Resultats de la cerca

La bausia major , o màxima , equiparada al delicte de lesa majestat, consistia a donar mort al senyor o als seus fills legítims, induir que altres els matessin, cometre adulteri amb la muller del senyor o prendre-li el castell, matar el contrincant durant una treva convencional, infringir un pacte de pau i treva o atemptar contra el sobirà Cometia bausia comuna el qui es negava a donar la potestat d’un feu o castell, el vassall que no prestava ajuda al senyor o trencava l’homenatge o l’obligació a què era sotmès per la seva condició i el qui mancava a un jurament Per a aplicar la…

La finalitat del combat era d’assenyalar els cops rompent la llança o encontrant-la, topant amb l’arnès del contrincant segons una reglamentació precisa La justa era l’acte més important de les festes cavalleresques, sobretot des del s XV —n'és una prova el tractat del valencià Ponç de Menaguerra Lo cavaller 1470—, i foren promogudes com a exercici d’armes per les confraries de Sant Jordi, amb adjudicació de premis Tenien lloc en places amples —al Born de Barcelona o al de la ciutat de Mallorca— i formaven part de les festivitats per honorar la visita de reis o alts personatges o…

En contraposició a la tençó, habitualment el primer interlocutor permet al seu contrincant triar quina de les dues solucions presentades al problema inicial defensarà, assumint la posició contrària i situant així la finalitat del joc en la mateixa discussió No obstant això, aquesta distinció present en el tractat Leys d’amors , del segle XIII no sempre és clara, i es troben jocs partits en què el primer poeta a intervenir ja presenta la seva opinió, instant el seu opositor a defensar-ne la contrària Usualment cadascun dels dos rivals sollicitava al final, mitjançant un envoi , la…

Els seus orígens i el seu posterior desenvolupament van lligats a la història de l’espasa A partir de l’edat mitjana començà a definir-se com a art, en establir-se unes regles i uns principis mínims per a la defensa i l’atac amb espasa Al segle XV aparegueren els primers tractats els més antic conegut és el Flos duellatorum del friülà Fiore dei Liberi hom té referències, també, d’un tractat del mallorquí Jaume Ponç, escrit a la darreria del mateix segle Les regles i les escoles d’esgrima s’estengueren ràpidament pels països hispànics i itàlics i, després, per França, coincidint amb l’aparició…