Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
hipogàmia
Antropologia
Norma matrimonial descrita etnogràficament, en virtut de la qual tot home, prescriptivament, ha de casar-se amb una dona d’estatus superior al d’ell.
Aquest tipus de matrimoni ha estat observat per Edmund RLeach entre els katxins de Myanmar Tal com ho descriu Leach, l’home, per a aconseguir una dona de més prestigi, ha de pagar a la família d’ella considerables quantitats de riquesa, principalment en bestiar boví Això dóna com a resultat una estructura on les dones circulen de dalt a baix i la riquesa, de baix a dalt El cercle es tanca amb la celebració de grans banquets oferts per les famílies d’estatus superior, on es consumeix el bestiar acumulat
sistema gumsa-gumlao
Antropologia
Sistema d’organització social propi de la societat katxin de l’Alta Birmània caracteritzat per l’alternança d’una forma jeràrquica -gumsa- i una altra d’igualitària i acèfala -gumlao-.
Aquest sistema fou descrit per l’antropòleg Edmund Ronald Leach a Political Systems of Highland Burma 1954, en què demostrava que aquestes dues formes socialment oposades s’inscriurien en un únic sistema social, del qual gumsa i gumlao serien els dos pols A la primera forma, només els llinatges superiors poden mantenir un contacte directe amb els avantpassats, mentre que a la segona els llinatges són igualitaris i tots poden accedir a la comunicació amb els seus propis avantpassats Arran d’aquesta etnografia, Leach rebat la noció d’unitat cultural com a entitat socialment…
al·legoria
Literatura
Bíblia
Figura retòrica que consisteix a desenvolupar una imatge o successió d’imatges, de manera que expressin simultàniament un sentit directe i un altre de figurat, ambdós complets.
Es diferencia de la metàfora en el desenrotllament, més ampli i extens, que pot abraçar tota una obra, i en la seva finalitat, que no és inicialment estètica, sinó que amaga una intenció sovint didàctica o moral L’allegoria, abundant a totes les literatures primitives, constituí una de les fórmules freqüents als llibres de la Bíblia i a la tradició grega i llatina i, recollida pel cristianisme, desembocà a l’edat mitjana en un sistema coherent i tancat d’imatges i representacions —en són exemple el Roman de la Rose , les construccions allegòriques de Ramon Llull o la Divina Comèdia de Dant—…
gal·licanisme
Cristianisme
Doctrina sostinguda pel clericat francès tocant al poder eclesiàstic.
En l’aspecte teològic limita la jurisdicció papal i la sotmet al concili conciliarisme i als costums de les esglésies locals En l’aspecte polític defensa la dependència de l’església local a l’autoritat civil, sobretot reial Hom en troba els primers precedents en les lluites entre Felip el Bell de França i Bonifaci VIII, que portaren a la consolidació del poder secular enfront del pontifici El desgavell ocasionat pel Cisma d’Occident i la recerca d’una solució, al marge de l’eclesiologia primacial, atorgà força a l’església nacional i al rei Així s’arribà a la Pragmàtica de Bourges 1438,…
kenpo karate
Altres esports de combat
Art marcial d’autodefensa basat en el wushu xinès, creat a Hawaii pel mestre Edmund Parker als anys cinquanta.
delme
Història
Impost del deu per cent sobre els productes de la terra destinat a assegurar el manteniment del clericat i els edificis religiosos.
La seva percepció era ja ordenada a l’Antic Testament, i la primera formulació legal de l’obligació del poble jueu a pagar el delme és al Deuteronomi Amb el Nou Testament desapareix l’obligatorietat els primers cristians el rebutjaren, considerant que era un costum jueu Però la necessitat d’arbitrar algun sistema per al manteniment del clericat i de les esglésies imposà progressivament el costum de percebre delmes dins l’Església occidental Els primers passos per a la regularització del delme com un tribut eclesiàstic foren fets a França al segle VI en els concilis de Tours i Mâcon Fou, però…
assegurança
Economia
Contracte aleatori, de caràcter onerós la finalitat del qual és la cobertura d’un o més riscs determinats pel cas de què s’esdevingui el sinistre
.
L’assegurança es proposa de donar seguretat contra el risc, però sense que aquesta seguretat pugui ésser obtinguda per la supressió directa de la situació o de l’esdeveniment temuts, sinó tan sols per la certesa que, quan es produiran, hom podrà disposar d’un valor econòmic que el compensi Hi ha vestigis remotíssims d’institucions que, en un sentit ampli del concepte, poden ésser qualificades d’assegurances a Egipte obrers de les piràmides, a Babilònia codi d’Hammurabi, a Grècia, a Roma i a d’altres pobles de l’antiguitat Però l’origen de l’assegurança, en un sentit més estricte, cal cercar-…
citologia
Biologia
Branca de la biologia que estudia l’estructura i la funció de la cèl·lula.
Els desenvolupaments en citologia El desenvolupament de la citologia ha estat íntimament lligat al procés de la teoria cellular i als avenços tècnics dels mitjans d’observació microscopi L’any 1625, F Cesi i Francesco Stelluti 1577 — ~1651 publicaren Apiarium , primera obra coneguda d’objectes examinats al microscopi Més tard, el 1665, l’anglès Robert Hooke 1635-1703 edità la seva Micrographia , on feu la primera descripció de les cèllules vegetals La cèllula rebé noms diversos utricle, vesícula, sàcul , fins que, des del començament del segle XIX, fou popularitzat el nom actual Albrech von…
alpinisme

Expedició catalana al cim de l’Everest (1985)
© Fototeca.cat
Esport
Ascensió a pics elevats o difícilment accessibles.
Terme aplicat, per extensió, a l’esport practicat a totes les muntanyes del món i que fou iniciat al final del segle XVIII, coincidint amb la primera ascensió al Mont Blanc i la progressiva exploració dels cims més importants dels Alps El 1786 pujaren per primera vegada al Mont Blanc Jacques Balmat i el doctor Paccard l’any següent, Horace Bénédict de Saussure, científic ginebrí que promogué la primera ascensió, hi installà els seus aparells meteorològics La motivació científica i l’esport es barrejaren en l’esperit dels pioners Del 1800 al 1850 foren assolits els grans cims alpins de més…
arts marcials

Judo
Secretaria General de l'Esport
Altres esports de combat
Conjunt de mètodes de combat relacionats amb la defensa personal, però que també presenten un vessant competitiu.
Existeixen moltes modalitats d’arts marcials, però totes comparteixen com a objectiu la protecció de la integritat física personal En alguns casos, com el taitxitxuan, també poden ser emprades per a millorar la salut i la manera com flueix el qi Les arts marcials es poden classificar en funció de si emfasitzen l’atac per derrotar el contrincant o aborden l’oponent de manera menys agressiva, valent-se fins i tot de la força d’aquest per a sotmetre’l I també segons les tècniques aplicades en el combat, és a dir, si utilitzen agafades, cops de puny o puntades de peu, i també si usen armes o no…