Resultats de la cerca
Es mostren 101 resultats
angle de viratge
Angles de posició de les rodes directrius d’un automòbil α: angle de caiguda de la roda β: angle d’avançada de la mànega γ: angle d’inclinació de la mànega
© fototeca.cat
Transports
Angle que forma cadascuna de les rodes directrius amb l’eix longitudinal del vehicle quan hom gira el volant fins als topalls de fi de cursa.
avantdirectriu
Física
Cada un dels elements de l’avantdistribuïdor d’una turbina hidràulica.
Són disposats abans de les directrius Ultra la finalitat purament estructural d’enllaçar els escuts de l’avantdistribuïdor, les avantdirectrius contribueixen a donar a l’aigua una preinclinació adequada abans que incideixi en el distribuïdor
sistema d’alta confiança
Sociologia
Sistema organitzatiu que concedeix als treballadors una gran autonomia i un control personal de les tasques laborals.
Les posicions d’alta confiança són les que deixen als individus un alt marge de llibertat per a regular el ritme, i, fins i tot, alguns aspectes del contingut del seu treball en el marc de certes directrius globals
escola laica
Educació
Escola que funciona segons directrius laiques i on es prescindeix de tota instrucció religiosa.
superfície helicoidal
Superfície helicoïdal
Matemàtiques
Superfície reglada engendrada per una recta que es mou recolzant sobre l’hèlix i a l’eix de l’hèlix i sempre perpendicular a aquest eix.
Hom pot definir la superfície helicoidal ordinària com una superfície reglada que té per directrius una hèlix, el seu eix i la recta de l’infinit dels plans perpendiculars a l’eix És la superfície que conté les arestes dels graons d’una escala de cargol
RoHS
Electrònica i informàtica
Directiva de la Unió Europea que restringeix l’ús de determinats metalls en la fabricació d’equips i components elèctrics i electrònics.
La norma 2002/95/CE fou adoptada per la Unió Europea l’any 2003, i a l’Estat espanyol quedà recollida en el reial decret 208/2005 Marca directrius sobre l’ús de plom, mercuri, cadmi i derivats del brom, en la indústria elèctrica i electrònica La fabricació de bateries en queda exclosa
conseller primer
Dret
Figura de dret públic català que té precedents en l’Estatut del 1932 i en l’Estatut interior del 1933, els quals ja preveien la possibilitat que el president de la Generalitat delegués temporalment les funcions executives en un dels seus consellers.
L’Estatut del 1979 no estableix de manera expressa la figura del conseller o consellera primer del govern dins el sistema institucional de la Generalitat, però permet de crear-la Aquesta figura es troba regulada a la Llei del Parlament de Catalunya 1/2005, del conseller o consellera primer del govern de la Generalitat en la qual es parteix del caràcter potestatiu del nomenament i la separació pel president de la Generalitat, i es determinen els elements bàsics de l’àmbit institucional i del règim jurídic d’aquesta figura per al supòsit que qui presideix la Generalitat decideixi incloure-la en…
borgonyó | borgonyona
Història
Individu del bàndol francès, enemic dels armanyaguesos, que seguí les directrius dels ducs de Borgonya.
Els borgons es presentaven com a protectors de les reformes socials iadministratives i s’inclinaven vers a un acord amb els anglesos tenien el suport de la ciutat de París
muntanyisme
Esports de muntanya
Mot generalment emprat per a englobar les diverses activitats que tenen com a camp d’acció la muntanya en els seus diferents aspectes (excursionisme, escalada, espeleologia, càmping, etc) i que significa un aspecte més esportiu i d’especialització que l’antiga paraula excursionisme.
Hom començà a emprar oficialment aquest mot —que ha suscitat moltes controvèrsies per part dels idealistes conservadors de l’antic excursionisme— a partir del 1940, amb la inclusió de l’excursionisme català en les directrius esportives de tot l’Estat espanyol, sota la jurisdicció de la Federación Española de Montañismo excursionisme La creació 1963 de la Federació Catalana de Muntanyisme —supeditada a l’anterior— donà nova força a aquesta nova denominació de l’excursionisme modern
roda
Transports
Cadascun dels elements que, ultra sostenir un vehicle, el fan desplaçar sobre el sòl o en faciliten el desplaçament.
Les rodes dels carros i dels cotxes, primitivament de fusta, massissa o de botó i raigs, i proveïdes posteriorment de llanda de ferro, actualment van equipades amb pneumàtic carro Les dels vehicles automòbils, també originàriament de fusta i proveïdes de raigs i actualment metàlliques, massisses o buidades, anomenades llandes, i només en determinats models d’automòbils de raigs, i proveïdes de pneumàtic, poden assumir, ultra la funció de sostenir el vehicle, missions propulsores les rodes motrius o de direcció les rodes directrius i són els suports dels frens i de la suspensió…