Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
desconèixer
No reconèixer (una persona o cosa que hom coneixia), especialment perquè ha canviat molt, perquè està desfigurada.
dupla
Música
Terme utilitzat a l’Edat Mitjana i el Renaixement per a fer referència a la proporció 2:1.
Amb aquest nom es coneixia l’interval de 8a J, per la relació de freqüències de les notes que la integren També s’aplicava, formant part de l’expressió proportio dupla , a les relacions mètriques proportio
tiatirins
Entomologia
Subfamília d’insectes, de l’ordre dels lepidòpters integrada en la família dels drepànids.
Es diferencien dels drepanins per l’aspecte de noctúid tenen òrgans timpànics abdominals De les dues-centes espècies existents, una quinzena són europees, de les quals vuit habiten als Països Catalans Hom els coneixia també pel nom de cimatofòrids
període
Química
Cadascuna de les fileres horitzontals de la taula periòdica dels elements
.
Hom considera que un període comença amb l’element que incorpora el primer electró corresponent a una nova capa quàntica principal i s’acaba amb el que inclou l’electró que completa l’octet corresponent en aquesta capa, excepte en el cas del primer període, el qual, pel fet de contenir únicament un orbital s , és integrat per dos elements, l’hidrogen i l’heli Existeixen set períodes, els quals consten de 2, 8, 8, 18, 18, 32 i 32 elements, respectivament, tot i que del darrer període hom en coneixia el 1987 només 23
esfenacodonts
Paleontologia
Grup de rèptils fòssils, que comprèn els pelicosaures proveïts de llargues apòfisis vertebrals que formen una mena de cresta curta (en l’esfenacodont) o de fins 1 m (en el dimetrodont).
Aquests animals, pertanyents al clade Pelycosauria inclòs dins dels Synapsida , es poden diagnosticar per la presència de dues autapomorfies l’existència de dents implantades en alvèols de gran profunditat i la possessió d’un maxillar que es troba inflat en la superfície interna i dorsal, amb relació a l’emplaçament de les dents caniniformes Un gènere de rèptil esfenacodont, Dimetrodon , es coneixia només al Permià d’Amèrica del Nord Recentment n'ha estat descrita per primera vegada una nova espècie, D teutonis , procedent del Permià inferior de Gotha, Alemanya central Aquesta…
audiència territorial
Dret processal
A l’Estat espanyol, tribunal que coneixia principalment de les causes civils en grau d’apel·lació i també dels recursos contenciosos administratius en primera instància.
Les audiències territorials foren creades el 1812 a les corts de Cadis, però no foren instaurades fins el 1834 en substitució de les antigues audiències i chancillerías borbòniques Cada audiència agrupava el territori de diverses províncies, però no constituïa un grau superior de les audiències provincials, sinó que era un tribunal competent en qüestions que li eren especialment reservades Foren suprimides en traslladar-se les seves competències en part a les audiències provincials audiència provincial i en part als tribunals superiors de justícia tribunal
acte
Teatre
Cadascuna de les parts en què es divideix una obra escènica, separada de les altres per un interval.
Si bé l’antiga Grècia no coneixia la divisió en actes, a l’època hellenística l’estructura de la peça dramàtica s’anà fixant en tres episodis, ultra un començament i un final anomenats respectivament pròleg i èxode A Roma, Horaci recollí aquesta concepció i en la seva Ars poetica establí una divisió en cinc actes, però de fet no existí mai cap llei rigorosa ni en l’escena clàssica ni amb la reaparició del teatre a l’època medieval El Renaixement es basà en la norma assenyalada per Horaci, però interpretant-la i seguint-la lliurement Així, per exemple, mentre que el teatre anglès…
aràbic | aràbiga
Matemàtiques
Dit dels signes gràfics del sistema de numeració posicional i decimal utilitzats als països occidentals actualment (numeració, xifra).
Sembla que aquests signes eren d’origen indi i foren el model de les xifres dels àrabs occidentals, més semblants a les índies que no pas les dels àrabs orientals Sembla cert que, a través de Còrdova, foren conegudes a Catalunya a la segona meitat del segle X Consta que Gerbert el futur papa Silvestre II les aprengué durant la seva estada a Vic, Girona i Barcelona, entre el 967 i el 970 Les figuracions més antigues conegudes entre els llatins són les dels còdexs Albeldense i Emilianense ara a El Escorial, escrits el 976 i el 994 respectivament Només consten de nou xifres en ordre invers, és a…
verb copulatiu
Gramàtica
El verb ésser (i, naturalment, els verbs equivalents de les altres llengües indoeuropees), destinat essencialment a introduir l’atribut del subjecte d’una frase.
L’aplicació del terme a d’altres verbs de funció més o menys anàloga estar, semblar, tornar-se , proposada per alguns gramàtics, no sembla recomanable La tradició gramatical grecollatina exagerava la importància i l’excepcionalitat d’aquest verb, perquè gairebé no coneixia sinó la lògica sillogística, que és una lògica de les classes , i ésser és un verb essencialment classificador a part la seva funció com a formador del passiu i les funcions auxiliars que té a certes llengües, com el francès Una doctrina que procedeix de l’antiguitat, però que els gramàtics de Port-Royal…
taxidèrmia
Zoologia
Art de preparar els animals morts —pràcticament només els vertebrats—, de manera que presentin al més exactament possible l’aparença dels animals vius.
Les principals operacions de la taxidèrmia són la separació de la pell i el muntatge Hom les inicia amb l’espellament de l’animal, conservant-ne el crani i la mandíbula inferior i els ossos dels membres Després hom neteja la pell i aplica a la seva cara interna un compost a base d’arsènic que en facilita la conservació Fet això, hom n'efectua el muntatge la pell és farcida amb alguna fibra tèxtil i hi és disposada adequadament una armadura de filferro per tal de donar a l’animal una actitud de viu Finalment, els ulls són substituïts per globus oculars artificials de vidre, esmalt…