Resultats de la cerca

Aquesta situació es produeix quan els empresaris, per tal de garantir la plena ocupació, contracten, comptant amb les anullacions, un nombre de reserves superior a la capacitat de l’establiment o del mitjà de transport

En matemàtica financera hom distingeix l’anualitat d'amortització de l’anualitat de capitalització El preu d’adquisició d’una anualitat depèn del tipus d’interès utilitzat per a calcular el valor present d’un flux de renda futura La forma més corrent d’anualitat ha esdevingut, modernament, la que deriva de l’assegurança de vida, de vellesa o de pensions El seu valor depèn del sexe i de l’edat dels qui contracten, puix que és basat en les taules de vida actuarials derivades de les respectives taxes de mortalitat Subsisteixen, però, altres fórmules d’anualitat, com les derivades d’…

Quant a les prostitutes, deixant de banda les nombroses significacions que ha pres al llarg de la història prostitució , hom en pot determinar dos grups aquelles que estableixen personalment el preu pel qual volen mantenir les relacions sexuals i les que estan adscrites a un local anomenat prostíbul  on el preu és fixat per qui dirigeix el negoci Les del primer grup s’installen en cafeteries o bars, on són obligades a beure amb els clients i on de vegades estableixen preu per a possibles relacions sexuals, o en llocs determinats de les ciutats, o en parcs i jardins També n'hi ha que es …

La gestació subrogada pot obeir a diversos motius, entre els quals hi pot haver la infertilitat d’una o de les dues persones que la contracten, algun tipus de malaltia en el cònjuge femení que impossibilita la fecundació o l’embaràs, o la impossibilitat biològica de dur a terme la gestació parelles homosexuals masculines D’acord amb aquesta casuística, l’embrió de la gestant subrogada pot procedir d’inseminació artificial o de la fecundació in vitro Anàlogament, les gàmetes poden procedir d’un dels dos progenitors i de la gestant subrogada, dels dos progenitors, de la gestant subrogada i d’…

El mot fisc que significava ‘bossa per a guardar-hi els diners’, originàriament, en el dret romà, es referia al tresor públic Des de l’inici de l’època imperial, hom distingeix el tresor públic del de l’emperador, i el nom de fisc restà per a aquest, mentre que aquell era anomenat erari públic del poble romà Aquesta distinció es mantingué en el dret visigòtic, bé que d’una manera no tan clara Tot el fisc corresponia al rei, però hom feia distinció entre el patrimoni del rei i el de la corona el primer corresponia als hereus, en morir el rei, mentre que l’altre passava al successor en el regne…