Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
dilluns
Primer dia de la setmana, o segon, en el còmput antic i cristià.
fèria
Cristianisme
Qualsevol dia de la setmana llevat del dissabte i del diumenge.
Hom compta el dilluns com a segona fèria, el dimarts com a tercera, etc Només són dies de fèria els no festius que no tenen tampoc cap ofici especial en honor de Crist, la Mare de Déu o algun sant important Les fèries es divideixen en majors com les d’advent, quaresma i témpores i menors les altres Entre les primeres hom considera fèries privilegiades el dimecres de Cendra i totes les de setmana santa
Pasqua
Cristianisme
Festa cristiana, corresponent a la Pasqua jueva, en què hom commemora la mort i la resurrecció de Crist, celebració distinta del diumenge de Pasqua ja al segle II.
És anomenada també Pasqua de Resurrecció , Pasqua Florida i primera Pasqua Bé que el mot grec páskha assimilat a páskhein , ‘sofrir’ s’aplicà de moment a la commemoració de la passió, aviat segle IV inclogué ja la vetlla nocturna del dissabte al diumenge i, al segle V, indicà només el diumenge de Resurrecció La celebració de la mort i resurrecció fou anomenada tridu pasqual , que al començament incloïa només el Divendres Sant, el Dissabte Sant i la vetlla pasqual, com a aspectes diversos d’un únic misteri Avui el tridu inclou també la missa vespertina del Dijous Sant Ja des del segle III la…
setmana

Els dies de la setmana
Cronologia
Període de set dies naturals que comença en dilluns i acaba en diumenge (segons el còmput antic i cristià va de diumenge a dissabte).
Unitat de calendari difosa en tots els països d’influència judeocristiana i islàmica, lligada originàriament a les fases de la lluna, fou introduïda per dividir el cicle mensual i per establir d’una manera precisa la recurrència periòdica dels ritus religiosos, dels mercats, etc Desconeguda a Egipte calendari egipci i a Roma calendari romà, s’originà entre els caldeus calendari caldeu, entre els quals coexistia un cicle de cinc dies i una sèrie de dies “nefasts” —7, 15, 28 i, més tard, el 21 i el 19 o 49 a partir de l’inici del més anterior— en els quals el rei i el poble s’abstenien dels…
descans setmanal
Economia
Dret del treball
Dret del treballador a interrompre la seva prestació de serveis una vegada la setmana durant tota la jornada, però sense deixar de percebre la remuneració corresponent.
Reconegut en la majoria d’estats, hom ha fet coincidir, en general, el descans setmanal amb el diumenge, dia que resta prohibida l’activitat productiva i hom tanca les fàbriques i els establiments No obstant això, en els treballs que per llur natura no poden ésser interromputs, el descans setmanal no coincideix amb el diumenge El descans setmanal té actualment una durada mínima d’un dia i mig És acumulable per períodes de fins a catorze dies En general, aquesta interrupció del treball comprèn la tarda del dissabte —o, en el seu cas, el matí del dilluns— i el dia complet del…
diari gratuït

20 Minutos , diari gratuït
© 20 Minutos
Periodisme
Diari distribuït gratuïtament.
Els diaris gratuïts es reparteixen de dilluns a divendres a primera hora del matí i en nuclis urbans densament poblats Són finançats únicament a través de la publicitat i se'ls atribueixen uns continguts més propers als ciutadans que els diaris tradicionals i en general hom hi constata una certa voluntat d’evitar posicionaments que puguin ésser identificats amb ideologies molt clares La iniciativa sorgí als anys noranta als EUA i els països nòrdics Els diaris gratuïts han repercutit, especialment en el moment de la seva aparició, en la davallada de vendes de la premsa convencional Al febrer…
salpàs
Folklore
Cristianisme
Costum cristià de beneir amb aigua i sal les cases durant el temps pasqual.
Regulat per l’antic ritual romà, té com a origen la benedicció de les llars jueves en ocasió de la pasqua Als Països Catalans, en les poblacions petites, sobretot pageses, el salpàs anava acompanyat de tot un costumari sobre els verals de masos, llocs on menjava el capellà i acompanyants, i donatius, normalment una o més dotzenes d’ous, segons la categoria de les cases Hom beneïa la sal posada en un plat amb una candela al mig i, un cop barrejada amb aigua beneita, s’hi aspergien les portes i les quadres del bestiar Era costum també de donar a menjar la sal sobrant al bestiar i l’aigua…
festa de les caramelles
Folklore
Música
Festa pasqual que té lloc tradicionalment a la Catalunya Vella i al nord de la Nova: una colla de cantaires visiten cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles.
Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua Un de la colla que, per tal d’arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació sovint anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat collectiu El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles, presenta nombroses…
rosari

El papa Francesc resant el rosari
Cristianisme
Pràctica devocional originada al segle XII i escampada pels cistercencs, que consistia a resar cent cinquanta avemaries en record dels cent cinquanta salms; per això s’anomenà també el saltiri de Maria.
Al segle XIII la reprengué i estructurà sant Domènec afegint-li la contemplació dels misteris o episodis de la vida de Crist i de la Mare de Déu Així quedà la devoció dividida en tres parts, cadascuna d’elles amb cinquanta avemaries repartides en cinc denes, que s’iniciaven amb la contemplació d’un misteri de goig, de dolor o de glòria i un parenostre a cada dena i que acabaven amb un gloriapatri Hom l’acostumava a passar sencer el mes d’octubre, mes dedicat al rosari, i en les grans festes Els dies feiners se'n passava només una part o cinquanta avemaries, repartit així els diumenges,…
assemblea de pau i treva
Història del dret català
Als s. XI, XII i XIII, institució eclesiàstica que, amb cooperació del poder civil, reglamentava uns determinats períodes de descans en les ininterrompudes guerres privades.
La primera tingué lloc a Toluges, al comtat de Rosselló, amb assistència del bisbe Oliba de Vic, amb la clerecia, magnats i poble fidel del bisbat d’Elna el 1027 i establí la pau i treva des de l’hora de nona dels dissabtes a la prima del dilluns ningú no podia robar a clergues o monjos que anessin sense armes ni agredir-los, ni els laics que anessin a l’església o en tornessin, assaltar o violar temples ni la sagrera El concili de Narbona del 1054, on assistiren els bisbes de Girona i de Barcelona i un procurador del d’Urgell, confirmà els acords esmentats i en prengué de nous i…