Resultats de la cerca

L’evolució de les canòniques és dividida per quatre períodes separats per les reformes carolíngia segles VII-IX, gregoriana i augustiniana segle XI i la secularització del 1592 A partir del segle IV continuant l’antic presbiteri hom pot parlar de comunitats presidides pel bisbe, com les comunitats d’Eusebi de Vercelli abans del 370, o la d’Agustí, a Hipona a l’inici del segle V, que serviren de model a les d’Arle i a les de la resta de les Gàllies a la fi del segle V El Concili III de Toledo 589 ja parlà d’aquestes comunitats a la península Ibèrica, i el Concili IV 633 els donà normes…

Aquest càrrec aparegué i es féu comú a partir del s XV El concordat del 1851 el féu obligatori, a l’Estat espanyol, a totes les catedrals i collegiates Era elegit per oposició i amb majoria absoluta de vots, i l’elegit havia d’ésser doctor o llincenciat en teologia Hom li posà com a obligació, a més de la predicació, l’ensenyament a través d’una càtedra de teologia o d’oratòria sagrada al seminari

Actualment, n’és reservada l’erecció al papa El superior del capítol és anomenat prior, degà o abat Des del segle XVII van en decadència, i només en resta la institució generalment en esglésies que havien estat catedrals com Roda de Ribagorça i Eivissa El concordat espanyol del 1851 limità nominalment les collegiates reconegudes, que prengueren el nom de parròquies majors Als Països Catalans les collegiates deriven de les antigues canòniques regulars canònica, secularitzades pel papa Climent VIII l’any 1592 Les collegiates canonicals exemptes de jurisdicció episcopal més famoses de Catalunya…

Per imitació dels episcopologis, les llistes d’abats comencen al segle VIII a França, però són rares fins al segle XI A Catalunya, el més antic que es conserva és el de Ripoll segle XIV L’erudició historiogràfica, a partir del segle XVII, generalitzà la recomposició d’abaciologis fins aleshores sovint plens d’errors i de dades fabuloses impulsada pels maurins Jaume Villanueva en el seu Viage literario reféu els de gairebé tots els monestirs i collegiates catalans que visità

El concili provincial de Lleida del 1229 la instà amb urgència per als Països Catalans, i al principi del s XV existia a totes les diòcesis del país fou instada de nou al concili de Basilea 1431-41 La seva missió era d’instruir els clergues joves i d’explicar la Sagrada Escriptura Pel concili de Trento, els lectorals esdevingueren professors de Sagrada Escriptura dels seminaris havien d’ésser llicenciats o doctors en teologia El concordat espanyol del 1851 suprimí el càrrec de les collegiates i el deixà només a les catedrals, on subsisteix encara, bé que no amb les característiques del…

En els antics monestirs, collegiates i canòniques constituïa un ofici important sacrista que disposava d’un lot de béns, cosa que el convertí sovint en un petit magnat en les grans comunitats En les parròquies grans sagristà major era un clergue o beneficiat i en les petites rurals un cap de casa, els quals administraven els béns provinents del dret de sagristia Diversos concilis provincials i sínodes diocesans legislaren sobre el sagristà i l’obligaren a donar comptes de les seves gestions als abats, rectors o degans Les consuetes especifiquen els torns i la forma d’elecció dels sagristans

El que ostenta aquest dret rep el nom de patró El patronat és de tres menes eclesiàstic quan correspon a alguna església, dignitat o ofici eclesiàstic laical quan correspon als seglars, ja siguin persones físiques o corporacions i mixt, quan participa de les dues qualitats, o concorren en la fundació unes persones amb béns eclesiàstics i altres amb béns familiars, o bé essent el patró una sola persona, ho fa amb béns de les dues procedències El dret de patronat es podia adquirir per fundació, per reedificació, per prescripció i per privilegi En el primer cas, calia la donació del terreny, l’…

Té l’origen en l’ofici de cap d’escola de catedrals i monestirs, que comprenia l’ensenyament de les humanitats i del cant Del segle X al XIII exercia les funcions de cantor primer, i rebia també els noms de precentor , primicer i xantre Del segle XII al XV, als Països Catalans i d’altres llocs, el cabiscol dirigí les institucions docents de les ciutats episcopals, fins que les autoritats municipals se’n feren càrrec segle XVI, i aleshores la seva funció restà limitada a l’ensenyament musical a les escoles eclesiàstiques i a la direcció del cant coral A Tortosa, al País Valencià i a Mallorca…

Del segle X al XIII era anomenat també precentor, per tal com entonava els cants