Resultats de la cerca

Es basa en la interacció de la radiació electromagnètica de l’ultraviolat 100 nm ≤ λ ≤400 nm o del visible 400 nm ≤ λ ≤ 750 nm amb ions, molècules o radicals, la qual origina transicions entre diferents estats electrònics d’aquestes espècies, mitjançant la promoció d’electrons cap a orbitals moleculars desocupats Dels diferents tipus d’espectre, els d’ultraviolat i visible, coneguts genèricament com a espectres electrònics , són els que comporten bescanvis energètics més grans de l’ordre de 200-500 kJ L’absorció d’aquests tipus de radiacions provoca alhora variacions energètiques…

Presenten les mateixes característiques matemàtiques que els orbitals atòmics Són de natura policèntrica i constitueixen en ells mateixos una interpretació de l’enllaç químic La descripció de l’estructura molecular mitjançant l’ús d’orbitals moleculars és coneguda com a teoria de l’enllaç dels orbitals moleculars , i consisteix a considerar inicialment la molècula com un conjunt de nuclis amb ordenació pròpia, determinar els diversos orbitals de nuclis i omplir els orbitals multicèntrics així obtinguts amb els electrons de la molècula, mitjançant un procediment…

En el cas d’una unió de tipus sigma σ entre el metall i la molècula, els orbitals n-1 d del metall tenen energies similars a les dels orbitals ns i np de la capa de valència i, per tant, poden participar en la formació d’enllaços Així, l’enllaç resultant pot considerar-se com a suma d’un enllaç sigma σ, originat per donació d’un parell electrònic no compartit del lligand a un orbital d buit i de simetria adient del metall, i d’una cessió de càrrega d’un orbital d ocupat del metall a un orbital antienllaçant π* desocupat del lligand neutre En el cas d’una unió de tipus pi π, opera un…

Eren representats intercalats entre dues jornades d’una comèdia per donar més varietat a l’espectacle o en ocasió de festes populars i familiars Aquest terme fou usat per primera vegada a Castella per Joan Timoneda en Entremés de un ciego, un mozo y un pobre 1563, editat al recull Turiana 1575, bo i enllaçant amb els passos i les farses de Lope de Rueda L’entremès representa la part més reeixida de la producció teatral de Cervantes Durant el Segle d’Or, fou conreat per gairebé tots els autors Lope de Vega fins i tot en donà una definició a El arte nuevo de hacer comedias Des del…

Hom admet que aquest compost disposa de 12 electrons de valència, quantitat suficient per a unir els sis hidrògens als àtoms de bor per enllaços covalents normals, no restant, però, cap electró per a l’enllaç bor-bor Per tal d’explicar aquest fet, el diborà ha estat molt estudiat La interpretació de les dades experimentals, sobretot espectroscòpiques, permet de suposar que el diborà presenta una estructura amb ponts d’hidrogen en la qual dos grups BHS22 són coplanaris i els dos hidrògens restants van disposats al mig, simètricament per sobre i per sota del pla Des del punt de vista de la…

L’octava clàssica de la poesia culta catalana antiga —l’estrofa que hi fou més usada— constava de dues semiestrofes de disposició croada o encadenada De llur alternança i partint de l’ús de quatre rimes, hom obtenia quatre tipus bàsics l’estrofa creu croada ABBA CDDA, la cadenoencadenada ABAB CDCD, la creu encadenada ABBA CDCD i la cadenocroada ABAB CDDC Cal afegir-hi uns altres dos tipus, caracteritzats per la presència de dos apariats, o caudats, a la segona semiestrofa l’estrofa creu caudada ABBA CCDD i la cadenocaudada ABAB CCDD Tots aquests tipus es basen en la combinació de quatre rimes…

La h llatina prové gràficament de les escriptures gregues orientals i occidentals, que escrivien l’aspiració en forma d' eta grega clàssica Arribà al llatí, però, a través de certs alfabets itàlics La H clàssica llatina és formada per dues línies verticals paralleles unides per un traç horitzontal a mitja alçada L’ordre dels traços en l’escriptura capital romana era primer, vertical segon, horitzontal tercer, vertical Amb la velocitat ràpida que provoca la cursivitat hom tendí a unir els traços 2 i 3, de primer formant el segon traç cap amunt sense arribar, però, a l’altura que li…