Resultats de la cerca

El micromecenatge ha estat possible gràcies a l’expansió d’internet a partir de la segona meitat dels anys noranta del segle XX i, especialment, al sorgiment i popularització de les xarxes socials, que possibiliten la comunicació instantània entre un gran nombre d’usuaris El sistema de micromecenatge és precedit, generalment, d’una campanya de presentació i difusió del projecte que els iniciadors volen desenvolupar, i pot ésser realitzat tant per aquests com per plataformes especialitzades, a canvi d’un percentatge de les aportacions o, eventualment, dels guanys que se’n derivin, en cas que…

És controlada per un protocol de seguretat, tant per al donant, o donador, com per al receptor, que pot variar segons els estats, el donant i l’època Entre els controls establerts cal esmentar el límit màxim per extracció, l’interval i la freqüència uns límits d’edat inferior i superior del donant fora dels quals l’extracció és considerada perillosa, com també un pes mínim, freqüència cardíaca, valors de pressió arterial, etc Quant a la seguretat dels receptors, cal comprovar que la sang del donant no contingui gèrmens patògens especialment de l’hepatitis i el VIH i s’exclouen de manera…

Àcid de Lewis molt fort, que per aquesta raó només és conegut addicionat a donants d’electrons o bé dimeritzat diborà, B 2 H 6 És anomenat també monoborà

De manera prioritària, els òrgans donats són utilitzats per a substituir mitjançant un trasplantament els dels receptors que han perdut la funcionalitat per una malaltia o un accident Hi ha dues modalitats de donació, segons si el donant és viu o mort En el primer cas, la iniciativa parteix del donant, que ha de gaudir d’una bona salut per a poder suportar l’extracció i una vida sense l’òrgan donat, que sol ser per a un receptor concret, del qual s’ha comprovat la compatibilitat La majoria de les donacions de donant viu són de ronyó, fetge, medulla i membrana amniòtica En el cas de …

És vigent a Mallorca i a Eivissa i Formentera, segons la Compilació del dret civil especial de Balears Se solia atorgar amb la fórmula “valedora de present i efectiva després de la mort del donant” o amb reserva pel donant de l’usdefruit del béns donants, consolidant el donatari la nua propietat per mort molt poc utilitzada

La recollida d’almoines entre els fidels és molt antiga sant Pau ja recaptà per als “pobres” de Jerusalem Com a part de la litúrgia de la missa, apareix vers el s XII, quan l’ofrena en espècies pa, vi, cera, oli començà d’ésser substituïda per una aportació en diners Des del segle III hi havia el costum de llegir públicament la llista de donants díptics

Actualment en fase d’experimentació avançada, hom creu que a curt termini podrà ésser emprada en casos d’urgència Sobre la sang té l’avantatge que no crea problemes d’incompatibilitat de grups sanguinis i que pot conservar-se durant alguns mesos Com que, d’altra banda, no porta els elements coagulants habituals de la sang, no podrà ésser usada en tractaments continuats si no es dóna barrejada amb sang de donants

La renúncia es fa en relació amb la futura herència del pare o mare donants, i comprèn també tots els altres drets que pugui tenir el fill renunciant a la successió dels seus pares, però sembla que pot restar limitada a la futura llegítima i el seu complement Es refereixen a la definició un privilegi de Jaume I del 1274 i un altre de Sanç de Mallorca del 1319 És un element que fa més flexible la llegítima mallorquina, que és molt rígida, puix que no es pot pagar mai en diners i el legitimari no renunciant ha d’intervenir sempre a la partició de l’herència, per tal com la…

L’eficàcia definitiva d’aquestes donacions resta subordinada a la celebració i la subsistència del matrimoni en qüestió i s’imputen de la llegítima del donatari, si el donant no disposa una altra cosa En el dret actual hom presumeix que, si aquestes donacions les fan juntament els pares a favor d’un fill en capítols matrimonials, la donació l’han feta per meitat ambdós pares Si és feta en capítols matrimonials, no poden revocar-la els donants Als s XIII-XIV, a la Catalunya Vella, si l’emfiteuta feia donació per raó de matrimoni, a la seva muller, de terres, sense el consentiment…

El retrat que hom pot considerar més antic és el de Gudea, a Mesopotàmia A Egipte el retrat representava personatges reals, bé que supeditant-los a lleis de simetria i frontalitat i estereotipant les faccions El retrat grec, malgrat que idealitzat, adquireix el seu més alt nivell a l’època hellenística El retrat romà és marcadament realista, com es pot observar en els nombrosos busts i estàtues conservats Hom no pot tornar a parlar de retrats pròpiament dits fins al segle XIII, en què apareixen els primers indicis, principalment en els retaules representació en molts casos dels donants…