Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
codi processal
Dret
Dret processal
Text de dret positiu que regula el sistema d’administració de justícia.
En general, és constituït per dos texts independents, l’un dedicat al procediment civil, i l’altre, al procediment penal A l’Estat espanyol, reben el nom de llei d’enjudiciament civil 1881 i llei d’enjudiciament penal 1882
sistema inquisitiu
Dret processal
Procediment totalment indagatori i secret per a perseguir i jutjar els delictes, oposat al sistema acusatori.
En la seva forma oficial i més extrema —en vigor fins a la llei d’enjudiciament criminal 1882— derivava del mètode emprat per la inquisició
jutge de pau | jutgessa de pau
Dret
Jutge que en els municipis on no hi ha jutge de primera instància i instruccció i per elecció del ple de l’ajuntament, coneix d’afers civils de poca quantia, d’actes de conciliació, de certes faltes i s’ocupa del registre civil, per delegació del jutge de primera instància.
Amb nova regulació de 7 de gener de 2000 de la Llei d’Enjudiciament Civil, el jutge de pau és qui té coneixement, en primera instància, dels litigis civils que arriben al seu jutjat, sempre que la seva quantia no sigui superior a 90 euros
procediment monitori
Dret administratiu
Denominació vulgar del procediment per l’enjudiciament de delictes flagrants.
judici declaratiu
Dret processal
En el dret processal civil i en la jurisdicció contenciosa, judici on hom pretén la declaració d’un dret.
A partir de la llei 1/2000, de 7 de gener, d’enjudiciament civil, els judicis declaratius passen a denominar-se processos declaratius, i són de dos tipus judici ordinari i judici verbal Per a poder determinar quin procés s’ha d’aplicar es tindrà en compte de forma predominant la matèria, amb la idea que així se solucionarà amb més rapidesa un gran nombre de casos i qüestions Amb aquesta regulació es decidiran a través de judici ordinari, sigui quina sigui la seva quantia, les demandes relatives a drets honorífics, les referents al dret a l’honor, intimitat i pròpia imatge, les d’…
codi
Dret
Text de dret positiu concebut amb un criteri unitari i sistemàtic que regula una determinada branca del dret.
El codi és expressió del procés de codificació que s’inicià al s XIX els precedents legislatius que adoptaren aquest nom, dels quals el més conegut és el Codi de Justinià El Codi, no foren més que compilacions o simples recopilacions Cal diferenciar-lo de la compilació o de la recopilació de lleis, puix que, mentre que aquestes són una agrupació de lleis ja existents feta en forma sistemàtica o cronològica, el codi constitueix una llei nova amb un contingut nou, encara que es fonamenti en lleis i costums existents El codi pretén d’assolir la totalitat de la matèria regulada d’una forma…
dret processal
Dret processal
Conjunt de normes que regulen l’activitat de les parts i la tasca de la tutela jurídica en tot procés civil, criminal o expedient administratiu.
La garantia dels ciutadans es fonamenta en l’existència de tribunals i en la normació estricta de la seva activitat Constitueix una branca del dret públic, i les seves normes tenen caràcter imperatiu Es divideix essencialment en civil i penal , bé que hom parla de la possibilitat d’unificar ambdós procediments, atesa llur estructura semblant Uns altres drets processals específics són l' administratiu , l' internacional i el canònic En l’ordenament positiu espanyol, les normes processals són contingudes principalment en les lleis d’enjudiciament civil i criminal, malgrat que hom…
jurat
Dret
Institució per mitjà de la qual el poble participa en l’administració de justícia de la manera que la llei determina i en relació amb aquells procediments penals en què és previst.
Normalment els jurats o ciutadans elegits per a aquest fi intervenen en la determinació i la fixació del fet i el grau de culpabilitat, estant reservada als jutges i magistrats l’aplicació del dret A l’Estat espanyol fou vigent fins a la Segona República Actualment, aprovat i regulat de nou per una llei de 1995, hom el pot definir com un òrgan collegiat integrat per ciutadans als quals s’imposa el deure de declarar com a provats o no provats determinats fets relatius a delictes, determinats per la llei, proposats pel magistrat president del tribunal, i emetre la seva decisió mitjançant el…