Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
rehidratació
Alimentació
Procés en què hom aporta aigua a certs productes alimentaris que han estat prèviament sotmesos a deshidratació
.
El temps de durada i el grau de rehidratació aconseguits són dos paràmetres útils per tal d’avaluar la qualitat de la deshidratació prèvia L’assoliment de l’eficàcia màxima en la rehidratació és un objectiu prioritari en el desenvolupament d’aliments deshidratats instantanis
clavell d’espècia
Clavell o clau d'espècia
© MPG
Alimentació
Espècia molt aromàtica i de sabor delicada, que consisteix en els pistils deshidratats de les flors del claveller.
El component aromatitzant es pot desglossar, per destillació en corrent de vapor lliure, en un oli volàtil que conté el 85-95% d’eugenol, cariofillina, vanillina i d’altres substàncies, i en una fracció oliosa fixa 6-10% A part el seu ús culinari, hom l’empra també en medicina i perfumeria
pintura
Pintura
Matèria líquida o pastosa preparada per a pintar alguna superfície, que consisteix en una suspensió de matèries sòlides (el pigment, que li confereix el color, i les matèries de càrrega que l’espesseixen, n’augmenten l’opacitat, etc) en una preparació líquida a base d’un vehicle (oli, resina natural o sintètica, etc), dissolvents, plastificants i assecants.
Fins fa poc temps, ultra els pigments, els components de les pintures eren aigua, cola i guix anomenada pintura a l’aigua o pintura a la cola , o bé oli de llinosa, aiguarràs i un assecant, generalment un derivat metàllic soluble en l’oli anomenada pintura a l’oli Actualment són emprats molts altres components, com olis de soia o de ricí deshidratats, extrets derivats del petroli o de l’hulla com benzol, hidrocarburs clorats, alcohols i èsters i resines naturals i, especialment, sintètiques, que permeten d’obtenir pintures de característiques ben diferents, adequades a cadascun…
instantització
Alimentació
Procés tecnològic aplicat a certs productes alimentaris deshidratats (llet, cafè, sopes, cacau, etc) per tal de millorar llur solubilitat o dispersió en líquids (aigua o llet, principalment).
Consisteix en una humectació suau del producte sec p ex amb vapor i un ressecament a fi que les partícules primitives s’aglomerin i augmentin llur superfície de solubilització Amb la incorporació de tensioactius naturals, com la lecitina, hom afavoreix la solubilitat del producte final
bolet
Sureny
© Fototeca.cat / COREL
Micologia
Aparell esporífer o carpòfor, carnós o bé suberós, de diversos fongs superiors o macromicets (basidiomicets i ascomicets), de mida grossa, mitjana, o simplement visible, que representa l’aparell reproductor.
Descripció En general, el bolet consta d’un barret píleu, que porta l’himeni estructura, en forma de làmines, porus, agulles, etc, productora de les espores a la part inferior, sostingut per un peu o cama , o sense aquest, i, en aquest darrer cas, en forma més o menys semicircular d’altres tenen les formes més diverses Els bolets de consistència de suro suberosos o de cuir coriacis solen ésser lignícoles bolets de soca i no són comestibles llevat, en alguns casos, de quan són tendres, però poden fornir matèries interessants per altres conceptes, com l’esca Els bolets carnosos, per contra,…