Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
miàlgia epidèmica
Patologia humana
Malaltia infecciosa produïda pels virus Coxsackie del grup B.
Es caracteritza per l’aparició, sense pròdroms, d’un quadre febril pseudogripal i de miàlgies que duren de 5 a 15 dies i que produeixen dificultat de moviments
xarel·lo
Viticultura
Cep conreat tradicionalment a Catalunya, sobretot a la regió del Penedès, resistent a la secada.
Els ceps duren molts anys, i els raïms són poc ramificats, amb peduncle no gaire llarg ni fort La denominació catalana cartoixà s'utilitza especialment al Penedès, i pansa blanca , a la zona d'Alella
ècmea fasciada
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia, de la família de les bromeliàcies, compacta, de fulles amples i coriàcies, verdes i blanques i amb bandes argentades.
Exhibeix plomalls terminals de flors blaves i roses, que apareixen a la primavera i duren tot l’estiu Donada la duresa de les fulles, és una espècie que generalment no sofreix cap plaga Es propaga per rebrots arrelats Hom l’anomena també planta urna
anturi
Anturi
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes tropicals americanes, de la família de les aràcies, que comprèn més de mig miler d’espècies herbàcies o enfiladisses, algunes de les quals són conreades com a plantes ornamentals per la bellesa de llurs fulles o de llurs espates, de colors vius.
L’ anturi lanceolat A scherzerianum , família de les aràcies ateny els 50 cm d’alçada i presenta espates florals d’un color vermell intens que duren setmanes Les espates poden aparèixer tot l’any L’ anturi sagitat A andreanum , família de les aràcies, d’uns 60 cm d’alçada, té les fulles cordiformes, allargades de color verd viu i lluent, i espates florals blanques, roses o vermelloses
dietilamida de l’àcid d-lisèrgic
Farmàcia
Substància semisintètica derivada de l'alcaloide extret de la banya del sègol, que produeix un gran efecte psicomimètic i al·lucinogen.
Fou semisintetitzada el 1943 per Stoll i Hofmann a partir de l’ergometrina És una droga que, a dosis de micrograms, produeix un gran efecte psicomimètic i allucinogen En el decenni dels seixanta, Tymothy Leary donà a conèixer el seu ús com a estupefaent De mecanisme poc conegut, els efectes allucinògens trip o “viatge” d’una dosi de 30 i 100 μg duren de 4 a 8 hores El seu consum ha estat vinculat a l’art psiquedèlic
salmonel·losi
Patologia humana
Nom genèric de les malalties produïdes per bacteris del gènere salmonel·la.
La via de transmissió més habitual és la via oral, per la ingestió d’aliments contaminats, freqüentment carns, ous i llet i derivats làctics Després de 24 o 48 hores d’haver ingerit l’aliment contaminat, la persona comença a patir els símptomes de la intoxicació, que solen ser vòmits, diarrea i febre, que duren d’un a set dies i es tracten amb medicaments antibiòtics Per a eliminar el bacteri poc resistent a condicions ambientals com la llum solar, concentracions elevades de sal, dessecació i, especialment, la calor, i així reduir el risc de patir salmonellosi, és necessari…
erupcions de raigs gamma
Astronomia
Emissions esporàdiques de raigs gamma observades al cel des del final dels anys seixanta.
Consisteixen en intenses erupcions de fotons de molt alta energia que apareixen a l’atzar i duren entre fraccions de segon i algun minut Són un dels esdeveniments més energètics de l’Univers i els observatoris en òrbita n'han detectat milers, a un ritme d’aproximadament un per dia El fet que fins fa poc els telescopis de raigs gamma tinguessin una resolució molt baixa fa que l’origen d’aquestes erupcions sigui encara bastant desconegut A partir de l’any 1997 es començaren a associar erupcions de raigs gamma amb fonts febles d’emissió òptica i ràdio que brillen durant unes hores o…
foguera
Folklore
Munt de matèries combustibles que hom crema per celebrar una festa popular.
El costum de fer grans fogueres la nit o revetlla de sant Joan festes de Sant Joan, antiquíssim i propi de tot el món occidental foc, és estès arreu dels Països Catalans hom n'encén de familiars a les masies i les cases aïllades o de collectives als barris i els pobles aquest costum s’ha estès també a unes altres revetlles, com la de Sant Pere Des de fa uns quants decennis hom encén una foguera al cim del Canigó, des d’on hom porta la flama a diverses poblacions catalanes per tal d’encendre les fogueres de Sant Joan això ha donat origen a la creació de l’organització de caràcter patriòtic Els…
almadrava
Pesca
Ormeig de pesca, de grans dimensions, destinat principalment a capturar vols de peixos migradors (tonyines i altres escòmbrids sobretot).
Bé que segons els llocs i les èpoques hom n’ha emprat de diverses menes, la més perfeccionada i modernament més corrent consta, fonamentalment, d’una xarxa disposada més o menys de manera perpendicular a la línia de costa, i per tant travessera a les línies de migració, anomenada cua, que comunica, a través d’una obertura la boca , amb un seguit de compartiments rectangulars o quadrangulars les cambres , el darrer dels quals, anomenat cop, és proveït de fons Els peixos, desviats per la cua, fan cap, a través de la boca, a les cambres Els pescadors, aleshores, sovint mitjançant una xarxa…
estratigrafia
Geologia
Ciència que estudia les roques estratificades.
L’estratigrafia abasta l’estudi dels processos sedimentaris i les roques sedimentàries que se n'originen, la natura de l’estratificació i les interrupcions de l’estratificació, com les discordances i els diastemes, les fàcies i els canvis de fàcies, així com les correlacions L’estratigrafia té relació amb la petrologia, perquè ambdues tracten de l’estudi de les roques sedimentàries, i amb la geodinàmica externa, ja que ambdues estudien els ambients sedimentaris L’estratigrafia parteix de dos principis la posició horitzontal dels estrats i llur superposició Els dipòsits sedimentaris, que es…