Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
membrana
Arquitectura
Cadascuna de les estructures corbes i molt fines, construïdes amb materials resistents a la tracció i a la compressió, que treballen amb esforços normals, repartits amb regularitat.
El 1922 els enginyers alemanys Walter Banesfeld i Franz Dischinger en feren, a Jena, els primers experiments, construïren tot seguit nombrosos exemples i en formularen la teoria, el 1927 Els arquitectes i els enginyers que han sobresortit en la creació d’aquest tipus constructiu són Bernard Lafaille el primer que aconseguí gruixos de 6cm cobrint grans llums Eugène Freyssinet mercat de Reims, 1928-29, Eduardo Torroja paravent de la tribuna de l’hipòdrom de la Zarzuela, a Madrid, 1935, Félix Candela restaurant Los Manantiales, a Xochimilco, Mèxic, 1958, Pier Luigi Nervi Palazzetto dello…
gòtic internacional
Art
Etapa de la pintura gòtica que seguí la de l’anomenat estil italogòtic i que comprèn la pintura europea de la fi del segle XIV i del començament del XV.
Arrelat en l’esmentat estil italogòtic, en el detallisme de la pintura flamenca, en la gran riquesa cromàtica i calligràfica del dibuix i de la miniatura, pròpia de la cort de Borgonya, i en l’expressionisme de la pintura centreeuropea, el gòtic internacional es caracteritza per un avanç en la concepció de la perspectiva, per una accentuació del moviment, per un gran sentit de la composició i per un perfeccionisme en el retrat Representat a Alemanya per l’escola de Colònia, a França pels germans Limbourg i Melchior de Broederlam i a Itàlia per Pisanello i Masolino da Panicale, fou introduït a…
música de Pàdua
Música
Música desenvolupada a Pàua (Itàlia).
La presència de la universitat des del 1222 tingué una influència fonamental en la vida cultural de la ciutat, que un segle més tard era un nucli artístic capdavanter El segle XIV fou l’època de l' ars nova italiana, amb Pàdua com a centre principal abans que Florència es consolidés com a plaça més representativa d’aquest estil musical Destacaren especialment Marchetto da Padova, autor dels tractats sobre les noves formes de notació Lucidarium in arte Musicae Planae 1317-18 i Pomerium in arte Musicae Mensuratae 1321-26, i Bartolino da Padova, pels seus madrigals i balades polifòniques La…
volta

Perfil de l’arc generador, estructura bàsica i exemple constructiu de tres tipus de volta: a dalt, cilíndrica o de mig punt (a l’esquerra) i per aresta gòtica (a la dreta); a baix, escarsera
© Fototeca.cat
Arquitectura
Estructura arquitectònica corbada que cobreix un espai, forma un sostre, sosté una graderia, etc., conformada amb elements que recolzen mútuament i exerceixen una pressió exterior suportada per parets, pilars, etc.
En la seva forma simple , la volta és generada pel moviment directriu d’un arc Segons el perfil d’aquest arc, en resulta una volta cilíndrica o de mig punt , o de canó seguit , o de tartana si l’arc és de mig punt, apuntada o ogival , o en punta d’ametlla si és apuntat, escarsera o escassana , o rebaixada si és escarcer, d’ansa-paner si és carpanell, peraltada si és peraltat, parabòlica si és parabòlic, rampant o d’escala si és rampant, etc Segons el moviment directriu de l’arc en l’espai, es genera una volta recta quan el moviment directriu és perpendicular al seu pla, inclinada o…
teatre d’òpera
Música
Edifici destinat a la representació d’òpera.
Si bé els primers teatres permanents es bastiren a Grècia a partir del segle IV aC, i després a Roma, el llarg període de l’Edat Mitjana suposà un total trencament amb la tradició constructiva i l’ús dels teatres Així, l’origen del teatre d’òpera cal situar-lo en el Renaixement italià i en el canvi de localització dels espectacles, dels espais públics -carrers o places- als espais privats -patis o salons dels palaus-, amb muntatges efímers, fins que es produí l’especialització d’un espai propi i permanent per a la funció L’edifici havia de congregar el públic de manera adequada i permetre el…
història de l’alimentació
Historiografia catalana
Fou a mitjan segle XX quan es plantejà la història de l’alimentació com a corrent historiogràfic modern.
A escala internacional tingué especial importància la iniciativa de l’escola francesa dels Annales L’any 1936, Lucien Febvre proposà una gran enquesta sobre la cuina tradicional francesa Posteriorment, Marc Bloch amplià els plantejaments inicials La nova història de l’alimentació es posà en marxa, però la Segona Guerra Mundial tallà el procés i les recerques romangueren en suspens A Catalunya foren els medievalistes els primers que cridaren l’atenció sobre el fet alimentari i durant la dècada de 1940-50 aparegueren treballs molt interessants dedicats al tema En fou pionera la iniciativa de…