Resultats de la cerca
Es mostren 100 resultats
cavalleria
Història
Als Països Catalans, patrimoni de casa i terres concedit a un cavaller, suficient per al seu manteniment i amb l’obligació de tenir sempre disposats un cavall i armes per al servei del seu senyor.
Hom estimava el seu rendiment en deu sesters de blat 80 quarteres anuals Al Principat de Catalunya, la cavalleria, o feu de cavalleria , és esmentada ja als Usatges i als Costums de Tortosa Constituïa el patrimoni concedit al grau més inferior de la jerarquia feudal, els sotscastlans, però sovint era concedida directament pel rei —Jaume I encara n’atorgà— per tal com el fet de posseir una cavalleria obligava el seu propietari a prendre part en les hosts reials Arran de la conquesta de Mallorca i de Menorca, al segle XIII, fou la unitat de terra que serví per al repartiment A…
moneda episcopal
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda batuda per l’autoritat d’un bisbe.
A Catalunya, al segle IX, fabricà moneda Frodoí, bisbe de Barcelona, a qui Carles el Calb havia concedit el terç del benefici sobre el monedatge 862 Els bisbes de Vic reberen el mateix privilegi 912 del comte Guifré II de Barcelona i encunyaren moneda entre els segles X i XIII La seu de Girona emeté moneda sota el mateix privilegi, concedit 934 pel comte Sunyer, fins al segle XII
duc
Història
Títol nobiliari que en l’escala jeràrquica és normalment per damunt del de marquès i per sota del de príncep (excepte a Itàlia i a Alemanya, on generalment és més un duc que un príncep).
A Anglaterra el primer títol de duc Cornualla fou concedit el 1333, o 1337, a Portugal el 1415 Coïmbra, a Escòcia el 1398 Rothesay, a Castella el 1371 Molina i Sòria, suprimit aviat i el 1423 Arjona i a Aragó el 1483 Híxar Als Països Catalans, fou concedit, molt escaridament, a partir del segle XIV, a membres de la família reial duc de Girona el 1351, de Montblanc el 1387, de Gandia el 1399, de Vilafermosa el 1464 i de Sogorb el 1476, i àdhuc de Villena el 1420, a Castella i a grans magnats relacionats familiarment amb la casa reial a més del duc d’Híxar, a Aragó,…
abadessa comendatària
Cristianisme
Dona que fruïa de les rendes d’una canonja o d’un monestir femení sense ésser religiosa o essent-ho d’un altre orde.
Sovint era un títol honorífic concedit a dones de família reial o noble
mariscal del conclave
Cristianisme
Dignitari laic de la cort pontifícia que té a càrrec seu la custòdia del conclave.
Al s XIII aquest càrrec fou concedit amb caràcter hereditari als Savelli, i el 1712 passà als Chigi
mestre d’escola | mestra d’escola
Educació
Persona encarregada d’impartir l’ensenyament primari.
El títol que capacita els mestres d’escola per a exercir és concedit a les escoles universitàries de formació del professorat
kediv
Títol equivalent a virrei.
Concedit pel soldà Abdülhamit II 1873 al paixà d’Egipte Ismā'īl, els seus successors Tawfīq i ‘Abbās Hilmī II el portaren fins el 1914
divorci vincular
Dret canònic
Dissolució del vincle matrimonial que té efectes en el matrimoni (àdhuc consumat) quan la fe catòlica d’un dels cònjuges determina dificultats greus en la convivència.
Si un dels cònjuges fa professió de fe religiosa, pot ésser concedit el divorci vincular sempre que el matrimoni no hagi estat consumat en aquest cas l’altre es pot casar novament
contuberni
Història
A l’antiga Roma, unió entre un esclau i una esclava, entre una esclava i un home lliure o entre un esclau i una dona lliure.
El dret romà no reconeixia el drets dels esclaus al matrimoni i aquests no podien entrar en el contuberni sense el permís de llurs amos Aquest permís no fou concedit gaire sovint durant la República El contuberni fou molt més tolerat durant l’Imperi per tal d’augmentar el nombre d’esclaus
absolució
Cristianisme
Dret processal
Acció sacramental d’absoldre els pecats, feta pel sacerdot que en té llicència, ordinàriament després d’una confessió oral.
La forma indicativa jo d’absolc és utilitzada per l’Església catòlica les esglésies orientals usen la forma deprecativa que Déu t'absolgui i l’Església anglicana, en la qual no té caràcter sacramental, utilitza, a més a més, la declarativa , per la qual hom anuncia al penitent que el perdó li ha estat concedit