Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
deuteri
Química
Núclid d’hidrogen, de símbol D; és el segon, per ordre de massa creixent.
Fou descobert el 1932 pels nord-americans Edward Roger Washburn i Harold Clayton Urey, que l’extragueren de l’aigua pesant també és anomenat hidrogen pesant Sota la pressió normal bull a -249,5°C i es fon a -254,5°C És obtingut a 500°C reduint l’aigua pesant pel magnesi hom obté l’hidrogen mixt HD per descomposició de l’aigua pesant per hidrur de liti LiH + D 2 O →LiOD + HD té les mateixes propietats que l’hidrogen, però la seva gran massa alenteix les reaccions A més de l’aigua pesant és conegut un peròxid, D 2 O 2 , els àcids DF, DCl, DBr, DI i uns altres cossos en els quals el …
aigua pesant
Farmàcia
Química
Òxid de deuteri, D 2
O, format per deuteri i oxigen ordinari.
Les solubilitats de moltes substàncies són més febles en D 2 O que en H 2 O i les conductivitats electrolítiques hi són també un xic inferiors El D 2 O es troba en l’aigua natural en la proporció del 0,015% i s’acumula en el líquid residual quan l’aigua es troba sotmesa a electròlisi Des del punt de vista químic, la seva propietat més interessant és la facilitat de bescanvi isotòpic amb nombroses substàncies hidrogenades Així, per exemple, l’ió amoni en solució en D 2 O bescanvia per deuteri la totalitat del seu hidrogen el sucre ordinari, en bescanvia la meitat Els procediments…
deuteració
Química
Marcatge d’una molècula per bescanvi d’un o més dels seus àtoms d’hidrogen pel deuteri, com a traçador.
Les reaccions de bescanvi, que hom efectua, en general, amb òxid de deuteri gasós o líquid, es produeixen molt fàcilment, especialment quan les substàncies tractades tenen els hidrògens làbils o una certa polaritat en llurs enllaços, com és ara les sals d’amoni, els alcohols, els fenols, els glúcids, etc
fusió nuclear

Reacció de fusió nuclear del deuteri amb el triti
© Fototeca.cat
Física
Reacció nuclear exoenergètica consistent en la reunió de dos nuclis atòmics per a formar-ne un altre de més pesant, amb possible emissió d’un neutró o d’un protó.
La producció d’energia mitjançant la fusió nuclear ja fou considerada el 1928, però les primeres experiències serioses no començaren fins el 1950 La fusió nuclear, contràriament a la fissió, no produeix residus radioactius perillosos L’energia d’enllaç dels nuclis atòmics nucli per nucleó passa per un màxim per a nuclis de nombre atòmic A al voltant de 60 és per això que els nuclis lleugers A <60 alliberen energia en fusionar-se, i els pesants A >60 ho fan en fissionar-se Les principals reaccions de fusió són Les dues darreres poden ésser considerades una conseqüència de les dues…
moderador
Física
Substància que hom fa servir en els reactors nuclears de fissió per tal de frenar els neutrons ràpids que es produeixen en les fissions i convertir-los en neutrons tèrmics (lents) capaços de provocar noves fissions.
El millor moderador és l’aigua pesant òxid de deuteri, però també és el més car Altres materials utilitzats com a moderadors són l’aigua, el grafit, el berilli pur i l’òxid de berili
generador de partícules
Física
Dispositiu que produeix partícules (electrons, neutrons, protons, etc), emprades en física atòmica.
Els generadors més importants de partícules són els generadors de neutrons , que es diferencien segons la manera de produir-se la reacció nuclear bombardeig d’ions accelerats deuterons, o protons sobre un element lleuger deuteri, triti, berilli o liti, bombardeig d’electrons sobre un element pesant, incidència de partícules γ sobre berilli i fissió en un reactor nuclear
espectrofotòmetre
Física
Química
Instrument emprat per a determinar l’espectre d’absorció (intensitat de l’absorció de l’energia radiant en funció de la longitud d’ona) d’una mostra de matèria, especialment a les regions de l’ultraviolat, del visible i de l’infraroig.
Els espectrofotòmetres de feix únic són constituïts essencialment per un focus de radiació electromagnètica contínua, una cella portamostres, un monocromador i un detector A l’infraroig, el focus és un emissor de Nernst, i el detector és un bolòmetre, un termoparell, una cella pneumàtica de Golay o una cella piroelèctrica Altrament, a l’ultraviolat el focus és un tub de descàrrega elèctrica en atmosfera d’hidrogen, de deuteri, de xenó o de vapor de mercuri, i al visible és una bombeta de filament de tungstè en ambdues regions els detectors solen ésser tubs fotomultiplicadors,…
plasma

Estructura de la cambra de descàrrega d’un tipus de dispositiu per a generar plasma
© Fototeca.cat
Física
Mescla elèctricament neutra de nuclis atòmics, carregats positivament, i electrons, sense que aquests ocupin llurs òrbites atòmiques, a causa de la gran energia cinètica del conjunt, obtinguda per l’alta temperatura a què és sotmès.
El seu estat d’agregació és el d’un gas Precisament a causa de les elevadíssimes temperatures necessàries per a l’existència del plasma superiors a 100 000 K per a l’hidrogen no hi ha materials capaços de contenir-lo i per això cal recórrer a mitjans no materials, com ara un camp magnètic confinament En aquest sentit, des dels anys cinquanta han estat construïts diversos dispositius perhapstron, scyllac, stellarator, zeta, pirotró, tokamak, JET, etc amb l’única finalitat d’aconseguir el confinament i l’estabilitat del plasma, per tal d’emprar-lo per a l’obtenció de la fusió nuclear amb…
triti
Química
Isòtop radioactiu de l’hidrogen el nucli del qual consisteix en un protó i dos neutrons.
Hom el sol designar mitjançant el símbol T, tot i que sistemàticament se l’ha de simbolitzar com a 3 H Fou descobert l’any 1934 per Rutherford, Oliphant i Harteck en l’estudi del bombardeig del deuteri amb deuterons, on es forma d’acord amb l’esquema El triti ocorre a l’atmosfera en proporció d’un àtom per cada 10 1 7 d’hidrogen, i es forma contínuament a l’atmosfera superior en reaccions nuclears induïdes per raigs còsmics Hom l’obté industrialment per bombardeig de liti amb neutrons de baixa energia mitjançant la reacció Presenta una vida mitjana de 12,4 anys i emet radiació β…