Resultats de la cerca

Generalment és derivada d’un augment del poder adquisitiu de la moneda, reflectit en la disminució de preus de mercat, d’una disminució o canvi d’orientació de la demanda o d’un gran increment de l’oferta És també motivada pel progrés tecnològic, que obliga constantment a substituir l’antic equip per un altre de més perfeccionat

Normalment hom l’empra com a criteri de collocació d’estalvi en forma d’actius alternatius Juntament amb la liquiditat, la seguretat i la protecció contra la depreciació monetària, la rendibilitat condiciona l’elecció de les diferents possibilitats d’adquisició d’actius

El 1953 establí un tipus de canvi unificat a raó de 110 pesos per dòlar EUA, la gran depreciació del qual motivà que l’any 1960 fos substituït per l’escut L’any 1975 hom tornà al peso establint una equivalència de 1 000 escuts per peso Dividit en 100 cèntims

Es produeix com a resultat de la superació dels mateixos equips o d’una innovació avantatjosa en l’organització del procés global de producció que comporti la utilització de nous mitjans Aquest envelliment relatiu obliga les empreses a afrontar la competència del mercat i substituir l’equip abans del termini d’amortització natural, la qual cosa introdueix un element d’incertesa a l’hora d’establir comptablement les quotes i el temps d’amortització de l’actiu fix Amb el nom d’ obsolescència planificada o programada es coneix la pràctica d’empreses i fabricants de dotar els productes que…

Durant l’antiguitat el sistema monetari es basà fonamentalment en el patró-argent dracma d’Atenes, denari romà El bimetallisme començà, a Roma, a la fi del segle III aC i al principi del II, i perdurà fins a la fi de l’Imperi La constant inflació féu que la relació or-argent fos reformada constantment En temps d’August la relació era d’u a dos, la qual cosa perdurà fins a Neró, el qual, bé que mantingué la relació, disminuí la talla En temps de Trajà 107 foren retirades les monedes anteriors a Neró, considerades antieconòmiques, i sota Caracalla hom rebaixà el pes de l' aureus a 1/50 de…

Els més importants són el sistema lineal, el de tant fix, l’americà i el d’amortització variable El sistema lineal o de quotes fixes consisteix a amortitzar en tots els exercicis o, en general, en cada període d’amortització una quantitat fixa igual a l’enèsima part del valor amortitzable si a aquest li és donada una durada d’exercicis o períodes Suposat un valor inicial de l’element V o , un temps de vida econòmica o una producció límit N, i un valor residual V r , la taxa anual d’amortització o la taxa per unitat produïda és trobada per la fórmula t = V o — r /N És denominat lineal perquè…

Quan l’àmbit a què és aplicat aquest concepte és el sistema en conjunt, hom parla d' equilibri general , i d' equilibri parcial quan hom es refereix a l’equilibri del mercat d’un bé específic En ambdós casos, la seva significació serà distinta a curt i a llarg termini Si hom considera l’existència de variables-flux i de variables-estoc, l’equilibri general a llarg termini correspon a una situació en què els increments de les variables-flux es compensen exactament amb les disminucions de les variables-estoc el flux de béns de capital és igual a la depreciació de l’equip productiu…

L’anàlisi de l' input-output , deguda a Sassily Leontieff, té els precedents en el Tableau économique de François Quesnay, en els esquemes de la producció de Marx i en el mètode de balanços de la planificació soviètica, i té com a principi bàsic la consideració de l’economia d’un país com a conjunt estructurat en sectors Les magnituds que hi són consignades —comptabilitzades en forma de taula de doble entrada— són expressades en termes monetaris i referides a un període de temps, normalment un any La lectura horitzontal de la taula fa aparèixer la destinació de la producció output de cada…

La situació de crisi prové generalment d’una insuficiència de demanda per a absorbir tota la producció L’escola clàssica, llevat de Malthus, negà sempre aquesta possibilitat, perquè contradeia una de les seves lleis fonamentals, la llei de Say, segons la qual l’oferta crea sempre la seva pròpia demanda Marx assenyalà que en un sistema mercantil simple aquesta tesi podia ésser vàlida, però que no es podia estendre al capitalisme, en què el diner no és solament un mitjà de canvi, sinó també una forma de valor L’interès a tresorejar aquest diner portaria, segons Marx, a crisis més i més greus…