eliminació de rosegadors i insectes i per a obtenir acrilats, adiponitril, cianurs, colorants, gomes, plàstics i gasos de guerra També és emprat com a fumigant en la desinsectació de llavors al graner i en els tractaments hivernals contra les cotxinilles dels tarongers i l’aranyó de l’olivera
cianur
Química
Cadascuna de les sals de l’àcid cianhídric; n’hi ha de quatre tipus estructurals: iònics, covalents, complexos amb grups discrets i derivats metàl·lics d’aquests darrers, també anomenats supercomplex
.
Formen cianurs iònics els metalls alcalins i potser els alcalinoterris l’argent i altres metalls nobles formen cianurs covalents, molts d’ells amb cadenes illimitades en les quals alternen els grups cianur amb els àtoms de metall Formen cianurs complexos amb grups discrets M x + CN n + x - n molts metalls de transició i de posttransició són complexos, en general, de molta estabilitat com en els carbonils metàllics, l’enllaç coordinat hi té caràcter parcial de doble enllaç Els cianurs alcalins són metzinosos, per tal com en ésser ingerits desprenen àcid cianhídric
cianur d’hidrogen
Química
Compost format per la combinació de carboni, nitrogen i hidrogen.
És emprat generalment en solució aquosa, anomenada àcid cianhídric
sliwowitz
Alimentació
Aiguardent obtingut a partir de prunes fermentades, originari dels Balcans (del serbocroat šljiva, ‘pruna’).
Hom empra els fruits juntament amb algunes llavors i això fa que tingui un petit contingut en àcid cianhídric, que li dóna un típic tast amarg
aigua de llorer-cirer
Farmàcia
Química
Perfumeria
Aigua aromàtica destil·lada obtinguda de les fulles fresques del llorer reial.
Els seus principis actius són l’àcid cianhídric i l’aldehid benzoic És metzinosa i sol ésser emprada a petites dosis com a calmant de la tos
cianhidrina
Química
Cadascun dels composts que contenen en la seva molècula el grup
S'obtenen per addició d’àcid cianhídric al doble enllaç 139sbC=O dels aldehids o les cetones el mecanisme de la reacció s’interpreta com un atac nucleofílic sobre un àtom de carboni polaritzat positivament
ametlla amarga
Botànica
Agronomia
Llavor no comestible de l’ametller amarg.
Conté un glicòsid anomenat amigdalina que, en hidrolitzar-se, a més de glucosa, dóna àcid cianhídric i aldehid benzoic, substàncies, aquestes darreres, que li confereixen una amargor característica Té aplicació en farmàcia i en la fabricació d’essències
amigdalina
Bioquímica
Glucòsid cianogenètic present en les llavors de moltes rosàcies, de fórmula:
Soluble en aigua i en alcohol calent, insoluble en èter, és obtinguda de les ametlles amargues desengreixades per extracció amb alcohol bullent.
Dóna un trihidrat que es fon a 200°C l’anhidre es fon a 214-216°C L'emulsina i els àcids minerals diluïts l’hidrolitzen i donen àcid cianhídric, benzaldehid i dues molècules de glucosa És emprada en perfumeria en forma d’essència d’ametlles amargues
metacrilat de metil
Química
Èster metílic de l’àcid metacrílic.
És un líquid incolor que bull a 100°C i que hom obté a partir de l’acetona per reacció amb àcid cianhídric, metanol i àcid sulfúric, segons les reaccions El metacrilat de metil té importància industrial com a monòmer en l’obtenció de resines acríliques acrílic
papaïna
Alimentació
Bioquímica
Enzim proteolític procedent del tronc, les fulles i el fruit del papaier.
Hidrolitza les proteïnes i alguns polipèptids sintètics S'activa en presència dels àcids cianhídric o sulfhídric o amb grups tiol de certes substàncies, com el glucagó, la cisteïna, etc Hom l’empra en substitució de la pepsina, i també com a vermicida i com a additiu ablanidor de la carn