Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
desglaç

Àrea mínima de gel a l’Àrtic (setembre 2012) provocada pel desglaç estival
© NASA
Geologia
Fosa de la neu, del glaç, quan s’eleva la temperatura per damunt del punt de congelació.
Les conseqüències d’aquest fenomen són molt diverses, tant en l’aspecte físic com en l’aspecte humà El desglaç estacional origina l’augment del cabal dels torrents i rius d’alta muntanya i explica, alhora, que durant l’estiu els grans aparells fluvials puguin mantenir una mitjana d’aigües elevada El desglaç dels rius permet per exemple, a Rússia la represa de la navegació fluvial amb totes les conseqüències economicosocials que aquest fet ocasiona de la mateixa manera, el desglaç marí prop de certes regions fredes, com les costes siberianes, facilita les…
desglaç
Història
Nom que, en la història de l’URSS, rep el període subsegüent a la mort de Stalin (1953), lligat a grans trets al mandat de N.Khruščov (1954-64).
En política interior es reflectí sobretot en una moderada liberalització, una tolerància limitada a algunes crítiques al règim soviètic i en la condemna oficial dels mètodes de l' estalinisme , i, en política exterior, en la distensió i la represa de contactes amb el bloc occidental
periglacial
Geomorfologia
Hidrografia
Dit del sistema d’erosió i formes de modelat, característiques de les regions fredes de la Terra, no recobertes pel glaç d’una manera contínua, i on les alternances de glaç i desglaç són el factor erosiu essencial.
El sistema periglacial es localitza en dues zones principals sectors d’alta muntanya, per damunt de l’estatge forestal, amb una temperatura mitjana durant uns quants mesos inferior als zero graus, i sectors de latituds molt elevades En aquesta darrera zona es distingeixen dos sectors diferents el polar continental Sibèria oriental, per exemple, i el polar oceànic Spitzberg, litoral W de Grenlàndia, amb hiverns relativament menys freds que l’anterior En els cims de les muntanyes l’exposició dels vessants facilita més S o menys N l’acció erosiva el mantell herbaci també actua, en general, com…
fusió
Geologia
Fosa de la neu i el glaç, que, a conseqüència de la translació de la Terra entorn del Sol, té lloc en el canvi estacional quan la temperatura tendeix a augmentar.
Aquest fenomen intervé fonamentalment a les zones fredes de tots dos hemisferis i a l’alta muntanya, en els quals indrets específics s’origina l’anomenat relleu periglacial , les formes del qual són degudes en realitat a l’alternança del glaç i del desglaç i a l’existència de la neu i de la seva fusió Durant la primavera i part de l’estiu la neu de les altes muntanyes de les zones de clima temperat es fon en grans quantitats aleshores les capçaleres dels rius augmenten notablement de cabal, i hom parla, en aquest cas, de rius de règim nival, és a dir, que depenen de la fusió de…
crioplanació
Geomorfologia
Hidrografia
Conjunt de fenòmens de degradació progressiva del relleu a causa de l’acció del glaç, alternant amb períodes càlids, a les àrees periglacials.
Bé que alguns autors limiten la crioplanació a l’acció de determinats elements criopedològics com la solifluxió, hom tendeix generalment a considerar-la com a resultat de la combinació de diversos factors, entre els quals la translació de productes de crioclastisme i el treball dels rius i les avingudes del desglaç
fragmentació
Geomorfologia
Hidrografia
Divisió d’una massa rocallosa en fragments a causa de l’acció del glaç i de la coberta vegetal.
En glaçar-se, l’aigua que hi ha a les fissures exerceix una pressió, que provoca, en el desglaç, unes ruptures en les roques segons llur estructura gelivació De la coberta vegetal, les arrels de les plantes poden arribar a tenir una acció mecànica, car penetren pels plans d’estratificació o per les diàclasis produeixen també, però, la fragmentació de les roques per acció química exsudació d’àcids
alimentació
Geologia
Increment de la massa de glaç, en una glacera o en un inlandsis.
És un fenomem oposat al d’ablació L’alimentació glacial es basa principalment en la deposició de neu, i també en altres processos sublimació, reglaç de l’aigua de pluja o de desglaç, etc És difícilment mesurable els nivòmetres són útils només en els indrets protegits del vent allà on aquest s’emporta part de la neu, solen ésser efectuades tincions de la superfície, per tal de mesurar després, mitjançant trinxeres, la profunditat de la capa tenyida L’alimentació és generalment superior a les glaceres locals que a les grans extensions de les glaceres continentals
solifluxió
Geomorfologia
Hidrografia
Moviment de descens, en un vessant, d’una massa de terreny que ha estat reblanit per l’aigua.
L’augment de la quantitat d’aigua que ho fa possible pot ésser degut al desglaç, fenomen característic de les zones periglacials gelifluxió , a la pluja, o a la fusió de les neus Si l’aigua continguda no supera uns certs límits límit de plasticitat, el moviment té unes característiques menys acusades en cas contrari, hi ha formació d’una colada de fang, així com d’una anfractuositat o amfiteatre en el lloc del despreniment Les colades de solifluxió poden tenir en certs casos efectes importants taponament d’una vall originant un llac més o menys durador, desplaçament del curs d’…
morena
Geomorfologia
Hidrografia
Acumulació d’esbaldregalls caiguts damunt una glacera, que són transportats durant un cert temps i finalment són dipositats.
Aquests materials detrítics —sorra, palets, blocs diversos— provenen de la fragmentació del rocam de les muntanyes properes per efecte del glaç i el desglaç gelivació, especialment, però també per efecte d’altres menes d’erosió Una part dels sediments transportats són també conseqüència de la mateixa erosió de la glacera sobre les parets i el sòl Les seves dimensions són molt variades heterometria en efecte, poden oscillar entre sorra fina o un petit palet i blocs que poden tenir un volum de diversos metres cúbics A causa de la forta pressió que el glaç exerceix sobre el llit i…
inundació

Inundació a la Costa de Long Island (Nova York)
© U.S. Coast Guard / Petty Officer 2nd Class Rob Simpson
Geografia
Submersió d'una àrea habitualment no coberta per l'aigua, a causa del desbordament d'un riu, un desglaç de gran magnitud, el trencament d'una resclosa, etc.