Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
graptòlits
Paleontologia
Grup d’invertebrats fòssils, colonials i marins, presents només a les roques del Paleozoic i especialment en el Silurià, del qual són fòssils característics.
Són formats per una tija rígida, recta o corba, simple o ramificada, que duu lateralment petites teques comunicades entre elles per un canal i habitades per petits pòlips Desaparegueren en el Carbonífer Hom pot trobar-ne a Camprodon
rebel·lia
Dret processal
Situació jurídica del demandat, imputat o processat que no compareix davant l’autoritat judicial que l’ha requerit: situació objectiva en un procés civil, subjectiva en un de criminal.
A l’Estat espanyol, la incompareixença del rebel no constitueix obstacle per a la continuació del procés hom crea la ficció jurídica per la qual totes les resolucions i providències li són comunicades en estrades estrada La sentència té plena eficàcia, bé que subjecta a la condició resolutòria durant el temps que el condemnat té dret a ésser escoltat rescissió
nummulit

Nunnulits a les escales de la catedral de Girona
© MC
Paleontologia
Gènere de protozous rizòpodes de l’ordre dels foraminífers, de la família dels nummulítids, que comprèn fòssils típics de la primera meitat de l’era terciària.
Els nummulits tenen forma de llentilla, amb un diàmetre que oscilla entre mig centímetre i sis centímetres, i representen, doncs, un tipus de protozou gegantí L’estructura interna bàsica consisteix en un tub enrotllat en espiral, proveït de moltes parets transversals que el divideixen en petites celles que resten comunicades entre elles Per la part exterior presenta innombrables porus que permetien la sortida dels pseudopodis En molts casos, el tub espiral i les parets poden ésser travessats per un complex sistema de canals Totes aquestes estructures poden reflectir-se en l’estructura…
olfacte
Biologia
Sentit químic que permet de detectar la presència de substàncies volàtils en el medi.
En els invertebrats no artròpodes apareix ja en les meduses, i bàsicament consta de fossetes amb pestanyes recobertes per cèllules epitelials que comuniquen amb fibres nervioses Aquestes fossetes són localitzades per tot el cos, o bé radiquen en tentacles o apèndixs de situació generalment cefàlica En els artròpodes, l’olfacte radica a les antenes en els insectes, a les antenes i antènules en els crustacis, i als pèls sensorials en els aràcnids En els vertebrats, consta d’un parell de fosses nasals, en els peixos dos, situades a la superfície cefàlica i envoltades interiorment per cèllules…
suite
Conjunt de dues o més cambres d’un hotel, comunicades entre elles, que constitueixen una unitat d’allotjament.
representació
Dret processal
Poder, de caràcter revocable, atorgat legalment a un procurador de tribunals, per representar algú, dit poderdant, en una causa processal.
La representació comença en el moment en què el procurador fa ús del poder que hom li ha atorgat i ell ha acceptat, i d’aleshores endavant el procurador resta obligat a portar l’assumpte fins al final Les causes que poden determinar l’acabament de la representació —dependents del mateix procés, de la matèria de litigi, de la natura de l’ofici de procurador i del caràcter irrevocable del poder— són les següents l’acabament del negoci, quan el poder s’hi contrau, pel fet que l’actor se separa de l’acció o oposició formulades la mort del poderdant o l’acabament de la personalitat amb la qual…
cicle Stirling
Física
Tecnologia
Cicle termodinàmic teòric d’una màquina tèrmica reversible constituït per la successió de les quatre fases per les quals evoluciona un gas perfecte, entre dues fonts de calor a temperatura constant, separades per un bescanviador adiabàtic.
Les quatre fases són les següents una compressió isotèrmica del gas en contacte amb la font freda un reescalfament a volum constant fins a la temperatura de la font calenta una expansió isotèrmica del gas en contacte amb la font calenta, i un refredament en el bescanviador fins a la temperatura de la font freda El rendiment del cicle teòric de Stirling és igual al rendiment màxim de Carnot d’una màquina ideal que evoluciona entre les mateixes fonts calenta i freda El cicle Stirling ha estat adaptat a la realització de prototips de motors de combustió externa, del tipus de motor alternatiu amb…
buf
Patologia humana
Soroll de caràcter bufant que hom pot percebre mitjançant l’auscultació.
Fonamentalment hi ha dos tipus de bufs els respiratoris i els cardíacs o cardiovasculars Un dels bufs respiratoris més importants és el buf bronquial , produït normalment per l’aire en passar per la laringe i els bronquis i que, patològicament, no queda esmorteït pels alvèols quan es troben buits d’aire i plens de materials més viscosos i, per tant, més bons transmissors del so si aquests materials són molt densos com en el cas d’una pneumònia el buf és molt intens i és anomenat tubari En cas d’embassament pleural hom pot auscultar un buf suau en l’espiració anomenat buf pleural La…
cetacis

A, esquelet del crani i tòrax de la balena. B, cap de la balena i dels catxalot, vists per sobre. C, secció longitudinal de la meitat anterior del marsuí, mostrant l’aparell digestiu i respiratori: 1, orifici respiratori; 2, vàlvula; 3, cervell; 4, llengua; 5, esòfag; 6, laringe; 7, pulmons; 8, estòmac. D, barbes: 1, de Balaenoptera; 2, de Megaptera. E, esquelet de la balena
©
Mastologia
Ordre de mamífers, els més profundament modificats a causa de llur adaptació a la vida aquàtica, gairebé sempre pelàgica.
Tenen el cos afusat, amb les extremitats anteriors transformades en aletes, les posteriors, absents o vestigials, i la cua, transformada en una aleta caudal, ampla, desproveïda d’esquelet i situada en un pla horitzontal té una funció propulsora Alguns tenen una aleta dorsal La pell, sota la qual hi ha un espès estrat adipós amb funció d’aïllant tèrmic, és llisa i molt rarament presenta pilositat hi manquen les glàndules tegumentàries La massa facial és enorme, la caixa craniana és situada cap endarrere, i els narius, en nombre d’un o dos, s’obren al cim del cap reben el nom d' espiracle La…
prefectura
Història
A la Roma imperial, conjunt d’edificis constituït per arxius, l’oficina del prefecte o secretarium i les sales on eren comunicades llurs decisions o tribunalia
.