Resultats de la cerca
Es mostren 337 resultats
instruments electromecànics
Música
Subclasse dels instruments electròfons (electròfon) que inclou els que generen oscil·lacions als circuits elèctrics per mitjà de procediments mecànics, òptics o electroestàtics.
Aquestes vibracions, convenientment amplificades amb sistemes electrònics, produeixen sons audibles mitjançant altaveus Els instruments que millor representen aquesta família són els generalment coneguts com a orgues electrònics El 1931, R Ranger presentà a Nova York un orgue electrònic capaç de generar sons a partir dels impulsos òptics captats per una cèllula fotoelèctrica Al llarg dels anys trenta foren experimentats diversos models basats en procediments mecànics de llengüetes o amb tubs electroestàtics de buit Entre tots ells, l’instrument que reeixí i s’establí com a model fou el…
radiador elèctric

radiadors elèctrics de diferents mides
Calefacció
Calefactor basat en la transformació d’un corrent elèctric en calor en passar per una resistència (efecte Joule).
La forma més simple consisteix en una resistència disposada en el fons d’un reflector de calor parabòlic de xapa, susceptible d’ésser orientat per tal de dirigir els raigs calorífics emesos especialment per radiació Uns altres radiadors elèctrics consisteixen en una mena de gàbia, a l’interior de la qual hi ha diverses resistències susceptibles de funcionar simultàniament o independentment, i poden ésser proveïts d’un motor aspirador que aspira l’aire a través de les resistències i el barreja amb l’aire ambient Quan les resistències són disposades de manera que hom no observa cap…
mesclador
Mesclador, circuit dispositiu capaç de superposar senyals elèctrics
© X. Pintanel
Electrònica i informàtica
Circuit o dispositiu capaç de superposar dos senyals elèctrics o més i obtenir-ne un senyal equivalent a la suma o una combinació d’ells, el qual després és amplificat.
Posseeix diverses entrades i una sortida comuna, i sovint permet la regulació independent i a voluntat de l’amplitud de cadascuna d’elles Els mescladors són emprats correntment en electroacústica a l’entrada dels amplificadors d’àudio a fi de mesclar senyals procedents de micròfons, tocadiscs, magnetòfons, sintonitzadors, etc, en televisió per a combinar senyals de diverses cambres, etc En els receptors superheterodins de ràdio, el mesclador és l’element destinat a combinar el senyal d’entrada amb un senyal generat localment, a fi de produir la freqüència intermèdia
corrent tel·lúric
Meteorologia
Conjunt de corrents elèctrics que circulen per l’atmosfera.
Quan fa bon temps aquests corrents són constituïts pels moviments d’ions positius en sentit vertical cap a la superfície terrestre i d’ions negatius en sentit contrari, a causa del camp elèctric vertical de dalt a baix existent entre la ionosfera i la superfície terrestre Aquests elements poden considerar-se, respectivament, com les plaques positiva i negativa d’un condensador, el condensador tellúric, amb l’atmosfera com a dielèctric En el cas de les tempestes, els corrents elèctrics tenen noms específics llamps, llampecs, etc
cable coaxial
Cable emprat per a la transmissió de senyals elèctrics d’alta freqüència.
És constituït per dos conductors disposats coaxialment formant un cilindre un d’ells és l’eix i l’altre la coberta exterior, que fa de pantalla i evita possibles interferències degudes a camps elèctrics exteriors Mitjançant un sol cable coaxial hom pot transmetre diverses informacions, com, per exemple, converses telefòniques, a través de canals diferents fins a 10 800 a cadascun dels quals és assignada una determinada freqüència multiplexatge
amplidina

Circuit teòric d'un sistema de control tancat que utilitza una amplidina com a regulador
Electrònica i informàtica
Màquina elèctrica rotativa de corrent continu utilitzada per a amplificar senyals elèctrics.
Té un circuit d’excitació feble a l’estator, i dos parells d’escombretes al rotor, l’un a 90° elèctrics de l’altre Un dels parells és curtcircuitat, i de l’altre hom extreu un senyal elèctric amplificat respecte al d’excitació El guany en potència d’aquesta amplificació pot arribar a ésser de l’ordre de 10000 la seva constant de temps és molt petita respecte de la d’altres amplificadors
rotor
Cadena de muntatge de rotors per a petits motors elèctrics
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Part mòbil d’un aparell, d’una màquina o d’un dispositiu giratori, com és ara una màquina elèctrica, un condensador variable, etc.
En les màquines de corrent continu sol tenir ranures i fa d’induït i en les de corrent altern, és ranurat en les asíncrones, i proveït de pols sortints en les síncrones
amplificador magnètic
Electrònica i informàtica
Amplificador de senyals elèctrics que funciona segons un principi electromagnètic.
Bé que normalment hom entén per amplificador magnètic el de tipus estàtic, també cal considerar els rotatius L' amplificador magnètic rotatiu és una màquina elèctrica de corrent continu projectada especialment per a amplificar senyals elèctrics Els tipus més emprats són l’amplidina, el rototrol i el magnicó L' amplificador magnètic estàtic és un dispositiu sense elements mòbils capaç de donar una resposta de potència superior a la de l’excitació, i el funcionament del qual es basa en un fenomen essencialment magnètic Hom en distingeix dos tipus el d’inductància saturable i el d’…
cap magnètic
Electroacústica
Transductor electromagnètic reversible que permet de transformar els senyals elèctrics en magnètics o viceversa.
El procés és un o altre segons que la funció del cap sigui d’esborrar, o bé d’enregistrar o reproduir els senyals elèctrics El medi magnètic, on és enregistrada la informació o el senyal, és una cinta magnètica, i l’element elèctric, una bobina El circuit magnètic, que és fet amb un material d’una gran permeabilitat magnètica làmines de permalloy o d’altres aliatges de ferroníquel i, modernament, també amb ferrites, conté dues interrupcions de material no magnètic, anomenades entreferros Un d’ells, en contacte amb la cinta, té per missió de desviar el flux d’inducció magnètica a…
electròfon
Música
Dit de l’instrument en què el so és generat mitjançant dispositius elèctrics o electrònics.
Al principi, aquesta categoria no incloïa els instruments elèctrics en què el so és produït per l’amplificació electrònica d’una vibració mecànica, com la guitarra elèctrica, però més tard hi foren incorporats Com en la majoria dels instruments tradicionals, l’estructura bàsica dels electròfons consta d’un generador de vibracions, un sistema amplificador del so i un sistema de modulació Els generadors més freqüents solen ser de tres tipus circuits electrònics o elèctrics oscillants, compostos bàsicament de reactàncies i condensadors muntats en sèrie sintetitzadors…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina