Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
pacte de no-agressió
Dret internacional
Acord entre dos estats d’abstenir-se d’emprar la força l’un contra l’altre i de resoldre llurs possibles conflictes mitjançant una negociació o sotmetent-los a un arbitratge.
Signat generalment per estats que podrien tenir motius per a enfrontar-se bèllicament, pot ésser, de fet, només una mesura diplomàtica per a ajornar les hostilitats en comptes d’assenyalar el començament d’una veritable política de distensió
culte de la raó
Filosofia
Actitud, sovint filosòfica, en virtut de la qual hom afirma la primacia i autosuficiència de la raó humana.
Talment que resten excloses, o almenys radicalment invalidades, totes les altres maneres d’enfrontar la realitat que no siguin estrictament racionals, i àdhuc racionalistes, o totes aquelles manifestacions del real que no es deixen explicar per la sola raó
pronunciament
Militar
Política
Acció que un grup militar executa contra el govern per enderrocar-lo o alterar el sentit de la seva política.
És de menys volum que la rebellió i la guerra civil, sol produir poques víctimes i ha de triomfar o fracassar en un espai molt breu de temps És molt propi de societats amb estructures socioeconòmiques poc desenvolupades Són diferents els pronunciaments comandats per generals o caps importants i els dirigits per oficials o classes Els primers es beneficien del funcionament de l’estructura de la institució militar, els segons necessiten trencar-la i estan destinats al fracàs si no compten amb la possibilitat d’estendre's cap a la població civil o d’arribar ràpidament als centres màxims del…
khàzar
Història
Dit de l’individu d’un poble d’origen incert que formà un imperi (s VI) entre les mars d’Azov i Càspia i els rius Volga i Don.
Després d’enfrontar-se als musulmans 661-730, el Caucas romangué com a límit d’ambdós imperis Amb capital a Itil, reberen el vassallatge de diverses tribus eslaves i mantingueren excellents relacions amb l’imperi Bizantí Enfrontats als russos presa d’Itil, 969, Vladimir sotmeté els khàzars 1016 al domini bizantí Els khàzars, que probablement parlaven una llengua turca, foren cristianitzats 860 per Ciril de Tessalònica abans, el 740, un dels seus caps havia abraçat el judaisme Aquest fet, que tingué molt ressò en el sefardisme, produí una pretesa correspondència ~950 entre Hasday…
implosió
Terapèutica conductivoconductual consistent a sotmetre el pacient directament a l’estímul condicional que li provoca la desadaptació de manera que es vegi obligat a enfrontar-s’hi.
És una aplicació de la teoria dels reflexos condicionats de Pavlov en què el pacient canvia el comportament per tal d’evitar estímuls negatius S'utilitza en el tractament de les fòbies i sol anar precedida d’un entrenament del pacient en alguna tècnica de relaxació a fi que davant l’estímul ansiogen pugui reaccionar relaxant-se Aquest tipus de terapèutica només és adequat per a pacients capaços de suportar elevats nivells d’ansietat
consciència col·lectiva
Antropologia
Conjunt de creences i sentiments comuns a la majoria dels membres d’una determinada societat.
Concepte encunyat pel sociòleg i etnòleg francès Émile Durkheim, la inclusió de creences i sentiments, és a dir, d’elements alhora cognitius i emocionals, morals o religiosos, introdueix la interessant ambigüitat de poder-lo considerar “consciència collectiva” o “inconsciència collectiva” Dins el conjunt de l’obra de Durkheim aquest concepte resulta cabdal Fonamentalment perquè significa una manera sociològica d’enfrontar-se als fenòmens ideacionals Això significa que Durkheim entenia que les creences i els sentiments d’un poble es basaven en la realitat dels “fets socials” Així…
assetjament
Psicologia
Dret penal
Maltractament en el qual la víctima és sotmesa a agressions continuades de tipus físic o, més habitualment, psicològic, per una altra persona (assetjador) o per un grup, amb un objectiu reconegut o bé sense.
Els efectes de l’assetjament sobre la víctima poden ser diversos, però són recurrents la pèrdua d’autoestima, la inseguretat, que impedeix enfrontar-se a l’assetjador o als assetjadors, els sentiment d’impotència i la sensació d’amenaça o de terror, reaccions que poden comportar alteracions greus en l’equilibri psíquic i conduir a estats d’angoixa, depressius o, fins i tot, al suïcidi Hom distingeix diferents tipus d’assetjament, segons el context en què es produeix, els objectius, el mitjà, el tipus de víctima o altres criteris Entre els més habituals hi ha l’ assetjament…
heretgia
Religió
Doctrina o sistema teològic rebutjat com a fals per l’autoritat eclesiàstica.
Suposa sempre un cos de doctrina mantingut amb autoritat dins una religió contra la qual l’heretge es rebella Des del segle II el cristianisme tenia ja el desig de mantenir un ensenyament incontaminat i hom hi establí criteris per a detectar les desviacions els pares apostòlics apellaven, en aquest sentit, als profetes i als apòstols posteriorment, els concilis esdevingueren l’instrument per definir l’ortodòxia i condemnar les heretgies Entre les nombroses heretgies amb les quals hagué d’enfrontar-se el cristianisme durant els primers segles, cal fer esment del docetisme,…
moneder | monedera
Numismàtica i sigil·lografia
Persona que treballava a la seca o casa de moneda.
Inicialment la moneda era arrendada a un artesà, generalment un orfebre, que la fabricava Així, Ramon Berenguer I, per exemple, encarregà a Geral i a Esteve la fabricació del mancús d’or bilingüe i, abans, havia encomanat a Marcús i a Bonfill i després a Berenguer Adroer, a Bonfill Fredal i a Davit diferents emissions de moneda de billó Amb el temps s’organitzaren les seques reials i foren creats diversos oficis especialitzats En un fragment del llibre de la seca de Barcelona de la darreria del s XIII i en un document del 1308 de Jaume II donant instruccions als encarregats d’una encunyació…
arxiver | arxivera
Arxivística i biblioteconomia
Persona que té al seu càrrec un arxiu.
Als arxius dels estats, municipis i d’altres corporacions públiques són funcionaris Als arxius notarials, l’arxiver és un notari del collegi al qual pertany l’arxiu Per a ésser arxiver als arxius de l’Estat espanyol cal un títol universitari adequat i ingressar per oposició al cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs, creat el 1858 l’any 1932 fou creat un cos auxiliar que ultrapassa el nombre de 200 membres A França el títol d’arxiver paleògraf, obtingut per diploma de l’École des Chartes, dóna dret preferent als càrrecs vacants i a la inspecció general dels arxius…