Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
dictat
Text que hom dicta o que hom escriu quan algú l’hi dicta.
apuntador | apuntadora
Teatre
En les representacions teatrals, persona que dicta el paper als actors.
àrbitre | àrbitra
Definidor, que dóna la pauta, que dicta la llei en alguna matèria.
decisió de la Rota
Dret canònic
Resolució motivada que aquest tribunal d’apel·lació dicta en les causes eclesiàstiques.
escoltar
Deixar-se anar a fer allò que dicta (un impuls interior, un sentiment, etc).
confessió
Dret processal penal
Declaració de l’inculpat en què hi reconeix la seva responsabilitat en el fet delictiu que li és imputat.
Feta en l’acte de judici oral i estant-hi d’acord el defensor, el tribunal, sense més tràmits, dicta sentència
ciutat pubilla de la sardana
Folklore
Dins la promoció de la sardana establerta per l’Obra del Ballet Popular, títol amb què és designada la ciutat o vila que hom tria anualment com a capital de la sardana.
Girona fou la primera que l’ostentà 1960 En la proclamació hom dicta un missatge al món sardanístic i lliura a l’ajuntament, com a insígnia titular, un trofeu de claus simbòliques La ciutat és representada per una noia que presideix arreu les solemnitats peculiars durant l’any de capitalitat
dictamen
Allò que la consciència, la raó, un sentiment, etc, dicta de fer a l’home, dictats.
Audiència Nacional
Dret processal
Tribunal amb seu a Madrid i jurisdicció a tot l’Estat espanyol.
Constitueix un tribunal especial centralitzat dedicat a determinades matèries considerades d’especial rellevància i de repercussió en tot el territori de l’Estat espanyol, entre les quals figuren el terrorisme, els delictes contra la corona, el crim organitzat, el narcotràfic i els delictes monetaris i econòmics que perjudiquin el conjunt de l’economia espanyola, com també les impugnacions de convenis collectius d’àmbit territorial superior a una comunitat autònoma Consta de tres sales la penal, la contenciosa administrativa i la social Fou creada el 4 de gener de 1977 per decret llei el…
prevaricació
Dret penal
Delicte propi del qui manca a l’obligació del càrrec que exerceix, desviació dels propis deures professionals.
El dret penal la classifica com a extrajudicial , pròpia dels funcionaris públics que deixen maliciosament de perseguir i castigar els delinqüents quasi-judicial , pròpia d’advocats i procuradors que, per abús, negligència o ignorància inexcusables, perjudiquen o difamen llurs clients retraient-los coses conegudes per l’exercici de llur professió o defensant la part contrària en un mateix afer judicial , pròpia del jutge que a dretcient dicta sentència injusta o es nega a jutjar, pretextant silenci o obscuritat de la llei Comporta generalment la inhabilitació per al càrrec o,…