Resultats de la cerca

És una forma d'abiosi neoformada intracellularment a expenses de materials extracellulars Consta de protoplasma, membrana i paret cellular, còrtex i cutícula Les endòspores són capaces de resistir durant molt de temps una dessecació ambiental completa i temperatures superiors, en alguns casos, a 80°C, la qual cosa dificulta granment les esterilitzacions sanitàries i industrials

Hi ha reproducció sexual per endòspores formades en esporangis, i en alguns casos per conidis, oïdis o clamidòspores La reproducció sexual comprèn la fusió de dos gametangis, sovint procedents de micelis heterotàllics, i la formació d’una zigòspora, la qual en germinar origina un esporangi Els principals ordres que inclou són el de les entomoftorals i el de les mucorals

Sol comportar una deshidratació més o menys intensa dels organismes i l’aparició de cobertes aïlladores Generalment, és una forma de resistència davant un medi advers Protozous i bacteris presenten les formes d’abiosi més conspícues cists i endòspores , respectivament Rotífers, tardígrads i alguns crustacis, nemàtodes, briozous i esponges d’aigua dolça presenten semblantment formes abiòtiques com a tals també cal considerar les espores perdurants, les llavors de les plantes superiors, els esclerocis dels fongs i algunes altres formes de resistència animal i vegetal

Hom distingeix espores mòbils planòspores, flagellades i de membrana prima, les més primitives, pròpies d’algues i de fongs aquàtics, i espores no flagellades aplanòspores, presents ja en organismes aquàtics, però que, protegides per membranes de secreció, resistents, i més o menys deshidratades, s’han convertit en un factor eficaç de disseminació en els fongs superiors, briòfits i pteridòfits Les espores típiques són les formades per l' esporòfit alternança de generacions, que és diploide, prèvia miosi miòspores Són, doncs, haploides Si s’originen a l’interior d’una cèllula esporocist, hom…

Tenen plasts vermells rodoplasts , que contenen, a més de clorofilla i de carotens, ficoeritrina i ficocianina Les parets cellulars són recobertes de mucílags a base de galactosa geloses , alguns dels quals tenen aplicacions industrials Algunes espècies són incrustades de carbonat càlcic i tenen importància en la formació d’esculls corallins En alguns casos hi ha acumulació de iode en els ioducs , cèllules emmagatzemadores especialitzades Les cèllules reproductores mai no són mòbils La reproducció sexual és per carpogàmia , un tipus particular d’aplanogàmia El gametangi femení carpogoni…

Són microaeròfiles i fermenten l’àcid làctic amb producció d’àcid propiònic, àcid butíric i etanol Llur hàbitat és la llet i els seus derivats, i s’allotgen a l’intestí dels remugants, de l’home, etc La família comprèn tres gèneres, Propionibacterium, Butybacterium i Zymobacterium

La part central del citoplasma centroplasma és ocupada per filaments o corpuscles d’ADN nucleoide, no separats de la resta del citoplasma, que és dens, sense orgànuls, només en algun cas amb vacúols gasífers, però d’aspecte granulós degut a inclusions de cianoficina, volutina i glicogen Ultra la clorofilla a , contenen pigments blaus ficocianina i vermells ficoeritrina, a més de carotens diversos La diferent proporció d’aquests pigments pot donar a les cèllules colors des del verd blavós que justifica el nom d’algues blaves o cianofícies, verd maragda o gris verdós, fins al vermellós Les…

Són mòbils, i aleshores tenen flagels perítrics, o bé immòbils, i grampositius Generalment hidrolitzen la gelatina i fan fermentar els sucres Llurs requeriments d’oxigen són diversos n'hi ha d’aerobis, d’anaerobis estrictes i d’anaerobis facultatius Alguns poden viure a temperatures superiors als 50°C La majoria són sapròfits i habiten al sòl n'hi ha, però, de paràsits La família comprèn dos gèneres Bacillus i Clostridium

Tenen importància en les comunitats que revesteixen pedres i vegetals en les aigües dolces pècton

Generalment viuen sapròfits al sòl, on fermenten diversos substrats sucres, cellulosa, aminoàcids, purines Alguns són patògens per als animals quan els penetren a l’organisme a través d’alguna ferida, sigui per la producció de toxines botulisme, tètan o per la destrucció activa dels teixits mitjançant enzims proteolítics gangrena Uns altres, per contra, per llur activitat fermentadora, són aprofitats industrialment per a l’obtenció de diversos productes químics, com ara el Cbutyricum , responsable de la fermentació butírica i el Cacetonobutylium , usat en la producció d’alcohol butílic Hom…