Resultats de la cerca

Moneda encunyada durant el regnat d’Isabel II, especialment la d’or

Fou encunyada, també, la mitja corona L’encunyació fou suspesa entre el 1902 i el 1907

A Catalunya, al s XIX, se'n feren diverses emissions de caràcter local del 1808 al 1814 la de Barcelona sota l’ocupació francesa monedes de quatre, dos, un i mig quartos, i del 1810 al 1814 la de la seca de la Junta de Defensa del Principat monedes de sis, tres, dos, mig, i un i mig quartos, a nom de Ferran VII l’any 1823 la provincial encunyada a Barcelona monedes de sis i tres quartos del 1836 al 1846 la del Principat, a nom d’Isabel II monedes de sis i tres quartos, i l’any 1840 la de sis quartos de Berga, a nom de Carles V, el pretendent carlí, també amb la llegenda…

Pot ésser fabricada tant en una seca oficial regular com en una seca provisional, i fins i tot en una seca d’emergència És un exemple del primer cas la moneda barcelonesa de 10 rals, del 1652, amb la llegenda Barcino cives obsessa , quan la ciutat era assetjada a la darreria de la guerra dels Segadors 1640-52, puix que la seca de Barcelona era l’oficial del Principat Del segon cas hi ha l’exemple de les encunyacions de Cadis, assetjada pels francesos durant la guerra contra Napoleó, on funcionà una seca oficial provisional I del tercer cas hi ha l’exemple de l’emissió dels duros de punxó de…

Aquesta expressió fou encunyada a partir del moviment ecumènic

La de billó s’originà al segle XI sota Garcia V de Pamplona 1035-54 i fou encunyada fins el 1719 La moneda d’or fou batuda per Sanç Ramires 1063-94, mancús de Jaca, amb la finalitat de pagar el tribut acordat al papa Or i billó porten la menció ARA-GON, però amb Sanç Ramires apareix també la forma IAC-CA, probablement fruit d’un amonedament parallel de caràcter episcopal i MON-SON referent a la nova seca Pere I d’Aragó 1094-1104 baté, també, a Montsó Des d’Alfons el Bataller 1104-34 sabem que el diner jaquès fou quaternal llei de 4 diners, 33% d’argent Sota Ramon Berenguer IV la…

Encunyada a partir de Marc Aureli Antoní Caracalla 211-217 Li fou assignat el valor de dos denaris de plata

El terme és aplicat a la moneda de billó encunyada a Barcelona, sobretot a partir del segle XII La moneda de plata feta a Barcelona des del 1285 anomenada diner barcelonès d’argent, prengué aviat el nom de croat

Fou encunyada d’ençà del segle I aC i durant tot l’Imperi Passà gradualment de 40 en una lliura de 327 g a l’època d’August fins a 72 a la de Constantí el Gran, a partir del qual se'n digué solidus aureus o simplement solidus

Hom creu que el seu contingut d’or fou inferior al de la dobra peterra dobla de Ferran I, d’un pes mitjà de 5,13 g, encunyada probablement al començament del regnat El pes del gentil posà de manifest grans variacions entre els 2,98 g i els 4 g degudes, segurament, a emissions diferents