Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
patró | patrona
aristocràcia
Història
Política
Classe o grup privilegiat que deté el poder aristocràtic.
aturada
Electrònica i informàtica
Procés pel qual es deté el funcionament d’un sistema informàtic.
Durant l’aturada hom ha de desar a la memòria externa tots els paràmetres necessaris per a l’arrencada següent i que es poden trobar modificats a la memòria interna a més, hom ha d’aturar els processos engegats, tancar els fitxers i alliberar els canals de comunicació que estiguin oberts Sovint l’aturada és també la responsable de la generació d’estadístiques d’utilització del sistema informàtic
mala fe
Dret civil
Malícia amb la qual hom fa, posseeix o deté alguna cosa.
La mala fe fa ineficaç l’acte jurídic i produeix la nullitat dels contactes en els quals intervé
classe política
Política
Terme que designa les elits polítiques dotades de cohesió, consciència de classe i homogeneïtat social, que controlen el poder o ho intenten i que cerquen de perpetuar-s’hi.
Formulat per Gaetano Mosca, el concepte ha estat objecte d’un debat terminològic que comporta una qüestió de fons Els autors de la tradició elitista constaten l’existència en totes les societats polítiques d’una minoria de governants —la classe política o dirigent — que exerceix el poder Els marxistes, dins una teoria més àmplia del canvi polític, prefereixen el terme classe dominant , que deté els mitjans de producció D’altra banda, certs autors, com Raymond Aron, proposen el terme de categories dirigents o personal dirigent per denotar el fet que es tracta d’una pluralitat de categories…
capitalista
Persona que té capital, especialment la que deté amb el seu capital la propietat d’un negoci, o hi participa.
proletariat
Història
Sociologia
Classe social constituïda pel conjunt dels obrers industrialitzats i dels camperols sense recursos que donen llur força de treball en canvi d’un salari.
Fruit del sistema capitalista de producció capitalisme, el proletariat apareix com a classe amb la Revolució Industrial del s XIX, la qual, ultra desposseir de llur terres la majoria de camperols, comportà la davallada de l’artesanat per mitjà de la separació dels obrers de llurs mitjans de producció La nova classe es caracteritzà pel fet que els seus membres no podien subsistir si no era venent la força de treball als propietaris del capital Aquest fenomen comportava, d’una banda, l’enriquiment progressiu del capital gràcies a l’apropiació de la plusvàlua produïda per la força de treball i,…
drethavent
Dret
Persona física o jurídica que deté un dret derivat o transmès d’una altra i, fins i tot, el pot exercitar judicialment a la mort d’aquesta.
Per exemple, l’hereu pot exercitar el crèdit de qui li va deixar l’herència
nacionalitat
Dret civil
Situació de la persona determinada per la seva subjecció o pertinença a la jurisdicció d’un estat, amb el conjunt de deures i drets que això comporta.
L’atribució de la nacionalitat a una persona es produeix en general al moment de la seva naixença Dos principis fonamentals regeixen aquesta atribució de personalitat el ius soli , segons el qual hom adquireix la nacionalitat de l’estat on el naixement es produeix, i el ius sanguinis , en virtut del qual la nacionalitat que hom adquireix és la del pare o la de la mare Als països anglosaxons i de l’Amèrica del Sud predomina el principi del ius solis , mentre que a Europa predomina el del ius sanguinis , bé que el més freqüent sol ésser la combinació d’ambdós principis a l’hora de l’atribució…