Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
policloroprè

Vestit de neoprè
Química
Resina sintètica obtinguda per polimerització en emulsió del 2-cloro-1,3-butadiè (cloroprè), emprant peròxids com a iniciadors.
És constituït per unions 1,4 i té una estereoquímica principalment trans respecte al doble enllaç És resistent a l’oxidació i a la calor, i resulta pràcticament incombustible pel seu contingut de clor D’altra banda, és resistent a la majoria de dissolvents Pot ésser vulcanitzat conduint a modificacions que presenten resistència física i elasticitat comparables a les del cautxú natural, juntament amb una resistència tèrmica molt superior És conegut comercialment com a neoprè
fulbe
Etnografia
Individu d’un poble islàmic africà dispers per l’Àfrica negra des del Sudan fins al Senegal.
En nombre d’uns quatre milions, els fulbes, dividits en un rígid sistema de castes, parlen ful , llengua generalment considerada del grup nigerocongolès Diverses teories intenten d’explicar-ne l’origen judeosiri, indi, iranià, araboberber, etc, bé que la més fonamentada sembla ésser la nubianoetiòpica reforçada pels descobriments arqueològics de HLhote a Tassili, segons la qual els fulbes són camites etiòpics que degueren travessar l’actual desert conduint bestiar boví durant el III millenni aC Probablement al s XI s’establiren al Fouta Toro, des d’on s’estengueren cap a l’E…
auriga
Representació d’un auriga conduint la seva quadriga en un vas de bronze trobat a Vix (Museu de Châtillon-sur-Seine)
© Corel Professional Photos
Història
Conductor d’un carro de cavalls a l’antiguitat grega i romana.
A la Grècia dels ss VIII-VII aC era aquell qui conduïa un carro de guerra A partir del s VII aC, l’auriga esdevingué el conductor d’un carro en els jocs esportius grecs A l’antiguitat romana, l’auriga era el conductor de carros en els jocs circences Són sovint representats en l’escultura clàssica és molt coneguda l’estàtua dita l' Auriga de Delfos , de l’època arcaica grega
tiol
Química
Denominació genèrica dels composts orgànics caracteritzats per la presència d’un grup —SH enllaçat directament a un àtom de carboni.
El nom tiol ha substituït modernament la denominació mercaptà , que fa referència a la propietat, coneguda ja antigament, d’aquests composts, de combinar-se amb l’òxid de mercuri en solució aquosa D’acord amb les regles de la IUPAC, s’anomenen mitjançant el sufix tiol unit al nom del compost fonamental, com, per exemple, etantiol CH₃-CH₂-SH, o, quan existeix en el mateix compost un grup funcional més important, fent servir el prefix mercapto- , com és el cas de l’àcid mercaptoacètic HS-CH₂-COOH Els tiols ocorren a la natura com a constituents del petroli Hom els obté per diversos mètodes,…
rai

Baixada d’un rai per la Noguera Pallaresa durant la festa dels Raiers, que se celebra cada primer de juliol a la Pobla de Segur
© Jaume Ferrández
Transports
Embarcació fluvial, utilitzada antigament a la Catalunya occidental, construïda amb trams paral·lels de troncs o bigues subjectats amb redortes (branques de vidalba, bedoll, salze, avellaner, etc.).
És impulsada pel corrent d’un riu i conduïda amb rems per dos o més raiers Sistema de transport de fustes, fins els anys trenta fou utilitzat com a únic mitjà per a transportar la mateixa fusta amb què eren construïts els rais i, sovint, com a embarcació de mercaderies i passatgers Els rais, després d’haver baixat de les altes valls pirinenques fins als llocs de consum, eren desmuntats per tal d’utilitzar-ne tot seguit la fusta per a construir cases o vaixells Els raiers , situats l’un al davant davanter i l’altre al darrere cuer del rai, cadascun amb el seu rem, dirigien l’embarcació per…
càpsula de Bowman
Anatomia animal
Formació típica del ronyó dels mamífers, que consisteix en una dilatació del nefró, en forma de copa, que conté el glomèrul i recull l’ultrafiltrat glomerular (orina primària), tot conduint-lo al túbul renal.
efecte peròxid
Química
Explicació que hom dóna al fet que en presència de peròxids o d’altres substàncies capaces d’originar radicals, les addicions d’halogenurs d’hidrogen, especialment el bromur d’hidrogen, a olefines, transcorren conduint a productes contraris als prevists per la regla de Markovnikov
.
En aquestes condicions, hom accepta que el mecanisme de l’addició és de tipus radicalari, segons l’esquema
automobilisme

Tap del radiador d'un cotxe (1910) amb l'escut del Reial Automòbil Club de Catalunya, disseny de Ramon Casas, que substituí la segona C per la bandera, com a recurs gràfic
Arxiu RACC
Automobilisme
Esport de motor que consisteix en la realització de curses amb un automòbil de competició.
Les diverses modalitats d’automobilisme es diferencien segons el lloc –circuits tancats o carreteres– i la superfície sobre la qual es disputen les curses –asfalt, terra o cendra–, la durada i els tipus de cotxes utilitzats Les modalitats de resistència i velocitat depenen bàsicament de la durada de les curses, i les de vehicles històrics, karts, quatre per quatre i buggies depenen dels tipus de cotxes utilitzats Altres modalitats són l’autocròs, les curses de muntanya i els rallis Els inicis d’aquest esport es vinculen als avenços tecnològics que possibilitaren la invenció de l’automòbil El…