Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
ilaraugat | ilaraugata
Prehistòria
Individu d’un poble ibèric, citat només per Hecateu.
Hom suposa que és una transcripció diferent del nom dels ilergets
reu | rea
Dret processal
En un procés canònic, el que hi és citat com a part (reus conventus).
mancús
Numismàtica i sigil·lografia
Nom d’origen àrab —que significa «quelcom gravat»— amb el qual molts països de l’Occident europeu designen el dinar d’or musulmà, especialment dels s. IX-XI.
A la documentació catalana, hi és citat des del s X i, a vegades, denominat pel seu nom d’origen iafarí, amurí, ceptí, etc Circulà profusament pels comtats catalans, especialment al s XI, i n'hi ha esment del s X al XII
citació
Literatura
Text d’un autor que hom addueix en suport d’una opinió, d’una regla, etc.
Si és escrita, cal indicar clarament que és el tros citat entre cometes i, en nota, l’autor, l’obra, l’edició i la pàgina Una citació dins una citació és expressada amb una sola cometa ' ' Cal fer-les constar en tota edició crítica, per exemple, amb lletres espaiades, i identificar-les en un apartat propi
aqueu | aquea
Història
En la historiografia actual, dit dels pobles que desenvoluparen la civilització micènica.
Sembla que correspon, efectivament, a un dels elements ètnics preponderants dins l’onada indoeuropea arribada a la península grega en dates posteriors al 2000 aC Llur nom gr ant akhaiwa sembla citat als jeroglífics egipcis akhaiuša del s XII aC relacionat amb els pobles de la mar i a les inscripcions hittites aḫḫijawa , bé que amb significació poc clara Colonitzaren probablement l’Eòlia, a la costa nord-occidental d’Anatòlia En èpoques més recents són considerats territoris aqueus només la Tessàlia i l'Acaia, al Peloponès
guadamassiler
Història
Menestral que daurava i estampava cuirs, cortines, coixins, etc.
S'originà en l’artesania hispanomusulmana A València, l’ofici es desenvolupà durant els ss XV-XVII, sense arribar a constituir gremi d’una manera concreta A Barcelona, l’ofici és citat ja el 1316 El 1539 la ciutat concedí les ordinacions fundacionals Els guadamassilers formaven un petit gremi, unit amb els batifullers i els oripellers, en el si de la confraria dels esteves freners, fins que se'n separaren el 1600 Malgrat llur escàs nombre, es produïren algunes temptatives de separació durant els ss XVII i XVIII L’ofici es regia per successives ordinacions dels anys 1581, 1614,…
rondell
Literatura
Música
Composició poeticomusical breu, composta de refrany i estrofa, amb dues úniques rimes, destinada a la dansa, procedent de formes llatines de començ del s. XII i molt difosa en la poesia i la música medievals a partir dels s. XII i XIII.
La seva forma mètrica era determinada per l’estructura musical, que constava de dos períodes alternats entre el solista, que cantava els versos de l’estrofa, i el cor, que ho feia amb els del refrany en cap i les seves repeticions dins i al final de l’estrofa La sàvia repetició dels versos del refrany a l’interior de l’estrofa és un dels caràcters més distintius de la forma d’aquest gènere poètic, a França actiu i renovat des de l’origen a mitjan s XVI Prengué gran importància també en la polifonia del s XIII al XV A Catalunya el rondell poètic és força citat pels preceptistes i…
plet
Dret processal
Història del dret
Procediment contenciós, civil o criminal, entre dues parts litigants.
Presentada la demanda, hom sollicita, primer, la tutela del tribunal enfront del demandat, que és citat judicialment Després d’examinar les allegacions i, si cal, les proves, i de fer-ne un resum oral o escrit —segons que el plet sigui penal o civil—, el tribunal dicta sentència, contra la qual hom pot presentar recurs Originàriament, el mot, en les seves formes arcaiques plàcit, placitum , indicava la sentència dictada per una autoritat judiciària i fins els jutges o juristes pleder o pledès , dels Usatges , o encara el tribut feudal pagat al senyor per l’administració de…
fuster | fustera
Història
Menestral que treballava la fusta.
Els fusters formaven un gremi amb nombroses branques Els de Barcelona reberen ordinacions el 1334, en 1388-93, el 1453, el 1619 i el 1622 Successivament se'n separaren diversos oficis els capsers el 1556, els dauradors el 1596, els escultors el 1680 i els cadiraires el 1775 També els oficis d’entallador, armer i encepador deriven del nucli comú de la fusteria Des del s XVI els fadrins de l’ofici constituïen un gremi separat dels mestres A València, el gremi de fusters, citat ja el 1282, rebé ordinacions el 1434, el 1656 i el 1774 Comprenia també els escultors, els entalladors,…