Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
sou
Numismàtica i sigil·lografia
Entre els romans, moneda d’or (solidus), i especialment la que sorgí de la reforma monetària de Constantí I el Gran (anys 310/312), per la qual es rebaixava la talla de l’or amonedat de 60 a 72 peces per lliura, i el pes restava reduït de 5,46 grams a 4,55 grams per moneda.
Aquesta nova moneda d’or, el solidus aureus , que equivalia a 1/5 de la lliura d’argent i a la vegada a 24 síliqües moneda efectiva d’argent, de 2,73 grams de pes, continuà encunyant-se a l’imperi Bizantí molt després de la caiguda de Roma a mans d’Odoacre, rei dels hèruls, l’any 476 Se'n coneixen divisors el semissis o mig sou, i el tremissis o terç de sou, de 2,27 i 1,51 grams, respectivament Aquests divisors foren molt més imitats que el mateix sou d’or pels pobles germànics visigots i d’altres, i especialment el tremissis de les sèries dels emperadors Anastasi,…
divisor de zero
Matemàtiques
En un anell (A,+,x), element a tal que el seu producte amb un element b diferent de zero (0 és l’element neutre de la suma) és igual a zero: a × b=0.
Els anells sense divisors de zero són anomenats dominis d’integritat
quart
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de coure encunyada a Barcelona (1808-14) amb valor de 16 morabatins.
Hom encunyà també els seus divisors dos quarts, un quart mig quart
divisor de tensió
Electrònica i informàtica
Dispositiu format per dues o més resistències en sèrie, als extrems de les quals hom aplica una tensió; d’una de les resistències intermèdies hom pot extreure una tensió reduïda, que constitueix una fracció determinada de la tensió total aplicada.
Sovint els potenciòmetres són emprats com a divisors de tensió de relació variable
dracma
Dracma amb l’efígie d’Aretusa a l’anvers i el cavall Pegàs al revers
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent, unitat monetària de l’antiga Grècia.
El seu pes teòric, segons els sistemes ponderals, era de 4,36 g per a l’euboicoàtic, 4,15 per al de Focea, 3,84 a Lesbos, 3,64 a Milet i 3,32 a Samos, entre altres Els múltiples i divisors més usuals eren la decadracma, la tetradracma i la didracma, el tetròbol 2/3, el triòbol 1/2, el diòbol 1/3, l’òbol 1/6 i l’hemiòbol 1/12 La colonització grega per la Mediterrània n'estengué l’ús per tot l’Occident, i fou encunyada a moltes colònies Les colònies gregues de Roses i Empúries bateren divisors de la dracma, primer, i dracmes vers la fi del s IV aC o al començament del…
òbol
Numismàtica i sigil·lografia
A l’antiga Grècia, unitat menor del sistema de monedes d’argent, que tenia com a unitat superior la dracma (equivalent a 6 òbols).
Els grecs encunyaren, a més dels òbols, múltiples tetròbols, triòbols o hemidracmes, diòbols i trihemiòbols i divisors hemiòbols i tartemorions o quarts d’òbol, principalment
bolívar
Economia
Moneda de curs legal i forçós de Veneçuela, que pren aquest nom en honor de Simón Bolívar.
Entre el 1879 i el 1965 fou moneda de plata amb un pes de 4,18 grams A partir d’aquesta data fou fabricat de níquel Tingué divisors de plata i múltiples, de plata i or
circuit híbrid de microones
Electrònica i informàtica
Circuit que opera en les freqüències de microones, format, sobre un mateix substrat dielèctric, per elements distribuïts i concentrats.
Els elements distribuïts constitueixen el circuit de microones, i poden actuar com a xarxes d’adaptació d’impedàncies, filtres, divisors de potència, etc Els elements concentrats són components electrònics discrets situats sobre el mateix substrat i interconnectats pels anteriors
excel·lent de la magrana
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or batuda després del 1497 pels Reis Catòlics, adaptada als patrons del ducat, amb pes de 3,5 g i llei de 23 3/4 quirats.
En foren encunyats múltiples de dos excellents i divisors o migs A l’anvers hom hi veu els busts afrontats dels reis i, al revers, l’escut amb les armes de tots els seus regnes, inclòs el de Granada representat per una magrana, ja conquerit
hora
Astronomia
Física
Unitat de temps que equival a 1/24 de la durada d’un dia.
La divisió del dia en 24 hores és una pràctica molt antiga, que possiblement fou suggerida pel fet que aquest nombre té una quantitat elevada de divisors Atès que existeixen diverses maneres de definir el dia, totes elles de durada distinta, les hores corresponents tenen també durades diverses Per això hom parla d' hora solar, d' hora sidèria, d' hora solar mitjana , etc