Resultats de la cerca

La decisió, presa per nodes successius, té en compte les característiques de la xarxa, el seu estat actual càrrega dels canals de comunicació, nodes inactius o temporalment fora de servei, etc, i unes taules preestablertes

Pot ésser directa o indirecta si la directa està ocupada o avariada

A banda de definir com es produeix aquest intercanvi, els protocols d’encaminament empren algun algorisme d’encaminament per triar, de totes les rutes possibles, les que tenen un cost menor La unitat amb què s’expressa el cost d’una ruta o d’un enllaç és específica de cada protocol Hi ha protocols estàndard i d’altres de propietaris, definits pels fabricants dels encaminadors En el context d’internet, se solen classificar els protocols en protocols interiors Interior Routing Protocols o IGPs o protocols exteriors External Routing Protocols o EGPs Exemples d’IGPs…

Concebut inicialment per a intercanviar prefixos del protocol IP versió 4 IPv4, actualment existeix una extensió anomenada Multiprotocol BGP o MP-BGP que permet comunicar informació d’encaminament d’altres protocols A diferència d’altres protocols com els interiors, Interior Gateway Protocols o IGPs, els encaminadors BGP estableixen i mantenen una sessió un a un entre ells emprant el protocol de transport TCP, i no retransmeten la informació d’encaminament periòdicament En el BGP, la informació d’encaminament per exemple prefixos de xarxa s’acompanya…

Definit originalment al RFC 1247 l’any 1991, l’especificació actual per a IPv4 és l’OSPFv2 descrita al RFC 2328 l’any 1989  La versió del protocol per a IPv6 és l’OSPFv3 descrita al RFC 2740 l’any 1999 En l’OSPF, els encaminadors s’intercanvien informació sobre la topologia de la xarxa, de manera que tots poden construir el mateix mapa sobre el qual calcular rutes òptimes cap a cada xarxa La mètrica o cost d’un enllaç és configurable, però, per defecte, el seu valor és inversament proporcional a la seva velocitat de transmissió Per tal d’escalar a xarxes grans, el protocol permet fer-ne un…

El missatge és emmagatzemat en un node de la xarxa que, gràcies a unes taules d’encaminament, l’adreçarà cap a un altre node, quan aquest estigui disponible, i així successivament, fins al destinatari

Sol ser la part del missatge que indica el seu tipus de contingut o el seu destí Als nodes de les xarxes hi ha unes taules d’encaminament que adrecen els missatges d’acord amb les capçaleres que especifiquen el seu destí final o bé l’adreça del següent node pel qual han de passar

L’UDP User Datagram Protocol no és tan fiable com el TCP, ja que es limita a recollir el missatge i a enviar-lo sense garantir-ne el lliurament Permet l’enviament sense que s’hagi establert una connexió prèvia, ja que el mateix datagrama disposa de suficient informació d’encaminament a la capçalera S’utilitza quan és necessari transmetre veu o vídeo i resulta molt més important la velocitat de transmissió que el fet que arribi tota la informació

Originàriament el protocol TCP/IP fou introduït com a protocol d’internet, però cada vegada està més estès el seu ús en les LAN, la qual cosa permet emprar els diferents protocols i aplicacions disponibles per a internet dins les LAN i, per tant, facilita la creació d’intranets En el nivell físic poden funcionar pràcticament sobre qualsevol tipus de xarxa i n'existeixen implementacions sobre xarxes Ethernet, X25, etc Sobre TCP/IP és possible utilitzar protocols del nivell d’aplicació com l’HTTP per al servei web, l’SMTP per al correu electrònic, l’FTP per a la transferència d’arxius, o el…

Poden connectar xarxes d’àrea local LAN de tipus diferents, xarxes LAN amb xarxes d’àrea àmplia WAN, diverses WAN, etc Poden consistir en un simple ordinador, en el cas d’una petita LAN, però solen ésser més aviat unitats especialitzades Operen al nivell 3 del model OSI nivell de xarxa i permeten la comunicació entre xarxes que fan servir un mateix protocol o uns protocols determinats Això els diferencia dels ponts, que només poden connectar xarxes molt més homogènies