Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
producte nacional brut
Economia
Valor de tots els béns finals i serveis finals produïts pels nacionals del país —independentment d’on es produeixin— durant un any (equival al PIB, deduïda la producció estrangera realitzada al mateix país i afegida la realitzada a l’exterior per productors nacionals).
Es mesura segons els preus de mercat, inclosos els impostos indirectes i deduïdes les subvencions
producte interior brut
Economia
Valor de tots els béns finals i serveis finals produïts en un país durant un any, independentment de la nacionalitat de l’empresari.
Es mesura segons els preus de mercat, inclosos els impostos indirectes i deduïdes les subvencions
CGS
Física
Sistema d’unitats que elegeix com a magnituds independents la longitud, la massa, el temps i la càrrega elèctrica, i com a unitats corresponents el centímetre, el gram i el segon.
Totes les altres magnituds físiques deduïdes de lleis experimentals tenen unitats derivades d’aquestes quatre unitats fonamentals
afinitat electrònica
Afinitats electròniques
Química
Tendència que manifesta un àtom a guanyar electrons, mesurada per l’energia E de la reacció:
Les afinitats electròniques poden, en certs casos, ésser mesurades i, per als halògens, poden ésser deduïdes de les energies reticulars dels cristalls iònics dels halurs alcalins Les dels metalls, positives o feblement negatives
abús
Dret
Acció d’usar d’un poder, d’una facultat, d’un dret o d’una situació especial, com també d’una cosa o objecte, més enllà del que és considerat lícit, o amb finalitats diverses de les normals o pròpies o fins i tot l’actuació desmesurada en la comissió d’actes il·lícits.
En l’usdefruit, si l’abús infereix considerable perjudici al propietari, aquest podrà demanar el lliurament de la cosa, amb l’obligació de pagar anualment a l’usufructuari el producte líquid de la mateixa, deduïdes les despeses i premi d’administració
paleosol
Geologia
Sòl antic, desenvolupat durant un moment qualsevol de la història geològica i que s’ha conservat fins avui, bé com a sòl relicte o no enterrat, o bé com a sòl fòssil sota sediments i sèries estratigràfiques.
Els paleosols poden ésser subaeris o subaquàtics Els paleosols estudiats per la paleopedologia assenyalen un moment històric d’installació de la vida, especialment la vegetal, sota condicions paleoclimàtiques i paleoambientals, les quals poden ésser deduïdes de llur estudi Les superfícies de discordances, de disconformitats i dels paleorelleus solen conservar els paleosols més o menys erosionats Se solen trobar també sepultats sota les laves volcàniques i els mantells de piroclasts sota els sediments eòlics dunes i loess i en els contactes que separen els ciclotemes, ritmes i…
temps
Meteorologia
Estat de l’atmosfera en un lloc i un moment determinats.
És diferent, per tant, del clima, que és el conjunt de circumstàncies atmosfèriques mitjanes, deduïdes de períodes llargs d’observació El temps meteorològic és descrit indicant els valors d’una sèrie de paràmetres, anomenats elements meteorològics , que són temperatura de l’aire, pressió atmosfèrica, vent i humitat atmosfèrica humitat relativa, nuvolositat, precipitació La mesura d’aquests elements meteorològics és duta a terme a les estacions meteorològiques mitjançant instruments adequats A més d’aquestes observacions a nivell del sòl, hom sol fer sondatges atmosfèrics per tal…
postulat
Lògica
Proposició fonamental d’un sistema deductiu que ni és evident ni pot ésser demostrada.
Tradicionalment el postulat era contraposat a l'axioma, pel fet de no ésser evident ni universalment acceptat, i al teorema, pel fet de no ésser demostrable Actualment, tanmateix, hom assimila el postulat a l’axioma, per tal com pot ésser posada en qüestió la idea d’evidència Més que no el seu caràcter apriorístic, el que hom entén avui com a propi del postulat és la posició primària que aquest ocupa en un sistema formal El sistema de postulats d’una teoria ha d’ésser elegit de tal manera que totes les proposicions de la teoria puguin ésser deduïdes per una cadena de raonaments d…
refracció
Trajectòria dels raigs en la refracció quan el medi 2 és més dens que el medi 1
© Fototeca.cat
Física
Modificació de la trajectòria d’un raig o del front d’una ona quan travessa una superfície que limita dos medis diferents.
En el cas particular dels raigs, hom pot provar que el raig incident, la normal a la superfície en el punt d’incidència i el raig refractat són coplanaris, i que la relació entre l' angle d’incidència ê 1 , i el de refracció ê 2 és donada per la llei de Snellius n 1 sin ê 1 = n 2 sin ê 2 , on n 1 i n 2 són els índexs de refracció de cadascun dels medis materials separats per la superfície considerada Quan té lloc la refracció d’una ona en una superfície, simultàniament hi ha una reflexió parcial, per la qual cosa resta disminuïda la intensitat de l’ona refractada respecte a la de la incident…
vectigal
Dret romà
A l’antiga Roma, impost indirecte i rendes deduïdes del fisc en concepte d’explotació, per arrendament de les terres pertanyents a l’estat.