Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
geta
Història
Individu d’un poble traci que, a l’edat antiga, habitava el baix Danubi.
Els getes eren pastors i nòmades i foren sotmesos per Darios 513 aC, Alexandre el Gran, Lisímac i els romans, i es fongueren amb els dacis Eren cèlebres per llur cavalleria
venacions
Història
A l’antiga Roma, nom ( venationes
) donat als combats celebrats a l’amfiteatre entre feres o entre feres i homes, generalment esclaus o condemnats a mort, anomenats bestiaris
.
Foren introduïdes al segle II aC i tingueren la màxima esplendor durant l’Imperi A la inauguració de l’amfiteatre de Flavi moriren nou mil animals, i per a celebrar el triomf de Trajà sobre els dacis foren mortes onze mil feres
tracofrigi
Lingüística i sociolingüística
Dit, modernament, de les llengües tràcia i frígia, considerades com a estretament afins entre elles i com a seccions separades d’un tronc lingüístic únic.
Pocs testimoniatges resten del traci, llevat d’una inscripció d’interpretació difícil Hom creu que era una llengua indoeuropea del tipus satem, parlada, amb algunes varietats dialectals, pels geta i els dacis Quant al frigi, conegut millor, resten inscripcions que pertanyen a diverses èpoques paleofrígia com la cèlebre inscripció del rei Mides i neofrígia segle II dC
columna
Columna dòrica del Partenó, a l’Acròpolis d’Atenes
© B. Llebaria
Arquitectura
Element arquitectònic de suport, caracteritzat pel fet d’ésser de secció circular i de complir la funció de suportar les pressions verticals i obliqües de l’arquitrau i l’arc.
També ha estat utilitzada en sentit ornamental finestres romàniques i commemoratiu El seu origen se suposa ligni, i les parts que la componen, base fust i capitell, són la traducció en pedra de l’estructura de l’arbre A Mesopotàmia fou utilitzada esporàdicament A Egipte, per contra, assolí una utilització constant, la qual cosa donà lloc a una gran varietat de tipus, molts d’ells connectats amb les formes vegetals columna palmiforme, lotiforme, papiriforme, hathòrica, protodòrica i campaniforme El món egeu, per la seva banda, originà solucions pròpies, de les quals és expressió…
romanès
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica del grup oriental, parlada per més de vint milions de persones, a Romania, a Moldàvia i, en graus diversos, a tots els països de la península Balcànica (on constitueix nombroses illes dialectals, disseminades al territori de Grècia, Croàcia, Sèrbia, Montenegro, Macedònia, Albània i Bulgària).
És parlada, a més, a les colònies de romanesos emigrats a l’estranger, sobretot als EUA, a Rússia, Ucraïna i —després de la Segona Guerra Mundial— a França i a Alemanya És llengua oficial de l’estat romanès i a Moldàvia és —sota la denominació oficial de “llengua moldava”, des del període soviètic 1940-90 i fins l’any 2023— la llengua oficial Hi ha quatre dialectes del romanès el dacoromanès , dialecte principal, parlat a Romania és a dir, en un territori que correspon, aproximadament, al de l’antiga província romana de Dàcia i en algunes zones frontereres dels països veïns Ucraïna, Bulgària…