Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
semiòpera
Música
Gènere de teatre musical híbrid -parlat i cantat-, característic del Barroc anglès, en què la dansa, els efectes escènics i la música instrumental tenen un paper molt destacat i que s’estructura en quatre o més parts o masques.
Al final del segle XVII i principi del XVIII conegué la seva època de més esplendor, el representant més destacat de la qual fou el compositor Henry Purcell, autor d’obres mestres del gènere com King Arthur 1691 o The Fairy Queen 1692 Les arrels de la semiòpera tenen influència de les comédies-ballets i tragédies-lyriques franceses que n’inspiraren els primers compositors, com Matthew Locke, autor de diverses composicions escèniques en collaboració amb altres autors Després de la mort de Purcell, el gènere fou conreat encara per altres músics, però la introducció de l’òpera italiana a…
canvi cultural
Sociologia
Modificació de la cultura a través del temps.
Tot i que els canvis culturals i els socioestructurals canvi social siguin interdependents, llur estudi separat és justificat per raons metodològiques El canvi cultural abasta un univers amplíssim d’esdeveniments, i ja amb els primers sociòlegs Montesquieu i Adam Ferguson en sorgí l’estudi, el qual, juntament amb la creença en el progrés, determinà la formulació d’influents teories sobre l’evolució de la cultura com, per exemple, les de Saint-Simon i Auguste Comte Més endavant, la teoria marxista de les ideologies plantejà la qüestió en termes de la dependència entre aquest fenomen i les…
zen
Budisme
Forma japonesa de l’escola budista xinesa Chan, introduïda al Japó pel monjo Eisai (1191) i perfeccionada pel monjo Dōgen (1227).
El zen rebutja l’especulació, l’argumentació i la teorització i es preocupa únicament de la illuminació interior satori Per a disposar-se a rebre-la, hom se serveix de dos mitjans principals el dels kōan qüestions paradoxals i aparentment absurdes, que no tenen una resposta lògica i el del zazen o meditació tranquilla, que hom practica especialment en una sala de meditació, anomenada dōjō , situada al bell mig dels monestirs A part la intensa meditació, els monjos de l’escola zen, a diferència de moltes altres sectes monacals budistes, es dediquen a una vida de servei i treball i són…
egiptologia
Representació de Tutankamon, segons una obra escultòrica que es trobava a la tomba del faraó i que fou descoberta per l’egiptòleg britànic Howard Carter, el 1922 (Museu del Caire)
© Corel Professional Photos
Història
Ciència que tracta de l’Egipte faraònic (3100-332 aC).
Té com a objectius el descobriment dels materials d’aquesta civilització i llur estudi i publicació arqueologia l’anàlisi, edició i traducció dels texts filologia la síntesi històrica dels coneixements així obtinguts història i la conservació dels materials, in situ o en establiments adequats museologia Els precedents de l’egiptologia arrenquen de molt antic, a causa de l’interès que han despertat sempre els monuments i l’escriptura egipcis, un interès que desembocà en el saqueig dels primers Belzoni, Athanasi i en diversos intents de desxifrar la segona, fantasiosos Kircher, etc…
entomologia
Coberta del fascicle corresponent als hemípters de l'Entomologia de Catalunya, publicat per l’Institut d’Estudis Catalans
© Fototeca.cat
Entomologia
Branca de la zoologia que estudia els insectes.
Actualment ha adquirit un gran desenvolupament l' entomologia aplicada, que estudia els efectes nocius dels insectes sobre la salut de l’home i dels animals, l’acció perjudicial de les plagues d’insectes sobre les plantes conreades i els mitjans biològics o extrabiològics per a combatre'ls Així, fou en el camp de l’entomologia aplicada on hom inicià les primeres experiències en la lluita biològica, d’una gran utilitat per a combatre les plagues, atès l’elevat índex de contaminació que han assolit determinades zones agrícoles a causa de l’ús abusiu d’insecticides químics L’estudi de la…
història de l’alfabetització
Historiografia catalana
L’alfabetisme és un tema que des del final del segle XIX i durant el segle XX ha despertat un extraordinari interès, sobretot per tractar-se d’una variable dependent, és a dir, d’un excel·lent indicador per a valorar altres fenòmens històrics com ara l’educació, el procés de modernització i la fenomenologia social (estructura socioprofessional, actituds polítiques i religioses, disciplinament, fertilitat, etc.).
