Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
substància de contrast
Medi de diferenciació visual en el diagnòstic clínic, emprat generalment per a l’anàlisi d’estructures cavitàries radiotransparents.
Per a l’exploració visual simple hom utilitza colorants blau de metilè, iode, fluoresceïna, els quals permeten de visualitzar els trajectes fistulosos, la circulació limfàtica, l’eliminació renal, etc Per a les exploracions radiològiques hom empra contrasts radioopacs a base de iode bufeta i vies biliars, bronquis, urèters, vasos, conducte raquidi i bari, bismut tub digestiu
art copte
Art
Art nascut a Egipte del sincretisme egipcioromà i de la constitució d’una Església unitària i independent.
És un art autòcton i ple de personalitat, malgrat la pressió bizantina i les influències siríaques i palestines En el primer període de formació i tempteig segles IV-V, l’arquitectura ruïnes d’esglésies tenia més de l’estructura de l’antic temple egipci que no de la basílica grecoromana l’alt relleu tendí a substituir l’estatuària la pintura i la tapisseria eren caracteritzades per l’estilització i els contrasts El període copte pròpiament dit segona meitat del segle V —primera meitat del segle VII correspon al de la proliferació de monestirs i esglésies a Egipte L’arquitectura…
cadència
Lingüística i sociolingüística
Distribució i combinació d’accents i de mots que donen el ritme característic de cada idioma.
En l’entonació és la manera de cloure els fragments melòdics de la frase La cadència d’enunciació té la terminació greu, baixant per sota la línia general de la frase El fenomen de cadència expressa la terminació absoluta d’una frase enunciativa Quan la terminació no és absoluta, apareixen quatre formes, cadascuna amb una determinada funció expressiva l' anticadència és el final agut d’un fragment, constitueix la fi de la branca tensiva i pren especial relleu en el predicatiu i en l’oposició de conceptes la semicadència , terminació descendent, menys greu que la cadència, expressa l’…
clima extrem
Meteorologia
Geografia
Clima que presenta una gran amplitud tèrmica anual i uns contrasts estacionals molt acusats.
És molt característic de les planes i els altiplans de l’interior de les masses continentals, on es manifesta més intensament el factor de la continentalitat Així, Verkhojansk Sibèria té una mitjana de gener de —50,5°C, una mitjana de juliol de 15,4°C, i una amplitud tèrmica anual de 65,9°C
densitat de població
Sociologia
Concepte i indicador de la geografia de la població que constitueix la més elemental de les correlacions entre la població i l’espai.
Normalment aquesta correlació és establerta en habitants per quilòmetre quadrat, però en aquest nivell té una significació molt imprecisa i sovint confusionària, puix que aquest quocient depèn de la variable superfície, i aquesta no solament presenta valors molt desiguals, sinó que obeeix generalment demarcacions administratives sovint arbitràries Les terres emergides del món suporten una densitat de població d’uns 26 habitants per quilòmetre quadrat, xifra que encobreix densitat zero a l’Antàrtida i de centenars d’habitants en alguns estats europeus o del SE asiàtic si hom va del nivell de…
flou
Fotografia
Filtre difusor que elimina una gran part dels contrasts i difumina el conjunt de la imatge.
És molt emprat en la fotografia de retrats, puix que elimina imperfeccions de la cara, arrugues, etc, i en paisatges, per tal de produir la sensació de boira baixa És format per un disc de cristall òptic amb un seguit de cercles concèntrics formant una espècie de malla, de manera que s’originen dues imatges, una de nítida i una altra de difuminada, que se sobreposen Hom pot obtenir còpies sobre paper acoblant el disc a l’objectiu de l’ampliadora, cosa que permet d’aconseguir l’efecte del flou a partir d’un negatiu normal
vida artificial
Biologia
Investigació de les propietats dels sistemes vius a través del desenvolupament de sistemes artificials, generalment programaris d’ordinador, capaços de simular-les.
Es fonamenta en el principi que el comportament global d’un sistema complex és determinat per interaccions paralleles entre un gran nombre d’elements, les quals són governades per regles locals i simples La interacció entre elements fa emergir la complexitat del sistema La vida es considera una propietat emergent, de manera que pot investigar-se especificant unes regles locals en un sistema artificial —per exemple un programari d’ordinador— i observant el grau en què les propietats globals obtingudes en el sistema artificial s’assemblen a les propietats reals dels sistemes vius D’altra banda…
espai
Arquitectura
Extensió relativa a l’obra arquitectònica.
El concepte d’espai apareix en l’arquitectura amb l’obra d’Alois Riegl Die Spätrömische Kunstindustrie nach den Funden in Österreich ‘La producció artística romana tardana segons les troballes a Àustria’, 1901, en la qual era fonamentada la tesi que el fet artístic, lluny de respondre a unes exigències tècniques i funcionals, respon a una voluntat artística teoria de la Kunstwollen i hi era feta una interpretació espacial de l’obra arquitectònica des dels egipcis fins a l’època paleocristiana Posteriorment, en el llibre de Bruno Zevi Saper vedere l’architettura 1948, que suscità una gran…
modelatge
Art
En relleu, pintura, dibuix, gravat o tota altra representació bidimensional, intent d’aconseguir la sensació de volum mitjançant recursos lumínics, contrasts de color, perspectiva, etc.
scordatura
Música
En els instruments de corda, especialment els de corda amb mànec, accordatura o afinació anòmala —d’una o més cordes— respecte a l’habitual de l’instrument, que fa possible o més fàcil l’execució d’alguns passos o acords, i també permet obtenir un timbre especial en certes notes o passatges.
A la partitura, s’indica al començament de la peça o el fragment que la utilitza Com en el cas dels instruments transpositors intrument transpositor , i a excepció de la guitarra, les notes escrites a la partitura corresponen a les posicions dels dits sobre el batedor —d’acord amb l' accordatura habitual— i no als sons que, efectivament, es produiran en ser tocades En la Suite núm 5 per a violoncel sol, en do m, BWV 1011, JS Bach emprà la scordatura do 1 -sol 1 -re 2 -sol 2 en lloc de l’afinació habitual del violoncel do 1 -sol 1 -re 2 -la 2 La corda més aguda de l’instrument…