Aquesta dependència ha afavorit un ús excessivament quantitatiu de l’alfabetització i ha promocionat una falsa dicotomia respecte al fenomen de l’analfabetisme En aquesta història en blanc i negre, s’ignoren les situacions intermèdies que, encara que molt abundants, tan sols s’intueixen a partir dels pocs estudis qualitatius o específics que s’han dut a terme La fórmula quantitativa de la història de l’alfabetització té dues modalitats d’estudi clarament diferenciades per les fonts disponibles D’una banda, l’alfabetització censal, que utilitza dades estadístiques, on s’interroga la població…
història de l’educació
Historiografia catalana
La història de l’educació, en sentit modern, s’inicià amb els treballs d’Alexandre Galí (1886 – 1969).
Desenvolupament enciclopèdic Abans d’aquest autor es poden resseguir interessants contribucions a aquesta disciplina, però fou a partir dels seus estudis que l’erudició positivista començà a sotmetre’s als nous criteris metodològics, conceptuals i temàtics de la història social La historiografia educativa del s XIX i les primeres dècades del XX Fou duta a terme per polígrafs i, en línies generals, prioritzà l’exposició de dades molt precises i singulars, s’acontentà amb el discurs descriptiu i episòdic, avantposà la intenció moralitzant a la científica, privilegià el període de l’Edat Mitjana…
sociologia de l’esport

Un dels temes més estudiats en la sociologia de l’esport són les diferències de gènere en l’accés a l’esport
ERNESTO ARADILLA
Esport general
Ciència que estudia les diverses manifestacions de l’esport en la societat.
En concret, s’ocupa de les funcions i el significat de l’esport, dels comportaments de les persones i els grups envers l’esport i de les organitzacions i espais que tenen a veure amb el desenvolupament esportiu Al final de segle XIX i principi del XX, els autors clàssics de la sociologia ja s’interessaren pel fenomen esportiu Spencer el considerava una eina educativa, Weber s’hi referia pels valors ètics que transmetia, Simmel es fixà en el conflicte i l’associacionisme, anys després Mead s’hi inspirà per desenvolupar la teoria dels rols Tanmateix, les primeres obres que es poden considerar…
història de la cultura
Historiografia catalana
Un dels primers autors que utilitzà el terme història de la cultura fou el jesuïta català Joan Francesc de Masdéu a la seva obra Historia crítica de España y de la cultura española, el primer volum de la qual fou publicat a Itàlia l’any 1781.
Desenvolupament enciclopèdic Fins aleshores, cultura s’associava a la cura i al conreu de la terra, però durant la segona meitat del s XVIII, els pensadors illustrats –sobretot a partir de l’obra de JG Herder– utilitzaren aquesta paraula en sentit figurat, relacionant-la amb el conreu de l’esperit i amb l’estat d’avenç o progrés intellectual, moral o material d’un poble o d’una nació Cultura actuà gairebé com un sinònim del concepte civilització i, com aquest, esdevingué una paraula de definició inestable, sovint també contraposada amb l’estat de barbàrie Els illustrats s’esmerçaren a trobar…
música de l’Índia
Música
Música desenvolupada a l’Índia.
L’Índia és un dels països més grans i més poblats del món, amb gairebé mil milions d’habitants La diversitat cultural de les regions, l’estructura social -caracteritzada per la presència de les castes- i el desenvolupament econòmic han afavorit la creació de moltes pràctiques musical diferents, amb una clara separació entre les músiques tradicionals de caràcter popular i la de les elits culturals índies Aquesta música, anomenada música clàssica índia, ha aconseguit conservar-se força separada de la música culta occidental Coneguda i valorada fora del país, ha despertat l’interès de nombrosos…